EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS A LA MAÇONERIA ESPECULATIVA
El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.
Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]
En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.
Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:
"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"
Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.
Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.
L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.
En l’art. III, " De les Lògies" llegim:
"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"
No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.
Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.
Davant d’aquest argument Naudon diu:
"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].
Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.
Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].
[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963
divendres, 11 de setembre del 2009
ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES
ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES
La tradició iniciàtica serveix de llaç entre les lleis de la vida i del Cosmos i donat que la dona ha estat unida des de l’inici dels temps a la mare terra, conseqüentment ho ha estat a la tradició iniciàtica.
Al principi de la Humanitat, els pobles adoraven a divinitats femenines, creadores del món, que representaven a la Mare Terra. En el culte a les deesses mares el paper iniciático de la dona era reconegut.
El paper de la dona en les ordres i escoles iniciàtiques de Egipte i Grècia, on les dones eren admeses a participar en los misteris tant Majors com menors de Isis, Eleusis, Ceres, etc., ha estat important.
A l’Antic Egipte la dona ocupava una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l’home. La dona podia participar en els ritus sagrats, com els del temple de Osiris en Karnak, i viure la iniciació en els Temples. Havia dos cossos de dones iniciades, com se’ns indica en el llibre L'initiation femenine [i] "un, sedentari que agrupava a les dones oficiants en els temples, l’altre, en part itinerant, format per les dones que, els dies de festa, recorrien el país en tant que musiques. La musica, en tant que art encantatori i màgic, jugava un gran paper en la iniciació femenina.
A Grècia podríem parlar de les Òrfiques - Pitagòriques, o dels misteris de Eleusis, també de les Bacants, es a dir les serventes d’Artemisa, que Plutarc comparà amb les Vestals. A Corinti hi havia també una comunitat de Uranianes, iniciades en els misteris de Urania.
Jámblico [ii] parla de que Pitàgores afavorí la creació de aquestes comunitats iniciàtiques femenines. Les Muses, dins del pitagorisme, eren les musiques que coneixien les harmonies celestials i eren capaces de fer vibrar la llum, de produir la harmonia de les esferes que únicament les iniciades podien percebre.
A Roma, la tradició iniciàtica ens portar a parlar de les Vestals. Aquestes dones eren les encarregades de vetllar pel foc sagrat. Cap acte religiós important podia fer-se sense la seva presència. Als ritus del foc, se afegien els ritus de l’aigua. Les grans festes de les Vestals tenien lloc el mes de juny.
A Irlanda, a Kildar, en el segle VI una comunitat de druïdesses se ocupava del foc etern, la tradició continuava. A l’inici al Mont Sant Michel, havia sacerdotesses, serventes de la deessa Sessia, protectora del blat, les quals asseguraven una feliç navegació als joves marins.
Al parlar de la espiritualitat de les dones no podem oblidar tampoc parlar d'altres països com Xina amb les monges taoistes, Índia, on cada divinitat masculina te la seva esposa, la seva "Shabali" corresponent, i aquesta gaudeix de una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l'home.
A Babilònia existia una Ordre iniciàtica femenina que comprenia diversos graus.
I així en cada una de les diferents cultures les tradicions es conservaven i les dones iniciades en els misteris portaven a terme les seves tasques.
Dins de la tradició iniciàtica trobem lloc per a la mare naturalesa, per a la dona com expressió dels oficis anomenats femenins: matrones, filadores, teixidores, puntaires, ...
Jean Reyor [iii] observà que les dones "en la major part de les tradicions son admeses en la iniciació. En el Cristianisme i en el Islam es coneixen obres degudes a dones i que testimonien un alt grau, de coneixement metafísic efectiu; existien iniciacions de dones en el si de certes ordres monàstiques..., amb formes de iniciació comunes als dos sexes, i les dones i les dames de la cavalleria del Grial no eren, sense dubte, mes que les religioses no tancades".
Fins i tot a la Església catòlica, a través del mite de la mare universal que nodreix als fills que engendrà en forma al·legòrica, la Verge Maria serà l’exponent de aquesta iniciació en aquest cas lligada a la tradició cristiana. Ella representarà les qualitats de una maternitat divina i a la vegada una virginitat perfecta.
El pes de la Església catòlica, augmentarà la desigualtat entre els dos sexes. No oblidem que s’arribà a afirmar que la dona no tenia ànima. Malgrat això, alguns grups com els càtars, varen instaurar en les seves comunitats la igualtat entre homes i dones.
A la tradició judaica també trobem a Lilith, que inicialment era la bona dona, la dona per extensió de l’home. Aquesta Lilith, era present al jardí de l’Edèn. Era la mare i la dona de Adam, però al transgredir les ordres de Yahvè per a afermar la seva llibertat, fou rebutjada i des d’aquell moment va personificar la reina de les forces del mal i la lluna negra. Eva, pel contrari, fins que cedeix a les propostes de la serp serà la dona-nena, i actuarà més sotmesa, més respectuosa amb el que s’esperava d’ella.
A partir de la Edat Mitja, la dona queda en un segon lloc i solament escoltarem parlar de les que exerceixen com a "bruixes", de les quals poc o res sabem però en tot cas està clar que la seva funció iniciadora en les arts de les herbes i de les curacions les feien perilloses davant de qui volia demostrar el paper irrellevant de la dona en la societat medieval.
Notes.-
[i] Une Loge révèle: L'initiation féminine, Ed. Le Rocher, Mónaco, 1986 pag. 43
[ii] JAMBLICO Femmes pithagoriciennes. Fragments et lettres Paris 1932 (trad. Mario Meunier)
[iii] REYOR, Jean Initiation fémenine et F.-M., en Etudes Tradiccionnelles, nº 357, gener-febrer 1960
La tradició iniciàtica serveix de llaç entre les lleis de la vida i del Cosmos i donat que la dona ha estat unida des de l’inici dels temps a la mare terra, conseqüentment ho ha estat a la tradició iniciàtica.
Al principi de la Humanitat, els pobles adoraven a divinitats femenines, creadores del món, que representaven a la Mare Terra. En el culte a les deesses mares el paper iniciático de la dona era reconegut.
El paper de la dona en les ordres i escoles iniciàtiques de Egipte i Grècia, on les dones eren admeses a participar en los misteris tant Majors com menors de Isis, Eleusis, Ceres, etc., ha estat important.
A l’Antic Egipte la dona ocupava una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l’home. La dona podia participar en els ritus sagrats, com els del temple de Osiris en Karnak, i viure la iniciació en els Temples. Havia dos cossos de dones iniciades, com se’ns indica en el llibre L'initiation femenine [i] "un, sedentari que agrupava a les dones oficiants en els temples, l’altre, en part itinerant, format per les dones que, els dies de festa, recorrien el país en tant que musiques. La musica, en tant que art encantatori i màgic, jugava un gran paper en la iniciació femenina.
A Grècia podríem parlar de les Òrfiques - Pitagòriques, o dels misteris de Eleusis, també de les Bacants, es a dir les serventes d’Artemisa, que Plutarc comparà amb les Vestals. A Corinti hi havia també una comunitat de Uranianes, iniciades en els misteris de Urania.
Jámblico [ii] parla de que Pitàgores afavorí la creació de aquestes comunitats iniciàtiques femenines. Les Muses, dins del pitagorisme, eren les musiques que coneixien les harmonies celestials i eren capaces de fer vibrar la llum, de produir la harmonia de les esferes que únicament les iniciades podien percebre.
A Roma, la tradició iniciàtica ens portar a parlar de les Vestals. Aquestes dones eren les encarregades de vetllar pel foc sagrat. Cap acte religiós important podia fer-se sense la seva presència. Als ritus del foc, se afegien els ritus de l’aigua. Les grans festes de les Vestals tenien lloc el mes de juny.
A Irlanda, a Kildar, en el segle VI una comunitat de druïdesses se ocupava del foc etern, la tradició continuava. A l’inici al Mont Sant Michel, havia sacerdotesses, serventes de la deessa Sessia, protectora del blat, les quals asseguraven una feliç navegació als joves marins.
Al parlar de la espiritualitat de les dones no podem oblidar tampoc parlar d'altres països com Xina amb les monges taoistes, Índia, on cada divinitat masculina te la seva esposa, la seva "Shabali" corresponent, i aquesta gaudeix de una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l'home.
A Babilònia existia una Ordre iniciàtica femenina que comprenia diversos graus.
I així en cada una de les diferents cultures les tradicions es conservaven i les dones iniciades en els misteris portaven a terme les seves tasques.
Dins de la tradició iniciàtica trobem lloc per a la mare naturalesa, per a la dona com expressió dels oficis anomenats femenins: matrones, filadores, teixidores, puntaires, ...
Jean Reyor [iii] observà que les dones "en la major part de les tradicions son admeses en la iniciació. En el Cristianisme i en el Islam es coneixen obres degudes a dones i que testimonien un alt grau, de coneixement metafísic efectiu; existien iniciacions de dones en el si de certes ordres monàstiques..., amb formes de iniciació comunes als dos sexes, i les dones i les dames de la cavalleria del Grial no eren, sense dubte, mes que les religioses no tancades".
Fins i tot a la Església catòlica, a través del mite de la mare universal que nodreix als fills que engendrà en forma al·legòrica, la Verge Maria serà l’exponent de aquesta iniciació en aquest cas lligada a la tradició cristiana. Ella representarà les qualitats de una maternitat divina i a la vegada una virginitat perfecta.
El pes de la Església catòlica, augmentarà la desigualtat entre els dos sexes. No oblidem que s’arribà a afirmar que la dona no tenia ànima. Malgrat això, alguns grups com els càtars, varen instaurar en les seves comunitats la igualtat entre homes i dones.
A la tradició judaica també trobem a Lilith, que inicialment era la bona dona, la dona per extensió de l’home. Aquesta Lilith, era present al jardí de l’Edèn. Era la mare i la dona de Adam, però al transgredir les ordres de Yahvè per a afermar la seva llibertat, fou rebutjada i des d’aquell moment va personificar la reina de les forces del mal i la lluna negra. Eva, pel contrari, fins que cedeix a les propostes de la serp serà la dona-nena, i actuarà més sotmesa, més respectuosa amb el que s’esperava d’ella.
A partir de la Edat Mitja, la dona queda en un segon lloc i solament escoltarem parlar de les que exerceixen com a "bruixes", de les quals poc o res sabem però en tot cas està clar que la seva funció iniciadora en les arts de les herbes i de les curacions les feien perilloses davant de qui volia demostrar el paper irrellevant de la dona en la societat medieval.
Notes.-
[i] Une Loge révèle: L'initiation féminine, Ed. Le Rocher, Mónaco, 1986 pag. 43
[ii] JAMBLICO Femmes pithagoriciennes. Fragments et lettres Paris 1932 (trad. Mario Meunier)
[iii] REYOR, Jean Initiation fémenine et F.-M., en Etudes Tradiccionnelles, nº 357, gener-febrer 1960
dissabte, 29 d’agost del 2009
Any Ferrer i Guardia
NOTA DE PREMSA
Avui 16 de Juliol de 2009, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Àngels Garriga de Mata signen un conveni de col·laboració mútua amb la voluntat de generar espais de creixement i reflexió sobre l'educació, tot aprofundint en la relació entre el món de l'educació formal i la no formal, entre l'àmbit de l'educació i l'associacionisme educatiu.
La Fundació Ferrer i Guàrdia, representant la voluntat de les entitats que conformen el Moviment Laic i Progressista (Esplac, Acció Escolta, Associació de Casals i Grups de Joves, Associació d'Ateneus Laics i Progressistes, Cooperacció, Fundació Terra, Entorn, Escola Lliure el Sol i la pròpia Fundació Ferrer i Guàrdia) i en el marc del centenari de la mort de Ferrer i Guàrdia pretén impulsar la relació entre dos espais de reflexió sobre una educació que ha de promoure la llibertat de pensament i l'alliberament dels dogmes que sovint impregnen algunes accions i institucions educatives.
Aquest conveni de col·laboració suposarà l'oportunitat d'una influència mútua en les línies de pensament de les entitats involucrades, el compartir equipaments i generar estratègies conjuntes entre els dos centres de documentació i biblioteques de les entitats signants del conveni.
Barcelona, a 16 de juliol de 2009.
Avui 16 de Juliol de 2009, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Àngels Garriga de Mata signen un conveni de col·laboració mútua amb la voluntat de generar espais de creixement i reflexió sobre l'educació, tot aprofundint en la relació entre el món de l'educació formal i la no formal, entre l'àmbit de l'educació i l'associacionisme educatiu.
La Fundació Ferrer i Guàrdia, representant la voluntat de les entitats que conformen el Moviment Laic i Progressista (Esplac, Acció Escolta, Associació de Casals i Grups de Joves, Associació d'Ateneus Laics i Progressistes, Cooperacció, Fundació Terra, Entorn, Escola Lliure el Sol i la pròpia Fundació Ferrer i Guàrdia) i en el marc del centenari de la mort de Ferrer i Guàrdia pretén impulsar la relació entre dos espais de reflexió sobre una educació que ha de promoure la llibertat de pensament i l'alliberament dels dogmes que sovint impregnen algunes accions i institucions educatives.
Aquest conveni de col·laboració suposarà l'oportunitat d'una influència mútua en les línies de pensament de les entitats involucrades, el compartir equipaments i generar estratègies conjuntes entre els dos centres de documentació i biblioteques de les entitats signants del conveni.
Barcelona, a 16 de juliol de 2009.
dilluns, 24 d’agost del 2009
Nueva Logia en Mendoza (Argentina)
Una logia femenina en Mendoza
14 de junio de 2009
En el templo. Las integrantes de la logia que ayer “levantó columnas”, es decir, comenzó a operar de manera oficial.
Mendoza es la primera provincia del interior del país en tener una logia masónica femenina. Ayer se realizó el levantamiento de columnas e instalación de las autoridades de la misma, rito al que asistieron las integrantes locales, así como las de la Gran Logia Femenina de la República Argentina, de la cual surgió.
La historia de la masonería moderna en el país se remite a 1857, con la fundación de la Gran Logia de la Argentina de Libres y Aceptados Masones. La institución llegó a Mendoza en 1870 con el médico italiano Guido Benatti. Inicialmente exclusiva para masones varones, en el siglo XX surgieron en el resto de la nación y en nuestra provincia logias mixtas.
Desde 2005 existe una exclusivamente femenina, llamada Aurora Andina Nº5, y tuvo como motorizadora a María Elena Castillo (45). “Yo pertenecía a la masonería mixta en la provincia, pero no me cerraba: hombres y mujeres somos distintos en lo físico y lo mental –relató–. Dejé de asistir a las reuniones por cuestiones personales, pero al tiempo comencé a buscar la existencia de una logia de mujeres y entré en contacto con Aurora del Plata Nº2, del Oriente de la República Argentina. En 2005 hicimos una reunión de la cual participé a mendocinas que les podía gustar este ámbito,y a partir de ella comenzaron las iniciaciones”.
Desde entonces fueron iniciadas 23 mujeres, pero sólo diez son miembros activos. Tienen entre 22 y 65 años, pertenecen a diferentes clases sociales y religiones y, aunque la mayoría son profesionales, también hay amas de casa.
Sin embargo, recién ayer se realizó la oficialización de la logia con la ceremonia del levantamiento de columnas y la instalación de autoridades (una venerable maestra y dos vigilantes), que surgieron tras elecciones entre quienes componen Aurora Andina.
Explicó que las masonas tienen “dos reuniones al mes, en las que, partiendo del estudio de la simbología, tratamos de analizar temas que hacen a la búsqueda de los orígenes del hombre y el mundo, pero también la actualidad”. En lo operativo se mueven a través de la fundación Gracia, que es nacional, mientras terminan de formar la propia.
“No creemos que el asistencialismo directo sea el modo de solucionar los problemas de la gente, pero no somos ajenas a que hay un montón de situaciones emergentes y urgentes que nos llevan a ser partícipes. Por eso, hemos aportado a distintas instituciones y comedores comunitarios”, apuntó.
Con la oficialización, esta logia cobra un ámbito de independencia que no las hace ajenas a la normativa nacional de las mujeres masonas, “pero sí podremos trabajar de forma distinta, ya sea en lo interno, con nuestras reuniones para consolidarnos, y entonces poder hacer una labor directa en la comunidad”.
La también abogada señaló que salvo el género, nada diferencia a una masona de un masón: “ Nosotras nos basamos en el rito escocés antiguo y somos aceptadas como gran parte de la masonería masculina nacional y mendocina. Pero creemos que podemos diferenciar nuestro ámbito buscando una identidad propia desde lo femenino en lo interno, mientras que en lo externo podemos trabajar en conjunto con toda la masonería”.
Destacó que ese toque diferencial también está signado por una intención de apertura: por caso, para el ágape que ayer siguió a lo ritual y que se realizó en la sede que la masonería mendocina tiene en la Quinta Sección, se invitó a representantes de todas las religiones y de las universidades. “Creemos que los tiempos son distintos y que han quedado mitos y diferencias en el camino. Necesitamos abrirnos a la sociedad para que nos conozcan y sepan que buscamos trabajar sobre las desigualdades, minimizar la ignorancia, erradicar el fanatismo y la ambición y hacer una sociedad mucho más tolerante y respetuosa”, remató.
La historia de la masonería moderna en el país se remite a 1857, con la fundación de la Gran Logia de la Argentina de Libres y Aceptados Masones. La institución llegó a Mendoza en 1870 con el médico italiano Guido Benatti. Inicialmente exclusiva para masones varones, en el siglo XX surgieron en el resto de la nación y en nuestra provincia logias mixtas.
Desde 2005 existe una exclusivamente femenina, llamada Aurora Andina Nº5, y tuvo como motorizadora a María Elena Castillo (45). “Yo pertenecía a la masonería mixta en la provincia, pero no me cerraba: hombres y mujeres somos distintos en lo físico y lo mental –relató–. Dejé de asistir a las reuniones por cuestiones personales, pero al tiempo comencé a buscar la existencia de una logia de mujeres y entré en contacto con Aurora del Plata Nº2, del Oriente de la República Argentina. En 2005 hicimos una reunión de la cual participé a mendocinas que les podía gustar este ámbito,y a partir de ella comenzaron las iniciaciones”.
Desde entonces fueron iniciadas 23 mujeres, pero sólo diez son miembros activos. Tienen entre 22 y 65 años, pertenecen a diferentes clases sociales y religiones y, aunque la mayoría son profesionales, también hay amas de casa.
Sin embargo, recién ayer se realizó la oficialización de la logia con la ceremonia del levantamiento de columnas y la instalación de autoridades (una venerable maestra y dos vigilantes), que surgieron tras elecciones entre quienes componen Aurora Andina.
Explicó que las masonas tienen “dos reuniones al mes, en las que, partiendo del estudio de la simbología, tratamos de analizar temas que hacen a la búsqueda de los orígenes del hombre y el mundo, pero también la actualidad”. En lo operativo se mueven a través de la fundación Gracia, que es nacional, mientras terminan de formar la propia.
“No creemos que el asistencialismo directo sea el modo de solucionar los problemas de la gente, pero no somos ajenas a que hay un montón de situaciones emergentes y urgentes que nos llevan a ser partícipes. Por eso, hemos aportado a distintas instituciones y comedores comunitarios”, apuntó.
Con la oficialización, esta logia cobra un ámbito de independencia que no las hace ajenas a la normativa nacional de las mujeres masonas, “pero sí podremos trabajar de forma distinta, ya sea en lo interno, con nuestras reuniones para consolidarnos, y entonces poder hacer una labor directa en la comunidad”.
La también abogada señaló que salvo el género, nada diferencia a una masona de un masón: “ Nosotras nos basamos en el rito escocés antiguo y somos aceptadas como gran parte de la masonería masculina nacional y mendocina. Pero creemos que podemos diferenciar nuestro ámbito buscando una identidad propia desde lo femenino en lo interno, mientras que en lo externo podemos trabajar en conjunto con toda la masonería”.
Destacó que ese toque diferencial también está signado por una intención de apertura: por caso, para el ágape que ayer siguió a lo ritual y que se realizó en la sede que la masonería mendocina tiene en la Quinta Sección, se invitó a representantes de todas las religiones y de las universidades. “Creemos que los tiempos son distintos y que han quedado mitos y diferencias en el camino. Necesitamos abrirnos a la sociedad para que nos conozcan y sepan que buscamos trabajar sobre las desigualdades, minimizar la ignorancia, erradicar el fanatismo y la ambición y hacer una sociedad mucho más tolerante y respetuosa”, remató.
dimecres, 19 d’agost del 2009
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.
A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir i per tant de vegades s'ha parlat del republicanisme de la maçoneria però no es per republicanisme en si sinó tractant de defensar els drets vulnerats, ja que alguns règims monàrquics tenen maçoneria i es brinda a les lògies pel poder que governa.
Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Es la contradicció d'un regim com el castrista. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.
Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina. Crec que aquest exemple és suficientment il·lustratiu del que ha suposat en un país com Turquia
Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya[i] fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.
Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.
La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.
Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.
El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.
(continuarà)
Inicis a Catalunya
A Barcelona, on havia alguns militars francessos i anglessos, entre els anys 1750 i 1751, va haber trobades i iniciacions en la Hostería de la Fonda, i a una casa de la plaça de Sant Francesc. Reunions maçòniques que en cap cas però arribaren en aquest període a crear Lògies depenents de Grans Lògies estrangeres.
Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.Hi havia sobre tot comerciants i militars al servei del rei d’Espanya, la major part iniciats en el estranger, i que, al enterar-se que la maçoneria estava prohibida en Espanya, es van delatar voluntàriament davant les autoritats[i].
A partir de
L’inici de la maçoneria a Catalunya està lligada a la invasió napoleònica. El 1809, militars francesos fundaven dues lògies a Barcelona: Triomphe de l’Amitié i les Amis Fidels de Napoleon i alguna més a Girona i Figueres, que van desapareixer amb la retirada dels francesos.
L'educació i la maçoneria
L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.
Durant el període de
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.
Durant
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.
A partir del últim terç del siglo XIX empieza en España una mayor preocupación por la educación y por el alto nivel de analfabetismo, con más del 60% de la población [ii][iii], por su parte en el Censo de población de 1877 se habla de que no saben leer ni escribir el 72,01%, que 20 años más tarde habrá bajado a un 68% según Gómez Ocaña [iv].
Nova Llei de Llibertat religiosa i Laicitat
El Plural / Macro/Vida
MACRO/VIDA
Críticos y defensores de la reforma muestran sus temores ante la falta de información
¿Supondrá la nueva Ley de Libertad Religiosa un verdadero avance en la laicidad?
ELPLURAL.COM
La reforma de la Ley de Libertad Religiosa es inminente: el ministro de Justicia, Francisco Caamaño, ya ha hablado de ello en varias ocasiones y parece que el nuevo texto ya estaría incluso gestándose. Pero, ¿servirá esta nueva norma para consolidar la aconfesionalidad del Estado que marca la Constitución? Lo cierto es que se sabe muy poco de cómo será esta nueva ley y cuáles serán sus contenidos, lo que ha llevado a que el Ejecutivo reciba críticas de todos los sectores: de los católicos porque ven peligrar sus privilegios, de los laicistas porque consideran que la Iglesia seguirá teniendo un papel central y temen que el debate sobre esta materia se quede sólo en puntos superficiales como la polémica de la aparición de crucifijos en lugares públicos.
El artículo 16 de la Constitución garantiza la “libertad ideológica religiosa y de culto” de todos los ciudadanos, y marca que “ninguna confesión tendrá carácter estatal”; pero ese mismo punto señala que se mantendrán relaciones de cooperación con la Iglesia católica y las demás confesiones. A este último punto se aferran quienes apoyan, por ejemplo, que se mantengan los símbolos religiosos en lugares públicos o los privilegios que actualmente tiene la Iglesia gracias a los concordatos con la Santa Sede aprobados en 1979, hace ya 30 años.
"Confesionalidad encubierta"
Con el debate sobre la idoneidad de esos símbolos y de otros puntos que podrían ser contradictorios con la aconfesionalidad del Estado, partidarios y detractores de la reforma de la Ley de Libertad Religiosa, que data de 1980, se preguntan si esa modificación servirá realmente para romper con la senda del catolicismo impuesto durante la dictadura y del que todavía parecen quedar muchos vestigios en la vida pública. Un reportaje publicado por el diario El País recuerda que la “confesionalidad encubierta” que en muchos casos mantiene aún nuestro país necesitaría de esa nueva ley que, aunque tiene muchos partidarios, tiene también detractores.
Falta de información
Y es que muchos de los que en principio se posicionan a favor de la modificación, se muestran reticentes ante la falta de información sobre el nuevo texto, del que no se sabe apenas nada. Ante este silencio surge el temor a que el debate sobre la aconfesionalidad quede tapado por la disputa ruidosa sobre los símbolos religiosos.
"Un acto de prepotencia"
La Iglesia católica, la mayoritaria en el país, que opina que es “un acto de prepotencia” el mero planteamiento de una remodelación de la norma, también se queja de la “falta de información” que hay al respecto, incluso reconociendo que la ley no les afectará “en absoluto”, ya que están amparados por los mencionados concordatos. Aún así, no han dudado en entrar de lleno en los múltiples debates sobre los crucifijos que ha habido en los últimos meses, acusando a quienes han pedido su retirada de lugares públicos de padecer “cristofobia” o de sentir un “anticlericalismo rancio”.
"Destruir España o cerrar los ojos"
El cardenal arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, ha llegado a advertir de que “si la reforma implica que los católicos no pudieran jurar sus cargos ante un crucifijo, no sería aceptable”. “El crucifijo pertenece a la cultura y a la historia de España. Siempre hay minorías que se ofenden por todo, pero la presencia del crucifijo es masiva en todos los pueblos, así que o se destruye España para quitarlos o cierran los ojos”, destacó también.
Lo público y lo laico
Otros, como el arzobispo emérito de Pamplona, Fernando Sebastián, consideran que cambiar esta ley de hace casi 30 años forma parte del “laicismo intransigente” del Gobierno de Zapatero. En su opinión, es un error de “los partidos y asociaciones de izquierda” pensar que “lo público tiene que ser laico”.
Novedades en otoño
En cualquier caso, habrá que esperar para saber si la reforma de la Ley de Libertad Religiosa supone o no un verdadero cambio en la manera de interpretar la aconfesionalidad marcada por la Constitución. Probablemente este otoño comenzarán a conocerse pinceladas más concretas del nuevo texto legislativo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
