EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS A LA MAÇONERIA ESPECULATIVA

El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.

Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]

En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.

Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:

"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"

Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.

Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.

L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.

En l’art. III, " De les Lògies" llegim:

"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"

No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.

Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.

Davant d’aquest argument Naudon diu:

"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].

Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.

Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].

[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963