divendres, 11 de setembre del 2009

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS A LA MAÇONERIA ESPECULATIVA

El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.

Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]

En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.

Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:

"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"

Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.

Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.

L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.

En l’art. III, " De les Lògies" llegim:

"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"

No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.

Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.

Davant d’aquest argument Naudon diu:

"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].

Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.

Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].

[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

La tradició iniciàtica serveix de llaç entre les lleis de la vida i del Cosmos i donat que la dona ha estat unida des de l’inici dels temps a la mare terra, conseqüentment ho ha estat a la tradició iniciàtica.

Al principi de la Humanitat, els pobles adoraven a divinitats femenines, creadores del món, que representaven a la Mare Terra. En el culte a les deesses mares el paper iniciático de la dona era reconegut.

El paper de la dona en les ordres i escoles iniciàtiques de Egipte i Grècia, on les dones eren admeses a participar en los misteris tant Majors com menors de Isis, Eleusis, Ceres, etc., ha estat important.

A l’Antic Egipte la dona ocupava una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l’home. La dona podia participar en els ritus sagrats, com els del temple de Osiris en Karnak, i viure la iniciació en els Temples. Havia dos cossos de dones iniciades, com se’ns indica en el llibre L'initiation femenine [i] "un, sedentari que agrupava a les dones oficiants en els temples, l’altre, en part itinerant, format per les dones que, els dies de festa, recorrien el país en tant que musiques. La musica, en tant que art encantatori i màgic, jugava un gran paper en la iniciació femenina.

A Grècia podríem parlar de les Òrfiques - Pitagòriques, o dels misteris de Eleusis, també de les Bacants, es a dir les serventes d’Artemisa, que Plutarc comparà amb les Vestals. A Corinti hi havia també una comunitat de Uranianes, iniciades en els misteris de Urania.

Jámblico [ii] parla de que Pitàgores afavorí la creació de aquestes comunitats iniciàtiques femenines. Les Muses, dins del pitagorisme, eren les musiques que coneixien les harmonies celestials i eren capaces de fer vibrar la llum, de produir la harmonia de les esferes que únicament les iniciades podien percebre.

A Roma, la tradició iniciàtica ens portar a parlar de les Vestals. Aquestes dones eren les encarregades de vetllar pel foc sagrat. Cap acte religiós important podia fer-se sense la seva presència. Als ritus del foc, se afegien els ritus de l’aigua. Les grans festes de les Vestals tenien lloc el mes de juny.

A Irlanda, a Kildar, en el segle VI una comunitat de druïdesses se ocupava del foc etern, la tradició continuava. A l’inici al Mont Sant Michel, havia sacerdotesses, serventes de la deessa Sessia, protectora del blat, les quals asseguraven una feliç navegació als joves marins.

Al parlar de la espiritualitat de les dones no podem oblidar tampoc parlar d'altres països com Xina amb les monges taoistes, Índia, on cada divinitat masculina te la seva esposa, la seva "Shabali" corresponent, i aquesta gaudeix de una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l'home.

A Babilònia existia una Ordre iniciàtica femenina que comprenia diversos graus.

I així en cada una de les diferents cultures les tradicions es conservaven i les dones iniciades en els misteris portaven a terme les seves tasques.

Dins de la tradició iniciàtica trobem lloc per a la mare naturalesa, per a la dona com expressió dels oficis anomenats femenins: matrones, filadores, teixidores, puntaires, ...

Jean Reyor [iii] observà que les dones "en la major part de les tradicions son admeses en la iniciació. En el Cristianisme i en el Islam es coneixen obres degudes a dones i que testimonien un alt grau, de coneixement metafísic efectiu; existien iniciacions de dones en el si de certes ordres monàstiques..., amb formes de iniciació comunes als dos sexes, i les dones i les dames de la cavalleria del Grial no eren, sense dubte, mes que les religioses no tancades".

Fins i tot a la Església catòlica, a través del mite de la mare universal que nodreix als fills que engendrà en forma al·legòrica, la Verge Maria serà l’exponent de aquesta iniciació en aquest cas lligada a la tradició cristiana. Ella representarà les qualitats de una maternitat divina i a la vegada una virginitat perfecta.

El pes de la Església catòlica, augmentarà la desigualtat entre els dos sexes. No oblidem que s’arribà a afirmar que la dona no tenia ànima. Malgrat això, alguns grups com els càtars, varen instaurar en les seves comunitats la igualtat entre homes i dones.

A la tradició judaica també trobem a Lilith, que inicialment era la bona dona, la dona per extensió de l’home. Aquesta Lilith, era present al jardí de l’Edèn. Era la mare i la dona de Adam, però al transgredir les ordres de Yahvè per a afermar la seva llibertat, fou rebutjada i des d’aquell moment va personificar la reina de les forces del mal i la lluna negra. Eva, pel contrari, fins que cedeix a les propostes de la serp serà la dona-nena, i actuarà més sotmesa, més respectuosa amb el que s’esperava d’ella.

A partir de la Edat Mitja, la dona queda en un segon lloc i solament escoltarem parlar de les que exerceixen com a "bruixes", de les quals poc o res sabem però en tot cas està clar que la seva funció iniciadora en les arts de les herbes i de les curacions les feien perilloses davant de qui volia demostrar el paper irrellevant de la dona en la societat medieval.

Notes.-
[i] Une Loge révèle: L'initiation féminine, Ed. Le Rocher, Mónaco, 1986 pag. 43
[ii] JAMBLICO Femmes pithagoriciennes. Fragments et lettres Paris 1932 (trad. Mario Meunier)
[iii] REYOR, Jean Initiation fémenine et F.-M., en Etudes Tradiccionnelles, nº 357, gener-febrer 1960