dissabte, 29 d’agost del 2009

Any Ferrer i Guardia

NOTA DE PREMSA




Avui 16 de Juliol de 2009, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Àngels Garriga de Mata signen un conveni de col·laboració mútua amb la voluntat de generar espais de creixement i reflexió sobre l'educació, tot aprofundint en la relació entre el món de l'educació formal i la no formal, entre l'àmbit de l'educació i l'associacionisme educatiu.

La Fundació Ferrer i Guàrdia, representant la voluntat de les entitats que conformen el Moviment Laic i Progressista (Esplac, Acció Escolta, Associació de Casals i Grups de Joves, Associació d'Ateneus Laics i Progressistes, Cooperacció, Fundació Terra, Entorn, Escola Lliure el Sol i la pròpia Fundació Ferrer i Guàrdia) i en el marc del centenari de la mort de Ferrer i Guàrdia pretén impulsar la relació entre dos espais de reflexió sobre una educació que ha de promoure la llibertat de pensament i l'alliberament dels dogmes que sovint impregnen algunes accions i institucions educatives.

Aquest conveni de col·laboració suposarà l'oportunitat d'una influència mútua en les línies de pensament de les entitats involucrades, el compartir equipaments i generar estratègies conjuntes entre els dos centres de documentació i biblioteques de les entitats signants del conveni.

Barcelona, a 16 de juliol de 2009.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Nueva Logia en Mendoza (Argentina)

Una logia femenina en Mendoza

Mendoza | Es la primera del interior del país y funciona desde 2005, pero el sábado se concretó la ceremonia en la que fue oficializada ante las autoridades nacionales.
14 de junio de 2009
Imagen
En el templo. Las integrantes de la logia que ayer “levantó columnas”, es decir, comenzó a operar de manera oficial.

Mendoza es la primera provincia del interior del país en tener una logia masónica femenina. Ayer se realizó el levantamiento de columnas e instalación de las autoridades de la misma, rito al que asistieron las integrantes locales, así como las de la Gran Logia Femenina de la República Argentina, de la cual surgió.

La historia de la masonería moderna en el país se remite a 1857, con la fundación de la Gran Logia de la Argentina de Libres y Aceptados Masones. La institución llegó a Mendoza en 1870 con el médico italiano Guido Benatti. Inicialmente exclusiva para masones varones, en el siglo XX surgieron en el resto de la nación y en nuestra provincia logias mixtas.

Desde 2005 existe una exclusivamente femenina, llamada Aurora Andina Nº5, y tuvo como motorizadora a María Elena Castillo (45). “Yo pertenecía a la masonería mixta en la provincia, pero no me cerraba: hombres y mujeres somos distintos en lo físico y lo mental –relató–. Dejé de asistir a las reuniones por cuestiones personales, pero al tiempo comencé a buscar la existencia de una logia de mujeres y entré en contacto con Aurora del Plata Nº2, del Oriente de la República Argentina. En 2005 hicimos una reunión de la cual participé a mendocinas que les podía gustar este ámbito,y a partir de ella comenzaron las iniciaciones”.

Desde entonces fueron iniciadas 23 mujeres, pero sólo diez son miembros activos. Tienen entre 22 y 65 años, pertenecen a diferentes clases sociales y religiones y, aunque la mayoría son profesionales, también hay amas de casa.

Sin embargo, recién ayer se realizó la oficialización de la logia con la ceremonia del levantamiento de columnas y la instalación de autoridades (una venerable maestra y dos vigilantes), que surgieron tras elecciones entre quienes componen Aurora Andina.

Explicó que las masonas tienen “dos reuniones al mes, en las que, partiendo del estudio de la simbología, tratamos de analizar temas que hacen a la búsqueda de los orígenes del hombre y el mundo, pero también la actualidad”. En lo operativo se mueven a través de la fundación Gracia, que es nacional, mientras terminan de formar la propia.

“No creemos que el asistencialismo directo sea el modo de solucionar los problemas de la gente, pero no somos ajenas a que hay un montón de situaciones emergentes y urgentes que nos llevan a ser partícipes. Por eso, hemos aportado a distintas instituciones y comedores comunitarios”, apuntó.

Con la oficialización, esta logia cobra un ámbito de independencia que no las hace ajenas a la normativa nacional de las mujeres masonas, “pero sí podremos trabajar de forma distinta, ya sea en lo interno, con nuestras reuniones para consolidarnos, y entonces poder hacer una labor directa en la comunidad”.

La también abogada señaló que salvo el género, nada diferencia a una masona de un masón: “ Nosotras nos basamos en el rito escocés antiguo y somos aceptadas como gran parte de la masonería masculina nacional y mendocina. Pero creemos que podemos diferenciar nuestro ámbito buscando una identidad propia desde lo femenino en lo interno, mientras que en lo externo podemos trabajar en conjunto con toda la masonería”.

Destacó que ese toque diferencial también está signado por una intención de apertura: por caso, para el ágape que ayer siguió a lo ritual y que se realizó en la sede que la masonería mendocina tiene en la Quinta Sección, se invitó a representantes de todas las religiones y de las universidades. “Creemos que los tiempos son distintos y que han quedado mitos y diferencias en el camino. Necesitamos abrirnos a la sociedad para que nos conozcan y sepan que buscamos trabajar sobre las desigualdades, minimizar la ignorancia, erradicar el fanatismo y la ambición y hacer una sociedad mucho más tolerante y respetuosa”, remató.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.

A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir i per tant de vegades s'ha parlat del republicanisme de la maçoneria però no es per republicanisme en si sinó tractant de defensar els drets vulnerats, ja que alguns règims monàrquics tenen maçoneria i es brinda a les lògies pel poder que governa.

Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Es la contradicció d'un regim com el castrista. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.

Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina. Crec que aquest exemple és suficientment il·lustratiu del que ha suposat en un país com Turquia la Maçoneria per no seguir donant exemples.

Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya[i] fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.

Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.

La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.

Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.

El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.

(continuarà)



[i] SANCHEZ F., P. La maçoneria a Catalunya, …

Inicis a Catalunya

A Barcelona, on havia alguns militars francessos i anglessos, entre els anys 1750 i 1751, va haber trobades i iniciacions en la Hostería de la Fonda, i a una casa de la plaça de Sant Francesc. Reunions maçòniques que en cap cas però arribaren en aquest període a crear Lògies depenents de Grans Lògies estrangeres.

Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.Hi havia sobre tot comerciants i militars al servei del rei d’Espanya, la major part iniciats en el estranger, i que, al enterar-se que la maçoneria estava prohibida en Espanya, es van delatar voluntàriament davant les autoritats[i].

A partir de la Guerra de la Independència, 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país i sota el regnat de Josep I, té un periode d’activitat.

L’inici de la maçoneria a Catalunya està lligada a la invasió napoleònica. El 1809, militars francesos fundaven dues lògies a Barcelona: Triomphe de l’Amitié i les Amis Fidels de Napoleon i alguna més a Girona i Figueres, que van desapareixer amb la retirada dels francesos.



[i] FERRER BENIMELI, J.A. La masoneria en el siglo XVIII

L'educació i la maçoneria

L'educació i la maçoneria

L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.

En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.

Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:

Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.

Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.

Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Álvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració[i], va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció.

Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.

Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.

Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.

El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).

Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.

A partir del últim terç del siglo XIX empieza en España una mayor preocupación por la educación y por el alto nivel de analfabetismo, con más del 60% de la población [ii][iii], por su parte en el Censo de población de 1877 se habla de que no saben leer ni escribir el 72,01%, que 20 años más tarde habrá bajado a un 68% según Gómez Ocaña [iv].

(continuarà)

5 ALVAREZ, P. Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, xxxxxxxxxxxxxxxx

5 Brenan, C. El laberinto español. Ruedo Ibérico, 1962 pág. 41

6 GOMEZ OCAÑA, La vida en España

Nova Llei de Llibertat religiosa i Laicitat

El Plural / Macro/Vida

MACRO/VIDA

Críticos y defensores de la reforma muestran sus temores ante la falta de información

¿Supondrá la nueva Ley de Libertad Religiosa un verdadero avance en la laicidad?

ELPLURAL.COM

La reforma de la Ley de Libertad Religiosa es inminente: el ministro de Justicia, Francisco Caamaño, ya ha hablado de ello en varias ocasiones y parece que el nuevo texto ya estaría incluso gestándose. Pero, ¿servirá esta nueva norma para consolidar la aconfesionalidad del Estado que marca la Constitución? Lo cierto es que se sabe muy poco de cómo será esta nueva ley y cuáles serán sus contenidos, lo que ha llevado a que el Ejecutivo reciba críticas de todos los sectores: de los católicos porque ven peligrar sus privilegios, de los laicistas porque consideran que la Iglesia seguirá teniendo un papel central y temen que el debate sobre esta materia se quede sólo en puntos superficiales como la polémica de la aparición de crucifijos en lugares públicos.

  • Imágenes relacionadas

El artículo 16 de la Constitución garantiza la “libertad ideológica religiosa y de culto” de todos los ciudadanos, y marca que “ninguna confesión tendrá carácter estatal”; pero ese mismo punto señala que se mantendrán relaciones de cooperación con la Iglesia católica y las demás confesiones. A este último punto se aferran quienes apoyan, por ejemplo, que se mantengan los símbolos religiosos en lugares públicos o los privilegios que actualmente tiene la Iglesia gracias a los concordatos con la Santa Sede aprobados en 1979, hace ya 30 años.

"Confesionalidad encubierta"
Con el debate sobre la idoneidad de esos símbolos y de otros puntos que podrían ser contradictorios con la aconfesionalidad del Estado, partidarios y detractores de la reforma de la Ley de Libertad Religiosa, que data de 1980, se preguntan si esa modificación servirá realmente para romper con la senda del catolicismo impuesto durante la dictadura y del que todavía parecen quedar muchos vestigios en la vida pública. Un reportaje publicado por el diario El País recuerda que la “confesionalidad encubierta” que en muchos casos mantiene aún nuestro país necesitaría de esa nueva ley que, aunque tiene muchos partidarios, tiene también detractores.

Falta de información
Y es que muchos de los que en principio se posicionan a favor de la modificación, se muestran reticentes ante la falta de información sobre el nuevo texto, del que no se sabe apenas nada. Ante este silencio surge el temor a que el debate sobre la aconfesionalidad quede tapado por la disputa ruidosa sobre los símbolos religiosos.

"Un acto de prepotencia"
La Iglesia católica, la mayoritaria en el país, que opina que es “un acto de prepotencia” el mero planteamiento de una remodelación de la norma, también se queja de la “falta de información” que hay al respecto, incluso reconociendo que la ley no les afectará “en absoluto”, ya que están amparados por los mencionados concordatos. Aún así, no han dudado en entrar de lleno en los múltiples debates sobre los crucifijos que ha habido en los últimos meses, acusando a quienes han pedido su retirada de lugares públicos de padecer “cristofobia” o de sentir un “anticlericalismo rancio”.

"Destruir España o cerrar los ojos"
El cardenal arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, ha llegado a advertir de que “si la reforma implica que los católicos no pudieran jurar sus cargos ante un crucifijo, no sería aceptable”. “El crucifijo pertenece a la cultura y a la historia de España. Siempre hay minorías que se ofenden por todo, pero la presencia del crucifijo es masiva en todos los pueblos, así que o se destruye España para quitarlos o cierran los ojos”, destacó también.

Lo público y lo laico
Otros, como el arzobispo emérito de Pamplona, Fernando Sebastián, consideran que cambiar esta ley de hace casi 30 años forma parte del “laicismo intransigente” del Gobierno de Zapatero. En su opinión, es un error de “los partidos y asociaciones de izquierda” pensar que “lo público tiene que ser laico”.

Novedades en otoño
En cualquier caso, habrá que esperar para saber si la reforma de la Ley de Libertad Religiosa supone o no un verdadero cambio en la manera de interpretar la aconfesionalidad marcada por la Constitución. Probablemente este otoño comenzarán a conocerse pinceladas más concretas del nuevo texto legislativo.