ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

La tradició iniciàtica serveix de llaç entre les lleis de la vida i del Cosmos i donat que la dona ha estat unida des de l’inici dels temps a la mare terra, conseqüentment ho ha estat a la tradició iniciàtica.

Al principi de la Humanitat, els pobles adoraven a divinitats femenines, creadores del món, que representaven a la Mare Terra. En el culte a les deesses mares el paper iniciático de la dona era reconegut.

El paper de la dona en les ordres i escoles iniciàtiques de Egipte i Grècia, on les dones eren admeses a participar en los misteris tant Majors com menors de Isis, Eleusis, Ceres, etc., ha estat important.

A l’Antic Egipte la dona ocupava una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l’home. La dona podia participar en els ritus sagrats, com els del temple de Osiris en Karnak, i viure la iniciació en els Temples. Havia dos cossos de dones iniciades, com se’ns indica en el llibre L'initiation femenine [i] "un, sedentari que agrupava a les dones oficiants en els temples, l’altre, en part itinerant, format per les dones que, els dies de festa, recorrien el país en tant que musiques. La musica, en tant que art encantatori i màgic, jugava un gran paper en la iniciació femenina.

A Grècia podríem parlar de les Òrfiques - Pitagòriques, o dels misteris de Eleusis, també de les Bacants, es a dir les serventes d’Artemisa, que Plutarc comparà amb les Vestals. A Corinti hi havia també una comunitat de Uranianes, iniciades en els misteris de Urania.

Jámblico [ii] parla de que Pitàgores afavorí la creació de aquestes comunitats iniciàtiques femenines. Les Muses, dins del pitagorisme, eren les musiques que coneixien les harmonies celestials i eren capaces de fer vibrar la llum, de produir la harmonia de les esferes que únicament les iniciades podien percebre.

A Roma, la tradició iniciàtica ens portar a parlar de les Vestals. Aquestes dones eren les encarregades de vetllar pel foc sagrat. Cap acte religiós important podia fer-se sense la seva presència. Als ritus del foc, se afegien els ritus de l’aigua. Les grans festes de les Vestals tenien lloc el mes de juny.

A Irlanda, a Kildar, en el segle VI una comunitat de druïdesses se ocupava del foc etern, la tradició continuava. A l’inici al Mont Sant Michel, havia sacerdotesses, serventes de la deessa Sessia, protectora del blat, les quals asseguraven una feliç navegació als joves marins.

Al parlar de la espiritualitat de les dones no podem oblidar tampoc parlar d'altres països com Xina amb les monges taoistes, Índia, on cada divinitat masculina te la seva esposa, la seva "Shabali" corresponent, i aquesta gaudeix de una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l'home.

A Babilònia existia una Ordre iniciàtica femenina que comprenia diversos graus.

I així en cada una de les diferents cultures les tradicions es conservaven i les dones iniciades en els misteris portaven a terme les seves tasques.

Dins de la tradició iniciàtica trobem lloc per a la mare naturalesa, per a la dona com expressió dels oficis anomenats femenins: matrones, filadores, teixidores, puntaires, ...

Jean Reyor [iii] observà que les dones "en la major part de les tradicions son admeses en la iniciació. En el Cristianisme i en el Islam es coneixen obres degudes a dones i que testimonien un alt grau, de coneixement metafísic efectiu; existien iniciacions de dones en el si de certes ordres monàstiques..., amb formes de iniciació comunes als dos sexes, i les dones i les dames de la cavalleria del Grial no eren, sense dubte, mes que les religioses no tancades".

Fins i tot a la Església catòlica, a través del mite de la mare universal que nodreix als fills que engendrà en forma al·legòrica, la Verge Maria serà l’exponent de aquesta iniciació en aquest cas lligada a la tradició cristiana. Ella representarà les qualitats de una maternitat divina i a la vegada una virginitat perfecta.

El pes de la Església catòlica, augmentarà la desigualtat entre els dos sexes. No oblidem que s’arribà a afirmar que la dona no tenia ànima. Malgrat això, alguns grups com els càtars, varen instaurar en les seves comunitats la igualtat entre homes i dones.

A la tradició judaica també trobem a Lilith, que inicialment era la bona dona, la dona per extensió de l’home. Aquesta Lilith, era present al jardí de l’Edèn. Era la mare i la dona de Adam, però al transgredir les ordres de Yahvè per a afermar la seva llibertat, fou rebutjada i des d’aquell moment va personificar la reina de les forces del mal i la lluna negra. Eva, pel contrari, fins que cedeix a les propostes de la serp serà la dona-nena, i actuarà més sotmesa, més respectuosa amb el que s’esperava d’ella.

A partir de la Edat Mitja, la dona queda en un segon lloc i solament escoltarem parlar de les que exerceixen com a "bruixes", de les quals poc o res sabem però en tot cas està clar que la seva funció iniciadora en les arts de les herbes i de les curacions les feien perilloses davant de qui volia demostrar el paper irrellevant de la dona en la societat medieval.

Notes.-
[i] Une Loge révèle: L'initiation féminine, Ed. Le Rocher, Mónaco, 1986 pag. 43
[ii] JAMBLICO Femmes pithagoriciennes. Fragments et lettres Paris 1932 (trad. Mario Meunier)
[iii] REYOR, Jean Initiation fémenine et F.-M., en Etudes Tradiccionnelles, nº 357, gener-febrer 1960