L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.
Durant el període de
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.
Durant
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.
A partir del últim terç del siglo XIX empieza en España una mayor preocupación por la educación y por el alto nivel de analfabetismo, con más del 60% de la población [ii][iii], por su parte en el Censo de población de 1877 se habla de que no saben leer ni escribir el 72,01%, que 20 años más tarde habrá bajado a un 68% según Gómez Ocaña [iv].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada