DE LA MAÇONERIA OPERATIVA
A LA ESPECULATIVA
La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.
Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i
estarem per tant d'acord la majoria dels aquí presents quan afirmem que la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.
Tal vegada per a tots aquestes afirmacions no son estranyes i tots podríem subscriure a aquestes afirmacions quan parlem de l’origen de la maçoneria moderna o especulativa. Però quan comencem a intentar esbrinar més dels seus orígens segurament ja no estaríem tots d'acord i s’iniciarien els diferents punts de vista sobre aquest assumpte.
L’origen de la maçoneria ha estat fixat per alguns autors en el propi Adam, al considerar-lo el pare de la creació i per tant de tot el creat. Altres fixaran aquest origen en Noè, altres en la torre de Babel que per a molts és el primer exemple d’un intent de construcció, d'altres en Moisès i el Tabernacle, i finalment altres ho situen en la construcció del Temple de Salomon.
Altres troben la semblança entre els rituals de les tradicions egípcies o gregues i les de la maçoneria i parlen que aquesta seria continuadora de les escoles iniciàtiques que en elles existien i per tant enllaçarien la maçoneria amb una única tradició unànime o primordial.
Un cop fetes dites aquestes paraules com a introductòries i com a prova de la dificultat de trobar un únic origen creiem que convindrà primer fixar els termes definitoris del que avui és el motiu de la nostra conferència.
La nostra intenció per tan serà explica què vol dir maçoneria operativa per a partir d’aquesta definició anar seguint el rastre que ens porti a conèixer a aquests iniciadors de la maçoneria i trobar seguint el fil la seva connexió amb la maçoneria moderna o especulativa.
Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.
El diccionari ens defineix la paraula operativa com té la virtut d'obrar o operar. I operar a la seva vegada es definit com "acomplir la obra que li es pròpia". Si ens cenyim , per tant a aquesta definició maçoneria operativa seria la que acompleix la obra, és a dir, executa, fa una pràctica. Però hem d'entendre que aquesta maçoneria no podia ser possible sense algú que tracés els plans de la construcció, comprovés la resistència dels materials. Aquesta era la feina que tenia encomanada el mestre d'arts i oficis, el mestre de la construcció. Per tant hem d’acceptar que cada construcció i el seu procés pràctic exigia prèviament un treball especulatiu, és a dir, el que nosaltres anomenaríem la teoria.
Especulació vol dir per una part contemplació però per altra fer recerques teòriques. I en aquesta especulació la geometria jugava un paper especulatiu, ja que tota la construcció està basada en aquesta part de les ciències.
René Guenón ens diu que la paraula operativa no es refereix a pràctica en tant que acció sinó que es tracta del compliment del ser que és la realització iniciàtica amb tot el conjunt de medis de diversos ordres que poden ser emprat d'acord amb aquesta finalitat.
Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.
Bé és hora de recapitular: veiem doncs que el simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos. Principalment de la cerimònia d’iniciació i del jurament que s’havia de prestar.
Es també important recollir el que diu Màrius Lepage quan parla dels orígens de la maçoneria. A la maçoneria operativa li fixa els orígens en els antics constructors, a la especulativa en la tradició hermètica i filosòfica. L'aspecte moral -fonamental en tots els països anglosaxons - la faria hereva de la corrent operativa conservada en els Olds Charges o "vells deures".
La antiga maçoneria anglesa, la dels "vells deures" provenia al seu temps de les organitzacions del continent, sobre tot de Alemanya i França.
El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual. Quan es parla d’iniciats o no comencen a sortir dubtes sobre si tots els obrers constructors eren o no iniciats. El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual.
"La sola tècnica dels monuments no pot alliberar el secret de la seva construcció ja que en l'esperit dels seus arquitectes, l'ofici no era més que un instrument, com la natura en les mans d'un creador".
Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.
Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. En aquest seentit, Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.
El mot francmaçó
Aquest mot té diverses interpretacions a les quals intentarem donar llum.
El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.
Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.
Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.
S'ha recollit en algun document de la lògia de York el fet que el free mason no podia comunicar els seus secrets al rough mason.
A França hem de dir que aquestes paraules no van ser conegudes fins que va irrompre la maçoneria especulativa, la qual cosa posaria més de manifest que aquest mot no va sorgir al continent. A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya.
Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.
En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit ja un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.
Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic. Arribats aquí farem ara una exposició sobre com s’arribava a ser company maçó.
El mestre d'obra podia tenir diversos aprenents, que podien estar amb ell uns cinc anys per terme mig, una vegada havia demostrat que durant el seu període d’aprenentatge havia acomplit fidelment els Estatuts de la lògia de la qual formaven part, era proposat pel seu mestre d’obra per al grau de company, essent aquest realment el moment en el que la iniciació que rebia, la concessió d’aquest grau li facilitava el veritable accés a la professió.
Recordarem aquí que en l’Edat Mitja només es parlava d’un grau en el si de la maçoneria ja que el mestre d’obra era elegit per i entre els companys.
Bé ja tenim l’aprenent que ha estat acceptat i ha de ser iniciat. En la cerimònia per a ser rebut company li eren comunicats els secrets que eren del seu grau: signes, símbols (compàs, escaire, nivell, regla, ...), així com aquells aspectes relatius a la filosofia, hermetisme o perfeccionament moral que comportava la seva pertinença al grau de company.
A partir d’aquí el company completava la seva educació visitant altres països per a perfeccionar el seu art, i alhora imbuir-se de les diferents cultures i tradicions existents la qual cosa servia per a transformar la seva mentalitat fent-lo més obert. Per poder visitar altres països o ser rebuts a altres lògies havien de tenir signes i paraules que servien per fer-se reconèixer entre ells.
La lògia
Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys.
La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.
Existeixen uns estatuts, els d'Aberdeen, que recollien expressament la prohibició d’ instal·lar la lògia en casa habitada i indicava que havia de fer-se al mig del camp excepte que problemes de mal temps així ho aconsellaren, i en aquest cas s'escollirà una casa que no pugui ser escoltada o vista. Aquest és el cas entre d’altres de la lògia de la ciutat d’Estrasburg.
Aquí m’agradaria aclarir el significat del terme de reteular, és a dir , el fet de comprovar si un maçó coneixia els signes i les paraules per a ser admès o no a la reunió. Sembla que les antigues cases on es reunien els maçons tenien una teula al sostre que s'aixecava quan algú volia entrar i que s’emprava per fer les comprovacions i presentar el jeton o moneda que servia per a comprovar que eren al corrent amb els pagaments.
Be, seguirem. Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons.
En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.
El treball que es realitzava en aquestes lògies fora de les iniciacions no ha arribat fins a nosaltres i mai sabrem que tractaven. El que si sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.
Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.
Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.
A França, cap al 1268 Etienne Boileau, va fer redactar el seu Llibre dels oficis, que contenia els estatuts de totes les corporacions, i el 48 correspon als constructors, talladors de pedra, moldeixadors, ...
Em parlat ja abans d'Estrasburg. La lògia d'aquesta ciutat va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.
La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".
Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes. Existí també la Gran Lògia Helvètica amb residència a Berna fins a 1502 en que es trasllada a Zuric. Moltes d’aquestes institucions acabaran desapareixen amb la Reforma protestant. A Anglaterra aquestes guildes seran les inspiradores dels gremis de constructors.
Aquestes lògies o guildes establien els seus propis estatuts per a garantir la bona harmonia i fraternitat entre tots els seus membres al temps que regulaven l'estructura i organització del treball. Aquesta unió, aquest esperit d’harmonia i fraternitat es considerava fonamental per a aconseguir una gran obra on convergís l’acció de les forces unides.
Passarem ara a parlar d’Anglaterra on trobem els antecedents del que desprès denominarem maçoneria especulativa.
Els Old Charges
Aquests vells deures són els més antics textos del que es denomina maçoneria operativa. Aquests catàlegs d’obligacions s’iniciaven amb una pregària , un elogi de la geometria i de les Arts lliberals i una historia de l’ofici.
El més antic dels que han estat conservats és el Regius que hauria estat recopilat entre els anys 1388 - 1445. Es divideix en dues parts. Una, els articles dedicats als mestres i la segona, els punts dedicats als obrers. En aquest text es recull que la maçoneria arribà a Anglaterra en temps del rei Athelstan, aquest va ser un príncep constructor de cases i temples i un protector dels maçons i va ajudar a expandir el seu art.
El manuscrit de Cooke de 1425, torna a parlar del rei Athelstan i ja ens parla dels maçons acceptats.
Bé podríem seguir donant més informació sobre ells però pensem que ens interessa aquí només per a situar els antecedents de la maçoneria especulativa. Es compten fins a 87 manuscrits els conservats a la Gran Bretanya sobre maçoneria operativa. Tots ells porten el nom de la persona que els va descobrir i estudiar.
Com hem vist citen l’arribada de la maçoneria des de’l continent i alguns d'ells es refereixen als maçons acceptats.
Sembla doncs que és a Anglaterra a on es comencen a acceptar persones que no exerceixen l'ofici dins de les lògies.
Serà als arxius de la Gran Lògia d'Edimburg , que es conserven des de finals del segle XVI, i que tenia les seves reunions a la Capella de Sta. Maria, on en les seves actes de les reunions, i costat de veritables maçons operatius, consten d’altres que tenien la professió d'advocats, mercaders, metges, etc.
Aquestes persones acostumaven a ser afeccionades a l'art de la construcció i solien ser homes que patrocinaven els gremis i els hi prestaven ajuda. Eren de fet els mecenes de les catedrals i monestirs.
A Edimburg l’any 1600, trobem enregistrada la primera iniciació d'un maçó no operatiu i a Anglaterra des de 1620 la maçoneria comença a ser especulativa. A partir de 1619 comencen a existir regularment algunes lògies amb membres acceptats.
Hem de dir que també començaven a crear-se Acadèmies d'Arquitectura que estaven significant una modificació dels rituals de transmissió dels secrets de l'ofici i potser aleshores s’inicià la desaparició d’algun dels seus secrets. La creació d’aquestes Acadèmies va originar durant un cert temps friccions entre les dues institucions ja que les confraries medievals rebutjaren aquestes Acadèmies. Un clar exemple d’això va ser la denúncia que van fer contra Brunelleschi, arquitecte de la catedral de Milà per “intrusisme”.
Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.
I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.
Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, malgrat que van ser tres els responsables de la seva redacció, tot recollint els Old Charges.
Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.
Les constitucions d'Anderson
La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.
Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.
De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.
La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius.
Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic. L'escaire, el compàs, la plomada, el nivell, la regla. Cada un d'ells rebrà un sentit simbòlic aplicat a la construcció que es tracta d'aixecar.
El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII.
Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.
Els primers passos de la maçoneria especulativa
A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius.
No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.
Es en aquest sentit que mantenint usos i costums de la maçoneria operativa veia la llum una nova institució que s’anomenarà obediència i és aquí on la Gran Lògia d'Anglaterra fa residir la seva sobirania, i amb ella el que es va anomenar maçoneria regular.
La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra. , però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà una nova obediència el Gran Orient de França sota bases lliberals.
S'anirà modificant aquesta primera Constitució i introduint per exemple el tercer grau, el de mestre.
Per altra banda a més de la Gran Lògia de Londres existeix la Gran Lògia de York o de tota Anglaterra com es denominaven i des de 1725 les friccions entre ambdues són constants.
Apareix segons alguns autors cap a 1735 la reforma escocesa de la maçoneria que serà la branca que arribarà al que anomenem maçoneria llatina, creant-se la Gran Lògia d’Escòcia.
En 1730, sorgirà a partir dels militars anglesos i de les lògies militars (Field Lodges) la primera obediència de les colonies britàniques d’Amèrica del Nord.
En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".
Havia nascut l'escocisme.
I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.
El 1813 es fundà la Gran Lògia Unida d'Anglaterra per fusió de la Gran Lògia de 1717 i las Gran Lògia dita dels Antics que s'havia fusionat a la vegada amb la Gran Lògia de 1717. Per realitzar la fusió refaran alguns articles de les Constitucions d’Anderson i introduiran el tercer grau, el grau de mestre i acabaran amb la lluita de “antics” i “moderns”.
La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.
Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.
Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.
A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.
A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.
Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.
A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.
A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.
I fins aquí la meva explicació sobre el pas de la maçoneria operativa a la especulativa.
Barcelona, 18 de gener 2000
dilluns, 10 de novembre del 2008
el liberalisme i la maçoneria
A L.’. G.’. D.’. G.’. A.’. D.’.L’ U.’.
V.’.M.’., EE.’. GG.’., en els vostres graus i qualitats
EL LIBERALISME I SEVA RELACIÓ
AMB LA MAÇONERIA
¿Que entenem per liberalisme?
S’ ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant que combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.
Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.
No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats. Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.
A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes.
Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.
A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.
La masoneria i els lliberals
Els relleu periòdics en la política afectaren també a la Maçoneria, un dia eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més difícil.
Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.
El contradictori Galdós
La contradicció interna de molts homes del segle XIX es materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.
Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.
També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.
I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.
Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.
La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.
La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36
Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.
A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornen amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.
El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.
Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria :
Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...
De 1820, data de la sublevació de Riego, que era, fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són.
Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou. Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 es prohibeixen la maçoneria i totes les societats secretes.
Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 la maçoneria torna a la seva activitat.
Vindrà després una gran davallada i torna a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.
Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.
A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.
El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.
Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle.
Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.
A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".
Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien o no la maçoneria, segons les seves inclinacions.
Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.
La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.
El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.
El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.
L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. L'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres.
Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca on s’arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.
Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarrestar les idees contraries. Tradició vers progrés.
Miquel Artola en parlar de la Maçoneria diu que és difícil conèixer el seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar la relació real de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país.
Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. El que es reconeix és el poder maçònic existent durant els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.
La maçoneria arriba al poder de la mà dels seus membres, homes maçons encara que, com hem pogut veure abans, no tots tenien les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades l’origen de la separació de les Obediències. El que els unia eren els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.
No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós.
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.
A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir.
Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.
Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.
Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina.
Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.
Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.
La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.
Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.
El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.
La maçoneria i l'esglesia catòlica
L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris), durant la creació de l’estat actual italià.
Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs.
En la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.
L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació, amb la instauració d’un sistema secular públic i d'una universitat estatal, ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional i com encara avui en dia s’intenta.
Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció:
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.
Rosa Tur i Fernandez de Sevilla
Barcelona, 2 de maig de 2000
V.’.M.’., EE.’. GG.’., en els vostres graus i qualitats
EL LIBERALISME I SEVA RELACIÓ
AMB LA MAÇONERIA
¿Que entenem per liberalisme?
S’ ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant que combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.
Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.
No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats. Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.
A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes.
Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.
A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.
La masoneria i els lliberals
Els relleu periòdics en la política afectaren també a la Maçoneria, un dia eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més difícil.
Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.
El contradictori Galdós
La contradicció interna de molts homes del segle XIX es materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.
Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.
També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.
I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.
Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.
La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.
La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36
Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.
A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornen amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.
El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.
Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria :
Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...
De 1820, data de la sublevació de Riego, que era, fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són.
Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou. Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 es prohibeixen la maçoneria i totes les societats secretes.
Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 la maçoneria torna a la seva activitat.
Vindrà després una gran davallada i torna a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.
Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.
A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.
El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.
Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle.
Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.
A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".
Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien o no la maçoneria, segons les seves inclinacions.
Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.
La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.
El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.
El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.
L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. L'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres.
Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca on s’arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.
Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarrestar les idees contraries. Tradició vers progrés.
Miquel Artola en parlar de la Maçoneria diu que és difícil conèixer el seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar la relació real de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país.
Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. El que es reconeix és el poder maçònic existent durant els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.
La maçoneria arriba al poder de la mà dels seus membres, homes maçons encara que, com hem pogut veure abans, no tots tenien les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades l’origen de la separació de les Obediències. El que els unia eren els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.
No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós.
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.
A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir.
Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.
Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.
Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina.
Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.
Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.
La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.
Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.
El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.
La maçoneria i l'esglesia catòlica
L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris), durant la creació de l’estat actual italià.
Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs.
En la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.
L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació, amb la instauració d’un sistema secular públic i d'una universitat estatal, ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional i com encara avui en dia s’intenta.
Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció:
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.
Rosa Tur i Fernandez de Sevilla
Barcelona, 2 de maig de 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
