Biología y pensamiento
Nos Adscribimos a los principios Masónicos de Libertad de Pensamiento y de Consciencia. Todos los Derechos Reservados 1981 - 2010.
dilluns, 6 de setembre del 2010
dimecres, 1 de setembre del 2010
MAÇONERIA A CATALUNYA
VESPRES SAVIS
Vull començar aquesta dissertació, reten homenatge a aquelles, de vegades callades, de vegades audaces que varen fer possible que també dins l’àmbit de la maçoneria s’anés acceptant la participació femenina dins de les Lògies, prohibides a les dones des de les Constitucions de Anderson, en 1723 i que avui únicament queden tancades les portes en la maçoneria anomenada “regular” o “conservadora”.
No parlare de les ordres i escoles iniciàtiques d’Egipte com de Grècia, on les dones eren admeses a participar en els misteris tant Majors com menors de Isis, d’Eleusis o de Ceres, per donar alguns exemples.
La societat actual està tornant a recuperar el paper important que ha desenvolupar la dona al llarg de la història però no sempre ha estat la visió que ha predominat en la historiografia universal. Es la nostra intenció veure la història des dels ulls de les dones, a través dels seus propis valors i des de la seva perspectiva.
Sovint me he preguntat, com va fer Gerda Lerner, una especialista activa en el tema de la història de les dones, com seria la història si la veiessin els ulls de les dones, si la ordenessin els valors que elles defineixen donat que la història ha estat escrita per els homes, i en tot cas, mai des de la perspectiva de la pròpia dona.
Solament des de fa uns anys comencen a aparèixer estudis i treballs amb una mirada de dona i així comencem a veure que s’analitzen diferents aspectes de la mateixa història que ja coneixíem.
Durant aquest temps s’han publicat a Espanya diversos llibres sobre la maçoneria femenina al nostre pais: dos de Nativitat Ortiz Albear, el primer “Las mujeres en la masoneria”, publicat per la Universitat de Màlaga, l’any 2005,i el segon Mujeres masonas en España: Diccionari biogràfico (1868 – 1939), i els de Maria José Lacalzada Mateo “Mujeres en masoneria”, publicat a Barcelona, l’any 2006. Aquests llibres venen a contribuir al millor estudi de les dones i la maçoneria.
Si la història ha oblidat a les dones freqüentment en tots els esdeveniments importants, encara més ha passat a la maçoneria, on la dona ha patit una doble invisibilitat, dins de la societat i dins del món espiritual maçònic.
Per a finalitzar us transmetre històries de dones que han arribat lluny en la defensa dels drets femenins, en la lluita per la emancipació i per la igualtat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
A Catalunya es crearen les primeres Lògies durant el Sexenni Democràtic(1868-1875). Llavors, els sectors progressistes es van adonar que la presència de la dona en les lògies maçòniques podria jugar un paper molt important per combatre el que vivien com a fanatisme.
La primera iniciació que se coneix, segons Pere Sánchez es la que se es fa a la lògia Moralitat, l’octubre de 1872, sota els auspicis del Gran Orient de Espanya, seguida de tres iniciacions a la lògia masculina Silenci, del G.O.E. en les mateixes dates.
La primera Cambra d’Adopció serà la de la lògia Lleialtat, de Barcelona que iniciarà a Aurea Rosa Clavé de Ferrer l’any 1879, aquesta era filla d’Anselm Clavé; poc a poc aniran iniciant-se altres dones com Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista que se iniciarà l’any 1881. Filla d’Idelfons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Neix a Barcelona l’any 1852 i mor a St. Creu de Tenerife, l’any 1926, com ja hem dit. Estudià a Barcelona, a Paris i a Viena, on debutarà l’any 1873. A Madrid serà protegida de la Comtessa de Montijo. Te una brillant carrera de concertista a Europa i a Amèrica del Sud. Hi ha constància del seu pas per algunes Lògies d'altres Orients.
Al llibre La maçoneria femenina es dona compta de la visita a la lògia d'Adopció Minerva, com a lògia fundada a Madrid l'any 1873 (no coincidint les dades) per la lògia Avenir. Tirado i Rojas, en Les TrasLògies dirà que formà part de la Lògia. Fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i d'Oficis, que solament durarà dos anys 1885 -1887 a causa dels problemes econòmics del centre per a la formació de la dona. Va viure a més de Barcelona, a Istanbul, Mèxic i Canàries. Es casa amb un aleman Oscar Grossmann. Es autora de la obra Història de l’Arpa. Dirigí dues revistes, una a Barcelona L’àngel del Fogar, el 1886 i una altra a Paris la Estrella Polar l’any 1888. Fins a 9 dones més seran iniciades en aquesta Lògia.
L’any 1885 trobem una altra Lògia d'adopció Colmena, amb set dones. A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Barcelona, segons la revista la Concòrdia, existí una Lògia de Dames, con el Ritu d’Adopció denominada Integritat nº1 , depenent de la lògia masculina Integritat nº 240.
També trobem dones a les lògies Creació l’any 1884, a Llibertat, en 1889, a Fraternitat, l’any 1889, totes elles de Barcelona. A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la Lògia Hijos del Trabajo, del G.O.E. de Barcelona trobem com membre d'honor a Júlia Aymà i Mensa l’any 1894.
A la província de Barcelona, se han trobat llotges a Granollers: una Llotja de nom Adonis, una altra a Rubí, Fidelitat, una tercera a Vic i Sant. Julià de Vilatorta, Cultura i una a Vilafranca del Penedés, El Fènix.
Però la majoria de Llotges funcionaren a Barcelona, almenys de les que hem recuperat material, perquè cal dir que moltes llotges varen amagar, destruir o traslladar la seva documentació durant l’exili després del 39. Per tant no podem assegurar que les que coneixem siguin totes les que varen funcionar, sinó aquelles de les que varen quedar senyals.
Ens trobem però amb llotges masculines que acceptaven dones, però dones que van ser lluitadores per la transformació social trencant amb les directrius de l’Església però també alliberant-se de l’estructura patriarcal d’acord amb una educació que responia als principis lliberals.
Així, trobem a la lògia Constància, a Dolors Zea des de 1899 i a Àngels López d’Ayala que estava en la mateixa des de 1894. Aquesta poetessa, escriptora, però sobre tot important activista feminista era neboda d'Adelardo López d’Ayala que seria ministre i membre de les Corts.
Neix, Àngels, a Sevilla el 21 de setembre de 1858. Quedà òrfena als set anys. Als quinze la ingressen en un convent, Després restarà amb familiars fins els 22 anys. Col•laborà en diverses publicacions periòdiques de Sevilla com El Figaró, La Educació, L'Hispalense i el Disbarat. Es casà l'any 1882 i es traslladà a Madrid. Allà serà membre de la lògia d'Adopció Amants del Progrés. Desprès passaria a Filles dels Pobres, sota els auspicis del G.O.N.E. L’any 1887 viurà una curta temporada a Santander. Ja a Barcelona s’afiliarà a la lògia Constància, on la trobem des de 1894.
Fundarà quatre publicacions El Progrés, subtitulat periòdic republicà, al 30 de novembre de 1896, El Gladiador, òrgan de la Societat Progressiva, al maig de 1906, El Llibertador, el 15 de octubre de 1910 i El Gladiador del Lliurepensament, 2ª època, en 1910. Tots ells seran de curta vida.
A més col•laborarà en altres periòdics com El Diluvi, El Clamor Saragossà, o La Publicitat. Impulsarà la Societat Autònoma de Dones de Barcelona l’any 1898, junt a Amàlia Domingo Soler i l’anarquista i activista feminista Teresa Claramunt, totes dues maçones, que serà l’embrió de la Societat progressiva Femenina, a partir de 1901, on es crearà una escola laica que tenia com a objectiu l’educació i dignificació de la dona. En aquest centre col•laboraran a més de A. López d’Ayala, altres maçons com Dolors Zea i el rector de la Universitat de Barcelona Rafel Rodríguez Méndez.
Una altra dona important serà Irene Zwonar, natural d’Itàlia, 40 anys, casada i de professió lingüista, a la lògia Concòrdia n. 84, fundada l’any 1888. Va ser iniciada el 1889 que arribarà a Oradora. El seu nom simbòlic era Fraternitat, amb el grau 3è on el seu marit, Enrique Troisi era el Venerable Mestre.
Malgrat la prohibició que hi havia de tenir dones en les lògies masculines, tant Àngels López d’Ayala, com a Dolors Zea, mestra laica o Irene Zwonar seguiran formant part d’elles.
A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la província de Girona trobem també diverses dones a les quatre lògies existents. A 1891 trobem una dona Agustina Taberner de Blanquet, grau 3è, simbòlic Luna. El seu marit Josep Blanquet Fàbrega, que n’era pintor i tenia el nom simbòlic de Ferry, apareix al quadre lògic de 1891 amb el grau 3è i el càrrec d’hospitalari de la lògia Luz de Figueras.
Hi ha també una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.
A la lògia Redención de Palamós trobem l’altre dona Conxita Llach Pons, amb el simbòlic de Mariana Pineda
L’any 1910, el mes de juliol, A. Lopez d’Ayala va aconseguir aplegar a 15.000 persones a una manifestació sota el lema A baix el clericalisme, visca la llibertat de consciencia.
El tema de l’educació i el de les escoles laiques seran el cavall de batalla de totes aquestes dones que lluitaran per la emancipació de la dona en tots els camps i amb totes les armes al seu abast.
I primer van haver de convèncer als seus propis companys de files als partits polítics, a les societats lliurepensadores i a tots els àmbits on era possible discutir sobre la via d’emancipació de la Dona. No tothom ho veia clar. Seria com ara amb el tema de les quotes o no per aconseguir la visibilitat de la dona en la política, en la societat i en l’esfera de les empreses privades. Hi havia també un feminisme d’homes lligat a l’anticlericalisme i el lliurepensament entre els homes ja que pretenien que la pertinença de la dona a la maçoneria podia ajudar als principis creadors de la maçoneria, fent que fossin millors esposes i mares, però lligades al patriarcat familiar. Altres tenien vida pròpia com hem vist.
Com veiem la maçoneria de finals del segle XIX i començament del XX van comptar amb dones, quasi desconegudes però que varen treballar, com dèiem, per l’educació laica i progressista, el lliurepensament i per tant pel desenvolupament personal i col•lectiu de les dones d’aquell temps.
Durant la segona República trobem a la llotja Fènix, a Barcelona, l’any 1920 a Elena Ritterman Alós, nascuda a Barcelona el 27 de juny de 1890 que va ser iniciada el 13 d’agost de 1922 i que es dona de baixa el 31 de gener de 1925.
L’any 1924 a la llotja Resurreccion, de Barcelona trobem afiliades a Mercedes de Vigo Malet, Enriqueta Codina Masanella i Carolina Masanella.
La lògia Democràcia, va tenir una Cambra d’Adopció. A la mateixa llotja trobem a més d’Aurora Bertrana i Salazar, a Maria Perellada Santaló i a Albina Guadalupe Zunzarren
La Gran Lògia catalana Balear trencava amb el neutralisme de l’Estat posicionant-se amb els aliats i difonen declaracions del Gran Orient de França sobre la guerra.
A l’exterior, dues lògies van ser auspiciades per la GLSRCB:
Esperanza, a Taltal (Xile) i Eugenio Labán, a Antofagasta (Xile). La primera al març de 1905 va demanar estar sota els seus auspicis, i la trobem fins a 1907. La segona va ser fundada el mes d’octubre de1907, probablement per una colònia de maçons catalans emigrats.
Durante la segunda república, hombres que habían sido iniciados antes de 1923, siguen activos en la masoneria y en la política.
En estos inicios del siglo XX las logias femeninas en Barcelona son:
Constancia (logia de Perfección), donde estaban algunas mujeres de las que hemos hablado anteriormente.
Delfos, logia femenina de adopción, estuvo en actividad hasta 1939 y dependieron primero de la Karl Marx que la creó dentro de la GLE, despuès de la Sagesse, mayoritariamente formada por franceses del Gran oriente de Francia y después por La Redención,
Luz, triangulo femenino que se crea en 1934, a través de la logia Ruiz Zorrilla de la Regional del Nordeste, Memphis, que crea la logia Inmortalidad, y que estava en activo en 1938,
La lògia Manuel Zorrilla (masculina o mixta)
Tenía un triángulo de adopción llamado Luz. La logia se crea en 1934 (no hay datos).
TRIANGULO LUZ depende de la Logia Manuel Zorrilla
La lògia Democràcia: n. 14 Depende de la Gran Logia Regional del Nordeste de España
Maria Perellada y Santaló, natural de Barcelona; en 1933 tiene 47 años, divorciada, vive de rentas, miembro de Lyceum Club y Centro de Acción Republicana. Afiliada a Acción Republicana.
Su solicitud para entrar en la logia 14 de febrero de 1933. S’inicia el 15 de maig de 1934
Albina Guadalupe Zunzarren, nacida en Zaragoza, (para otros en Tarragona), hija de una familia de gran abolengo, su marido liberal, con el que se casa (en 1919), AHNS masoneria A legajo 123, exp.21. Casada, agente de seguros, domiciliada en Provenza 352 2 1.
El 3 de marzo de 1934 tiene 38 años.
Se inicia el 17 de marzo de 1934, nombre simbólico Comprensión.
No fue aceptada por “malos informes” Amparo Valor Hernández, antes de Manuel Zorrilla, donde es iniciada en 1931, en 1933 pide su regularización en Democracia. Casada, comadrona 1887. Es del Partido Radical, y fundadora del patronato Social de Puericultura Maternologia y protección a la mujer embarazada. (AHNS Masonria A legajo 131 exp. 10
Hortensia Millares Tortuna, el 10 de febrero de 1933, presenta solicitud. No hay más datos. Natural de Barcelona, casada, su sexo
AURORA Bertrana i Salazar Va nèixer a Girona, 1892. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona. Afegir vida maçònica d’ella (llibre Natividad Ortiz).
Aurora Bertrana Salazar, nacida en Girona, 1893, estado civil casada, profesión escritora.
Frecuenta el Ateneo Barcelonés, Lyceum Club, Club marítimo, Universidad, Conferentia Club. Amiga de Carmen Monturiol.
El 6 de febrer de 1934 pide su ingreso en masoneria, se inicia el 17 de marzo de 1934. Va morir a Berga, Barcelona, 1974
A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Balears la lògia Renovación, el 18 d’abril de 1927 acordà anar a la gran Assemblea de la Gran Lògia espanyola, al mes de maig a defensar una ponència sobre l’ingrès de la dona.
Dones com Angeles Lopez de Ayala, Clara Campoamor, Amalia Domingo Soler, Belén de Sàrraga, Carmen de Burgos “Colombine”, Teresa Claramunt, com a representant de la dona obrera i anarquista, o tantes altres com Julià Aymà i Mensa o Aurora Bertrana van ser claus en el desenvolupament dels ideals i actituds en el si de la maçoneria i perquè la dona passés de l’ombra a la Llum.
Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.
A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal•lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil.
Després vingué el desert i fins als anys 80 no tornem a trobar a les llotges maçòniques, però si a les societats teosòfiques, i culturals com l’espiritisme, els rosacreus, dones. El món espiritual de la maçoneria tornava a estar tancat a la meitat de les persones del gènere humà.
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
Avui podem dir que el Gran Orient de França que també té llotges a Espanya, encara que no a Catalunya, pel moment, ha obert les portes a la mixticitat. L’esperança segueix...
¿PER QUÈ UNA MAÇONERIA MIXTA?
La evolució de la dona està unida a la evolució social. Alguns inclusiu pensen que “es pot –mesurar- el nivell d’evolució de una societat, per la importància concedida a les dones”.
El dret al vot, l’accés a la escola i a la Universitat, al costat de les reformes legals i jurídiques que han equiparat els drets i deures de l’home i la dona, han facilitat la seva inclusió en el mon laboral.
Aquesta profunda reforma social propicià que les dones es plantejaren reflexionar sobre elles mateixes i el desig d’assolir un nivell de perfeccionament moral i espiritual i la maçoneria permetia aconseguir-ho.
La Lògia es un lloc on el ritual permet que cadascuna lliurement amb l’ajuda de les altres, prengui consciència de les seves potencialitats i els seus desitjos més profunds, i, mitjançant els treballs realitzats, la confrontació respectuosa de idees i opinions, les condueixi a l’exercici de la tolerància, de la fraternitat i de la solidaritat.
El coneixement de una mateixa, el escoltar als altres, la recerca sense límits de la veritat en un lloc simbòlic, com es la Lògia i el estudio de los símbols, porta a la transformació en profunditat de cadascuna de les persones que hi formen part i a fer d’elles els éssers universals que desitgen arribar a ser des del moment que comencen la seva trajectòria espiritual.
Per a acabar podríem dir que avui la dona malgrat seguir viva la polèmica sobre el seu dret a la iniciació, entre les Obediències que estan en relaciones con la Gran Lògia de Anglaterra i que persisteixen en la exclusió de les dones de la maçoneria, com dèiem, la dona prossegueix el seu treball maçònic ja sigui en Lògies mixtes ja en Lògies femenines per a conquerir la seva plena integració en la Ordre maçònica.
Com diu Cèlia Amorós, ha de caminar mostrant les diferències a la recerca de la Igualtat. Reivindica així mateix els valors de la Il•lustració: LLIBERTAT, AUTONOMIA, IGUALTAT i LLUITA DE LA RAÓ CONTRA EL PERJUDICI, VALORS QUE COMULGUEN AMB ELS PRINCIPIS DE LA Maçoneria si afegim, la FRATERNITAT per així fer una societat més fraternal, més tolerant i més justa.
El feminisme, acaba dient ella “tracta de donar la seva expressió teòrica a un procés de canvi social que té implicacions en tots els nivells de l’existència humana: en el nivell econòmic, en el polític, en el cultural i en el de les organitzacions simbòliques”, incloent d’aquesta manera l’estudi de la dona dins de les organitzacions espirituals, com ara la maçoneria, m’atreveixo a concloure.
Gràcies a totes i tots per la vostra assistència.
Cardedeu, maig 2010
Rosa Tur
Vull començar aquesta dissertació, reten homenatge a aquelles, de vegades callades, de vegades audaces que varen fer possible que també dins l’àmbit de la maçoneria s’anés acceptant la participació femenina dins de les Lògies, prohibides a les dones des de les Constitucions de Anderson, en 1723 i que avui únicament queden tancades les portes en la maçoneria anomenada “regular” o “conservadora”.
No parlare de les ordres i escoles iniciàtiques d’Egipte com de Grècia, on les dones eren admeses a participar en els misteris tant Majors com menors de Isis, d’Eleusis o de Ceres, per donar alguns exemples.
La societat actual està tornant a recuperar el paper important que ha desenvolupar la dona al llarg de la història però no sempre ha estat la visió que ha predominat en la historiografia universal. Es la nostra intenció veure la història des dels ulls de les dones, a través dels seus propis valors i des de la seva perspectiva.
Sovint me he preguntat, com va fer Gerda Lerner, una especialista activa en el tema de la història de les dones, com seria la història si la veiessin els ulls de les dones, si la ordenessin els valors que elles defineixen donat que la història ha estat escrita per els homes, i en tot cas, mai des de la perspectiva de la pròpia dona.
Solament des de fa uns anys comencen a aparèixer estudis i treballs amb una mirada de dona i així comencem a veure que s’analitzen diferents aspectes de la mateixa història que ja coneixíem.
Durant aquest temps s’han publicat a Espanya diversos llibres sobre la maçoneria femenina al nostre pais: dos de Nativitat Ortiz Albear, el primer “Las mujeres en la masoneria”, publicat per la Universitat de Màlaga, l’any 2005,i el segon Mujeres masonas en España: Diccionari biogràfico (1868 – 1939), i els de Maria José Lacalzada Mateo “Mujeres en masoneria”, publicat a Barcelona, l’any 2006. Aquests llibres venen a contribuir al millor estudi de les dones i la maçoneria.
Si la història ha oblidat a les dones freqüentment en tots els esdeveniments importants, encara més ha passat a la maçoneria, on la dona ha patit una doble invisibilitat, dins de la societat i dins del món espiritual maçònic.
Per a finalitzar us transmetre històries de dones que han arribat lluny en la defensa dels drets femenins, en la lluita per la emancipació i per la igualtat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
A Catalunya es crearen les primeres Lògies durant el Sexenni Democràtic(1868-1875). Llavors, els sectors progressistes es van adonar que la presència de la dona en les lògies maçòniques podria jugar un paper molt important per combatre el que vivien com a fanatisme.
La primera iniciació que se coneix, segons Pere Sánchez es la que se es fa a la lògia Moralitat, l’octubre de 1872, sota els auspicis del Gran Orient de Espanya, seguida de tres iniciacions a la lògia masculina Silenci, del G.O.E. en les mateixes dates.
La primera Cambra d’Adopció serà la de la lògia Lleialtat, de Barcelona que iniciarà a Aurea Rosa Clavé de Ferrer l’any 1879, aquesta era filla d’Anselm Clavé; poc a poc aniran iniciant-se altres dones com Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista que se iniciarà l’any 1881. Filla d’Idelfons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Neix a Barcelona l’any 1852 i mor a St. Creu de Tenerife, l’any 1926, com ja hem dit. Estudià a Barcelona, a Paris i a Viena, on debutarà l’any 1873. A Madrid serà protegida de la Comtessa de Montijo. Te una brillant carrera de concertista a Europa i a Amèrica del Sud. Hi ha constància del seu pas per algunes Lògies d'altres Orients.
Al llibre La maçoneria femenina es dona compta de la visita a la lògia d'Adopció Minerva, com a lògia fundada a Madrid l'any 1873 (no coincidint les dades) per la lògia Avenir. Tirado i Rojas, en Les TrasLògies dirà que formà part de la Lògia. Fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i d'Oficis, que solament durarà dos anys 1885 -1887 a causa dels problemes econòmics del centre per a la formació de la dona. Va viure a més de Barcelona, a Istanbul, Mèxic i Canàries. Es casa amb un aleman Oscar Grossmann. Es autora de la obra Història de l’Arpa. Dirigí dues revistes, una a Barcelona L’àngel del Fogar, el 1886 i una altra a Paris la Estrella Polar l’any 1888. Fins a 9 dones més seran iniciades en aquesta Lògia.
L’any 1885 trobem una altra Lògia d'adopció Colmena, amb set dones. A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Barcelona, segons la revista la Concòrdia, existí una Lògia de Dames, con el Ritu d’Adopció denominada Integritat nº1 , depenent de la lògia masculina Integritat nº 240.
També trobem dones a les lògies Creació l’any 1884, a Llibertat, en 1889, a Fraternitat, l’any 1889, totes elles de Barcelona. A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la Lògia Hijos del Trabajo, del G.O.E. de Barcelona trobem com membre d'honor a Júlia Aymà i Mensa l’any 1894.
A la província de Barcelona, se han trobat llotges a Granollers: una Llotja de nom Adonis, una altra a Rubí, Fidelitat, una tercera a Vic i Sant. Julià de Vilatorta, Cultura i una a Vilafranca del Penedés, El Fènix.
Però la majoria de Llotges funcionaren a Barcelona, almenys de les que hem recuperat material, perquè cal dir que moltes llotges varen amagar, destruir o traslladar la seva documentació durant l’exili després del 39. Per tant no podem assegurar que les que coneixem siguin totes les que varen funcionar, sinó aquelles de les que varen quedar senyals.
Ens trobem però amb llotges masculines que acceptaven dones, però dones que van ser lluitadores per la transformació social trencant amb les directrius de l’Església però també alliberant-se de l’estructura patriarcal d’acord amb una educació que responia als principis lliberals.
Així, trobem a la lògia Constància, a Dolors Zea des de 1899 i a Àngels López d’Ayala que estava en la mateixa des de 1894. Aquesta poetessa, escriptora, però sobre tot important activista feminista era neboda d'Adelardo López d’Ayala que seria ministre i membre de les Corts.
Neix, Àngels, a Sevilla el 21 de setembre de 1858. Quedà òrfena als set anys. Als quinze la ingressen en un convent, Després restarà amb familiars fins els 22 anys. Col•laborà en diverses publicacions periòdiques de Sevilla com El Figaró, La Educació, L'Hispalense i el Disbarat. Es casà l'any 1882 i es traslladà a Madrid. Allà serà membre de la lògia d'Adopció Amants del Progrés. Desprès passaria a Filles dels Pobres, sota els auspicis del G.O.N.E. L’any 1887 viurà una curta temporada a Santander. Ja a Barcelona s’afiliarà a la lògia Constància, on la trobem des de 1894.
Fundarà quatre publicacions El Progrés, subtitulat periòdic republicà, al 30 de novembre de 1896, El Gladiador, òrgan de la Societat Progressiva, al maig de 1906, El Llibertador, el 15 de octubre de 1910 i El Gladiador del Lliurepensament, 2ª època, en 1910. Tots ells seran de curta vida.
A més col•laborarà en altres periòdics com El Diluvi, El Clamor Saragossà, o La Publicitat. Impulsarà la Societat Autònoma de Dones de Barcelona l’any 1898, junt a Amàlia Domingo Soler i l’anarquista i activista feminista Teresa Claramunt, totes dues maçones, que serà l’embrió de la Societat progressiva Femenina, a partir de 1901, on es crearà una escola laica que tenia com a objectiu l’educació i dignificació de la dona. En aquest centre col•laboraran a més de A. López d’Ayala, altres maçons com Dolors Zea i el rector de la Universitat de Barcelona Rafel Rodríguez Méndez.
Una altra dona important serà Irene Zwonar, natural d’Itàlia, 40 anys, casada i de professió lingüista, a la lògia Concòrdia n. 84, fundada l’any 1888. Va ser iniciada el 1889 que arribarà a Oradora. El seu nom simbòlic era Fraternitat, amb el grau 3è on el seu marit, Enrique Troisi era el Venerable Mestre.
Malgrat la prohibició que hi havia de tenir dones en les lògies masculines, tant Àngels López d’Ayala, com a Dolors Zea, mestra laica o Irene Zwonar seguiran formant part d’elles.
A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la província de Girona trobem també diverses dones a les quatre lògies existents. A 1891 trobem una dona Agustina Taberner de Blanquet, grau 3è, simbòlic Luna. El seu marit Josep Blanquet Fàbrega, que n’era pintor i tenia el nom simbòlic de Ferry, apareix al quadre lògic de 1891 amb el grau 3è i el càrrec d’hospitalari de la lògia Luz de Figueras.
Hi ha també una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.
A la lògia Redención de Palamós trobem l’altre dona Conxita Llach Pons, amb el simbòlic de Mariana Pineda
L’any 1910, el mes de juliol, A. Lopez d’Ayala va aconseguir aplegar a 15.000 persones a una manifestació sota el lema A baix el clericalisme, visca la llibertat de consciencia.
El tema de l’educació i el de les escoles laiques seran el cavall de batalla de totes aquestes dones que lluitaran per la emancipació de la dona en tots els camps i amb totes les armes al seu abast.
I primer van haver de convèncer als seus propis companys de files als partits polítics, a les societats lliurepensadores i a tots els àmbits on era possible discutir sobre la via d’emancipació de la Dona. No tothom ho veia clar. Seria com ara amb el tema de les quotes o no per aconseguir la visibilitat de la dona en la política, en la societat i en l’esfera de les empreses privades. Hi havia també un feminisme d’homes lligat a l’anticlericalisme i el lliurepensament entre els homes ja que pretenien que la pertinença de la dona a la maçoneria podia ajudar als principis creadors de la maçoneria, fent que fossin millors esposes i mares, però lligades al patriarcat familiar. Altres tenien vida pròpia com hem vist.
Com veiem la maçoneria de finals del segle XIX i començament del XX van comptar amb dones, quasi desconegudes però que varen treballar, com dèiem, per l’educació laica i progressista, el lliurepensament i per tant pel desenvolupament personal i col•lectiu de les dones d’aquell temps.
Durant la segona República trobem a la llotja Fènix, a Barcelona, l’any 1920 a Elena Ritterman Alós, nascuda a Barcelona el 27 de juny de 1890 que va ser iniciada el 13 d’agost de 1922 i que es dona de baixa el 31 de gener de 1925.
L’any 1924 a la llotja Resurreccion, de Barcelona trobem afiliades a Mercedes de Vigo Malet, Enriqueta Codina Masanella i Carolina Masanella.
La lògia Democràcia, va tenir una Cambra d’Adopció. A la mateixa llotja trobem a més d’Aurora Bertrana i Salazar, a Maria Perellada Santaló i a Albina Guadalupe Zunzarren
La Gran Lògia catalana Balear trencava amb el neutralisme de l’Estat posicionant-se amb els aliats i difonen declaracions del Gran Orient de França sobre la guerra.
A l’exterior, dues lògies van ser auspiciades per la GLSRCB:
Esperanza, a Taltal (Xile) i Eugenio Labán, a Antofagasta (Xile). La primera al març de 1905 va demanar estar sota els seus auspicis, i la trobem fins a 1907. La segona va ser fundada el mes d’octubre de1907, probablement per una colònia de maçons catalans emigrats.
Durante la segunda república, hombres que habían sido iniciados antes de 1923, siguen activos en la masoneria y en la política.
En estos inicios del siglo XX las logias femeninas en Barcelona son:
Constancia (logia de Perfección), donde estaban algunas mujeres de las que hemos hablado anteriormente.
Delfos, logia femenina de adopción, estuvo en actividad hasta 1939 y dependieron primero de la Karl Marx que la creó dentro de la GLE, despuès de la Sagesse, mayoritariamente formada por franceses del Gran oriente de Francia y después por La Redención,
Luz, triangulo femenino que se crea en 1934, a través de la logia Ruiz Zorrilla de la Regional del Nordeste, Memphis, que crea la logia Inmortalidad, y que estava en activo en 1938,
La lògia Manuel Zorrilla (masculina o mixta)
Tenía un triángulo de adopción llamado Luz. La logia se crea en 1934 (no hay datos).
TRIANGULO LUZ depende de la Logia Manuel Zorrilla
La lògia Democràcia: n. 14 Depende de la Gran Logia Regional del Nordeste de España
Maria Perellada y Santaló, natural de Barcelona; en 1933 tiene 47 años, divorciada, vive de rentas, miembro de Lyceum Club y Centro de Acción Republicana. Afiliada a Acción Republicana.
Su solicitud para entrar en la logia 14 de febrero de 1933. S’inicia el 15 de maig de 1934
Albina Guadalupe Zunzarren, nacida en Zaragoza, (para otros en Tarragona), hija de una familia de gran abolengo, su marido liberal, con el que se casa (en 1919), AHNS masoneria A legajo 123, exp.21. Casada, agente de seguros, domiciliada en Provenza 352 2 1.
El 3 de marzo de 1934 tiene 38 años.
Se inicia el 17 de marzo de 1934, nombre simbólico Comprensión.
No fue aceptada por “malos informes” Amparo Valor Hernández, antes de Manuel Zorrilla, donde es iniciada en 1931, en 1933 pide su regularización en Democracia. Casada, comadrona 1887. Es del Partido Radical, y fundadora del patronato Social de Puericultura Maternologia y protección a la mujer embarazada. (AHNS Masonria A legajo 131 exp. 10
Hortensia Millares Tortuna, el 10 de febrero de 1933, presenta solicitud. No hay más datos. Natural de Barcelona, casada, su sexo
AURORA Bertrana i Salazar Va nèixer a Girona, 1892. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona. Afegir vida maçònica d’ella (llibre Natividad Ortiz).
Aurora Bertrana Salazar, nacida en Girona, 1893, estado civil casada, profesión escritora.
Frecuenta el Ateneo Barcelonés, Lyceum Club, Club marítimo, Universidad, Conferentia Club. Amiga de Carmen Monturiol.
El 6 de febrer de 1934 pide su ingreso en masoneria, se inicia el 17 de marzo de 1934. Va morir a Berga, Barcelona, 1974
A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Balears la lògia Renovación, el 18 d’abril de 1927 acordà anar a la gran Assemblea de la Gran Lògia espanyola, al mes de maig a defensar una ponència sobre l’ingrès de la dona.
Dones com Angeles Lopez de Ayala, Clara Campoamor, Amalia Domingo Soler, Belén de Sàrraga, Carmen de Burgos “Colombine”, Teresa Claramunt, com a representant de la dona obrera i anarquista, o tantes altres com Julià Aymà i Mensa o Aurora Bertrana van ser claus en el desenvolupament dels ideals i actituds en el si de la maçoneria i perquè la dona passés de l’ombra a la Llum.
Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.
A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal•lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil.
Després vingué el desert i fins als anys 80 no tornem a trobar a les llotges maçòniques, però si a les societats teosòfiques, i culturals com l’espiritisme, els rosacreus, dones. El món espiritual de la maçoneria tornava a estar tancat a la meitat de les persones del gènere humà.
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
Avui podem dir que el Gran Orient de França que també té llotges a Espanya, encara que no a Catalunya, pel moment, ha obert les portes a la mixticitat. L’esperança segueix...
¿PER QUÈ UNA MAÇONERIA MIXTA?
La evolució de la dona està unida a la evolució social. Alguns inclusiu pensen que “es pot –mesurar- el nivell d’evolució de una societat, per la importància concedida a les dones”.
El dret al vot, l’accés a la escola i a la Universitat, al costat de les reformes legals i jurídiques que han equiparat els drets i deures de l’home i la dona, han facilitat la seva inclusió en el mon laboral.
Aquesta profunda reforma social propicià que les dones es plantejaren reflexionar sobre elles mateixes i el desig d’assolir un nivell de perfeccionament moral i espiritual i la maçoneria permetia aconseguir-ho.
La Lògia es un lloc on el ritual permet que cadascuna lliurement amb l’ajuda de les altres, prengui consciència de les seves potencialitats i els seus desitjos més profunds, i, mitjançant els treballs realitzats, la confrontació respectuosa de idees i opinions, les condueixi a l’exercici de la tolerància, de la fraternitat i de la solidaritat.
El coneixement de una mateixa, el escoltar als altres, la recerca sense límits de la veritat en un lloc simbòlic, com es la Lògia i el estudio de los símbols, porta a la transformació en profunditat de cadascuna de les persones que hi formen part i a fer d’elles els éssers universals que desitgen arribar a ser des del moment que comencen la seva trajectòria espiritual.
Per a acabar podríem dir que avui la dona malgrat seguir viva la polèmica sobre el seu dret a la iniciació, entre les Obediències que estan en relaciones con la Gran Lògia de Anglaterra i que persisteixen en la exclusió de les dones de la maçoneria, com dèiem, la dona prossegueix el seu treball maçònic ja sigui en Lògies mixtes ja en Lògies femenines per a conquerir la seva plena integració en la Ordre maçònica.
Com diu Cèlia Amorós, ha de caminar mostrant les diferències a la recerca de la Igualtat. Reivindica així mateix els valors de la Il•lustració: LLIBERTAT, AUTONOMIA, IGUALTAT i LLUITA DE LA RAÓ CONTRA EL PERJUDICI, VALORS QUE COMULGUEN AMB ELS PRINCIPIS DE LA Maçoneria si afegim, la FRATERNITAT per així fer una societat més fraternal, més tolerant i més justa.
El feminisme, acaba dient ella “tracta de donar la seva expressió teòrica a un procés de canvi social que té implicacions en tots els nivells de l’existència humana: en el nivell econòmic, en el polític, en el cultural i en el de les organitzacions simbòliques”, incloent d’aquesta manera l’estudi de la dona dins de les organitzacions espirituals, com ara la maçoneria, m’atreveixo a concloure.
Gràcies a totes i tots per la vostra assistència.
Cardedeu, maig 2010
Rosa Tur
CATALUNYA I LA MAÇONERIA
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
dimarts, 29 de juny del 2010
SALVADOR ALLENDE Y LA MASONERIA
Un Germà de Mèxic m'ha fet arribar una conferència impartida per la molt benvolguda Gna. Lila lorenzo.
Us la faig arribar
Salvador Allende: presidente y masón
Texto leído el 26 de junio de 2010, en ocasión del 102 aniversario de su nacimiento, organizado por la Asociación Salvador Allende Gossens (ASAG), en la librería “El juglar” de la ciudad de México.
Lila Lorenzo Soto–Aguilar
Maestra Masona del Rito Francés
R.•.L.•. “La Fayette” Nº10
Grande Oriente Ibérico
Miembro del Círculo de Estudios del Rito Francés "Roëttiers de Montaleau"
Queridos Compañeros todos:
En esta ocasión en que homenajeamos a Salvador Allende en un aniversario más de su cumpleaños, quiero referirme como miembro de su guardia personal (GAP) que fui, a una faceta poco conocida por todos; la del presidente masón. Como Hermana suya que soy ahora, quisiera mostrar cómo su coherencia entre el político y el masón se unieron para hacer de él un gran hombre, respetado y querido por todos nosotros, su pueblo. Es mi deseo participar hoy con vosotros, para contar mi experiencia junto a él, sus enseñanzas, su sabiduría, que me hicieron crecer interiormente como masona, como mujer y políticamente como militante.
Expresar con palabras nuestros sentimientos a más de treinta años del golpe militar de Augusto Pinochet, es —a pesar del dolor por los sueños perdidos, los compañeros y hermanos muertos y desaparecidos—, un acto de profunda melancolía, porque como dijera un poeta, la melancolía no es sino la alegría de la tristeza. Así, las vivencias junto al presidente de Chile, Salvador Allende, son hoy para mí una enseñanza plena de alegría, de cómo se ejerce la libertad con responsabilidad, y como esa responsabilidad debe llevarse siempre hasta las últimas consecuencias. Hoy, como masona, comprendo de dónde provenía la fuerza de valores que ostentaba día a día Salvador Allende y que así, en la cotidianeidad, compartía con nosotros.
El cuatro de septiembre de 1970 Salvador Allende gana las elecciones presidenciales con el apoyo de buena parte de los partidos políticos de izquierda, agrupados en la Unidad Popular. El 25 de octubre de ese mismo año, antes de que Allende asuma la Presidencia, es asesinado el comandante en jefe de las fuerzas armadas René Schneider. Es una macabra advertencia a Allende para que no lleve a cabo su programa político y económico, que traerá a Chile fundamentales reformas sociales. Para el nóvel y pequeño aparato de seguridad del todavía presidente electo de Chile, es también la afirmación de que no se puede confiar en unas fuerzas armadas históricamente ligadas a la aristocracia y a la oligarquía económica y social; alejada por ende de los intereses de los más necesitados.
Es en este contexto que uno de los partidos políticos que si bien no forma parte de la Unidad Popular, pero que sí apoya abiertamente el proceso hacia el “socialismo a la chilena”, el Movimiento de Izquierda Revolucionaria, (MIR), propone al todavía presidente electo la conformación de un cuerpo de seguridad presidencial conformado por militantes de izquierda, garantizando de esa manera una lealtad a prueba de todo. Es así como nace en 1970 el “Grupo de Amigos Personales”, conocido popularmente por sus siglas como GAP. Formado en un principio por militantes del MIR y del grupo chileno del Ejército de Liberación Nacional (ELN). Tradicionalmente los presidentes estaban protegidos por una guardia escogida entre las Fuerzas armadas y de Carabineros, pero dadas las características de los altos mandos, éstas no eran garantes de la vida de un presidente que defendía por primera vez los derechos del pueblo, enfrentándose inevitablemente a los intereses que la alta oficialidad defendía. De este grupo de miembros del GAP cabe destacar una vez mas, que todos ellos se enfrentaron a los que quebrantando la ley por la fuerza, derrocaron el gobierno elegido por el pueblo. Todo esto es ya sabido por todos nosotros, pero vale la pena recordarlo para aquellos que eran muy pequeños o aun no habían nacido y que nacieron en el exilio. De esos compañeros, muchos cayeron en la lucha, y algunos otros lograron sobrevivir.
Allende asume la Presidencia. Su programa de gobierno era un programa abierto a la libertad en todos los aspectos, libertad de expresión, de prensa, libertad económica para las empresas privadas, siempre y cuando ello no significara mercar la soberanía nacional. Asimismo su programa implicaba la igualdad de todos los civiles ante la ley, algo nuevo en un país acostumbrado a aplicar la justicia a los más pobres, mientras que las clases económicamente poderosas se valían de la corrupción para esquivar la ley. Cuestión que podría producirse hoy día nuevamente, como se produjo durante la dictadura.
El programa económico implicaba también igualdad frente a los recursos económicos. En el fondo de la aplicación práctica de estos dos valores, la libertad y la igualdad, residía la fraternidad. Allende entendía que sin fraternidad —traducida profanamente como solidaridad—, era imposible alcanzar la igualdad civil y económica, pasos previos para vivir en plena libertad. Eso era para Allende el “socialismo a la chilena”. Valga decir que hoy en día los grandes recursos del país están siendo nuevamente vendidos al mejor postor, el de siempre, perdiendo el país nuevamente los recursos que le pertenecen legalmente por estar en su suelo patrio.
Por indicaciones de la dirección del partido en que yo militaba, el MIR, fui asignada a la residencia en la callede Tomás Moro en el año de 1970, para integrarme al GAP en el área de comunicaciones. Inmediatamente pude constatar que la relación del presidente Allende con los miembros del GAP era siempre como la de un padre, no sólo por la diferencia de edad —la mayoría no alcanzábamos los treinta años—, sino porque nos aconsejaba con cariño y respeto. Conocía y trataba a cada uno por su nombre de batalla, entonces el único nombre propio que ostentábamos. Dejé así de ser Lila Lorenzo para llamarme entre mis compañeros Antonia Guerra. Ese nombre, simplemente Antonia, era el que recibía lleno de cariño por parte de mi presidente.
Allende aconsejaba a cada uno de nosotros cuando lo creía necesario, incluso haciendo razonar a quienes habían abandonado sus carreras profesionales para estar junto a él. Les hacía sopesar dónde eran más útiles a la Patria; si allí junto a él o desempeñando su profesión, pues el país necesitaba también de profesionales conscientes, capaces de luchar por el bienestar y la libertad del pueblo. Era como un sabio Venerable Maestro que sabía aprovechar las virtudes de todos sus hermanos, al tiempo que bajaba el perfil de nuestros defectos pasando cariñosamente la cuchara de albañil. Se preocupaba así por todos y cada uno de nosotros. En mi caso, como militante del Movimiento de Izquierda Revolucionaria —el MIR—, y a pesar de las diferencias con el Partido Socialista, el partido político al que pertenecía el presidente, nos sentíamos identificados con él íntima y plenamente.
Formalmente y de cara al pueblo era el presidente, pero en su vida diaria nos expresaba como un amigo su capacidad pedagógica en política, nos escuchaba y nos aconsejaba. Su sencillez en el trato le permitía algo que siempre nos sorprendió; siendo el presidente de Chile era capaz de escucharnos, de crear el diálogo con nosotros, con quienes trabajábamos con él.
Pero Allende se comportaba del mismo modo en las asambleas con el pueblo, y aún con quienes se consideraban sus enemigos políticos. La palabra era su verdadera arma, porque creía en ella, porque así lo había aprendido también en su última logia masónica Hiram nº65 de la Gran Logia de Chile. Así como el poeta español Gabriel Celaya dijo “la poesía es un arma cargada de futuro”, Allende usaba la palabra como un arma cargada de futuro. Esta capacidad suya, era realmente un don que lo hacía tan querido y tan cercano para nosotros, y para todos quienes le conocían de cerca. El respeto hacia la figura presidencial con la que llegábamos a la residencia de Tomás Moro, pronto se convertía en cariño y admiración. Así, dejó de ser el “señor presidente” para convertirse en nuestro “compañero presidente”, como le llamábamos cotidianamente. Tal era la confianza ganada por él, que a veces le decíamos cariñosamente “Doc”, abreviatura de doctor, por su profesión de médico. La política que Allende nos enseñaba convertía a la fraternidad en solidaridad, y a los hermanos en compañeros, todos libres en conciencia e iguales en el trato.
El gobierno legítimo y democrático de Salvador Allende demostró que la Libertad no era sólo un concepto abstracto, sino una realidad que se materializaba todos los días por la voluntad del pueblo. Con Allende el pueblo recuperó su dignidad, dejó de ser víctima del poder arbitrario de la oligarquía para convertirse en sujeto actuante, protagonista soberano, constructor de su propio destino. El pueblo ya no padece la historia, el pueblo hace su historia.
Para comprender de dónde provenían estas ideas, es preciso partir de ciertos datos que rodearon la vida de Allende. El medio en que crece Salvador Allende, es desde su infancia influida por los resabios de las revoluciones burguesas del siglo XIX, de los levantamientos de 1838 y 1848, cuando se consolida lo que hoy para nosotros los masones es nuestra divisa: “Libertad, Igualdad y Fraternidad”.
Alrededor de 1850 empieza la emigración europea a América de quienes han participado en estas revoluciones y deben exiliarse. El por entonces presidente de Chile, Vicente Pérez Rosales, abre las puertas a esta emigración, compuesta entre otros por presos políticos anarquistas y socialistas de diverso cuño. Su abuelo materno, padre de Laura Gossens, su madre, había emigrado desde Bélgica. Influyen en él también amigos de su padre y su abuelo, ambos masones ilustres en el siglo XIX chileno.
Su abuelo paterno, Ramón Allende Padín, apodado “el rojo” por sus ideas liberales, llegó entonces a ser Gran Maestro de la Gran Logia de Chile, destacándose en la cruenta e inútil guerra entre Chile, Perú y Bolivia como médico militar. Su padre, Salvador Allende Castro, también masón, se convierte en importante jurista. Es así como Salvador Allende Gossens materializa dos valores fundamentales de la masonería heredada de sus ancestros; la solidaridad y la tolerancia por medio del diálogo, herramienta fundamental venerada en cada logia masónica. Estas se materializan en su formación como médico y en las leyes como marco referencial del diálogo para resolver las diferencias. Salvador Allende estudia medicina, una profesión que le acerca al pueblo y a los duros problemas que aquejan a éste. Así, denuncia lo que hasta el día de hoy es una cruel realidad en América Latina, que el origen de enfermedades hoy de sencilla cura, se convierten en alta tasa de mortalidad debido a la explotación e injusticia sociales.
De este modo, su independencia de criterio, sostenida por sus convicciones masónicas y políticas, así como la educación humanitaria aprendida en el hogar, influyen en él como médico y como político. Sus ideas sociales lo convierten en un hombre consecuente, coherente en el sentir, el pensar y el hacer. Todo ello lo convierten en un hombre admirado por su honestidad como político que jamás claudicó para alcanzar lo que para él era simplemente justicia.
Salvador Allende sabía que con claridad en los principios y la práctica constante del diálogo podía lograr lo que anhelaba para su país. Nunca fue agresivo en la discusión porque su palabra convencía y no necesitaba agredir, ni lo hubiera hecho nunca. Nunca hizo diferencias sociales. Siempre se comportó con cortesía y caballerosidad, su afecto y gentileza eran excepcionales. Directo en el trato, estas características le convertían en un hombre imponente. Esa era la fortaleza que trasladó a la política. Fue inclaudicablemente un negociador. La derecha no quiso escucharle, porque sabía que tenía poderosas razones que sustentaban sus posiciones, tal como si fuesen las columnas del Templo de Salomón. La derecha nunca le dejó hablar, no fueron capaces de escucharle porque le temían, porque sabía exponer sus ideas y convencía a sus interlocutores con argumentos válidos, nunca por la fuerza. Su capacidad de negociación le permitió convivir con todos los políticos de diferentes grupos, porque sabía acercarse, sabía ser un amigo por encima de las diferencias políticas. Esta actitud le permitió construir el prestigio que lo llevó a la Presidencia de la República. Escuchaba, dialogaba, tenía ideas claras en lo social y en lo político. Destacaban en el valor humano y la tolerancia que como buen masón tuvo hasta con sus enemigos. Fue tolerante con quienes fuimos los primeros GAP; el MIR y los compañeros del ELN, que diferíamos políticamente en algunos aspectos, pero la fraternidad que él inspiraba permitía que trabajásemos junto a él con profundo respeto, admiración y un leal cariño nacido de esa convivencia.
Si bien no compartía para Chile la revolución armada cubana, pudo hacer de Cuba un amigo incondicional. De igual modo no compartía la defensa armada del estado socialista, pero a pesar de ello apoyó sin tapujos la lucha del pueblo vietnamita frente al imperialismo estadounidense, expresando su admiración por quien fuera también su hermano masón, Ho Chi Minh, iniciado muchos años antes en París.
Ahora sabemos que históricamente, tras el ejemplo de la Revolución cubana, los Estados Unidos nunca más volvieron a permitir en América Latina un gobierno con un proyecto diferente y verdaderamente soberano. De este modo, desde el día mismo en que Allende gana las elecciones presidenciales en septiembre de 1970, comienza como hemos visto el plan de la Agencia Central de Inteligencia (CIA) para derrocarlo.
Sabemos bien que el golpe de Estado se materializó el 11 de septiembre de 1973. Igualmente, sabemos que ello se debió a que Allende osó tocar los intereses de la oligarquía chilena y del capital extranjero. Eso le costó la vida a él y a buena parte de quienes formaban el Grupo de Amigos Personales (GAP). El combate del palacio presidencial de La Moneda es hoy un icono por diversas razones, todas ellas enraizadas en sus principios masónicos y en la lealtad y valentía de los componentes del GAP que se encontraban allí luchando junto a él.
Esa calidad masónica vivida como algo inherente a su propia naturaleza es la que traducirá en camaradería con sus compañeros del GAP. Los valores de la masonería son universales, y por lo mismo no son tampoco monopolio de los masones. Es por eso que sus guardaespaldas y compañeros del GAP supieron retribuirle la fraternidad incondicional que él les otorgaba, aún hasta la muerte.
Como masones sabemos que la vida es lo más importante, pero también sabemos que es efímera. La leyenda sobre la muerte masónica nos muestra igualmente la importancia, hasta la muerte, de la coherencia inherente a la responsabilidad del conocimiento y la sabiduría. Hoy conmemoramos el día en que nació, su cumpleaños, pero no olvidemos el día en que murió y que como decimos nosotros los masones, pasó a ocupar su lugar de trabajo en el Templo que sostienen los astros sobre las nubes, bajo las estrellas Detrás del sacrificio de Allende aquél lejano 11 de septiembre de 1973, cuesta no ver los símbolos que nos son propios como masones.
Mucho se ha hablado y escrito sobre su muerte. Se sabe hoy día que se suicidó. Recordemos un poco la historia. El período de consolidación político-social de Chile se da entre la mitad del siglo XIX y la mitad del siglo XX. Sólo dos personajes destacan por su importancia histórica frente al poder de la todopoderosa oligarquía chilena: Manuel Balmaceda y Salvador Allende. Ambos sufrieron la negación de su papel histórico y la traición del ejército y la oligarquía nacional. Ambos murieron con dignidad. Tras perder la guerra contra quienes representaban a la vieja aristocracia, Balmaceda se asila en la embajada argentina y se suicida un 19 de setiembre, justo cuando acaba su mandato presidencial. Esta espera hasta finalizar su mandato hace que quienes usurparon el poder permanecieran en situación ilegítima, pues mientras el viviera, sólo Balmaceda era el legítimo presidente del país.
Allende es el símbolo del Estado constituido, es la expresión de la soberanía nacional frente a los intereses extranjeros, es el derecho constitucional y democrático el que se expresa en él, porque fue electo por voto universal y aprobado por unanimidad de los representantes del Congreso al entregarle la presidencia. De haber entregado el poder a los golpistas, ya fuese renunciando, o aceptando el exilio, traicionaba la legítima confianza que su pueblo había depositado en él y habría dado el espacio político legal para que las fuerzas golpistas adquirieran la legitimidad. En caso de que su muerte ocurriése, habría de ser sucedido legítimamente por el Ministro del Interior, entonces José Tohá, también asesinado por la dictadura en el Hospital Militar donde se encontraba recluido y enfermo.
Existe un derecho inalienable sobre nuestra vida, reconocido en algunos países europeos a través de la Eutanasia. Así como todos tenemos derecho a la vida, a una vida digna, tenemos derecho también a decidir nuestra muerte en defensa de la dignidad del ser humano. Es el derecho que ejerció Allende al decidir terminar con su vida, para demostrando así la ilegitimidad de los golpistas, la injusticia social, política y moral que se cometía al atropellar la Constitución.
Como masón era un hombre libre, con absoluta libertad de conciencia, y como tal tenía derecho a ejercer esa libertad. En este caso, el suicidio es un recurso político de dignidad que representa el final coherente de un proyecto de vida político y social.
Esa fecha, 11 de septiembre de 1973, hoy en día no es más que una entre miles para el conjunto de la humanidad, pero nosotros como hermanos suyos reconocemos esa semilla que fructificará en las espigas que recogerá la Historia.
Lila Lorenzo Soto–Aguilar
De mi Hno. Pensador Liberal...
dimecres, 2 de juny del 2010
GRAN LÒGIA D'ARQUITECTES D'ACUARI
GRANDE LOJA D’ARQUITETOS D’AQUARIO
Va ser fundada el 12 de gener de 1986, a Sao Paulo, Brasil, amb quatre Llotges amb la participació de Mestres Maçons pertanyents als diversos Poders Maçònics (Gran Orient del Brasil, Gran Lògia de l'Estat de São Paulo, Dret Humans, la Big East Paulista i Gran Lògia d'Itàlia).
Sobre aquesta base, el GLADA no va causar cap divisió o cisma, després d'haver comptat amb la seva ràpida cooperació fraterna amb els germans de pràcticament totes les Obediències existents a Sao Paulo. Les quatre Llotges fundadores són avui, juntament amb el primer ritu modern de la Llotja, Urània No 11 formen el Patrimoni de GLADA.
Totes les Llotges GLADA ha adoptar dues Ritus, i el modern (o francès) i l'Antic i Acceptat escocesa. 25 Llotges estan actives al Brasil i Equador, i diverses Llotges al Brasil són en formació.
Forma part, des de 1993, de la Unió Maçònica Internacional Catena, una entitat que aplega potències maçòniques mixtes en quatre continents. Quan la Sobirana Gran Mestre Adjunt Vera Facciolla va ser vicepresidenta en dues administracions.
Des de 2005, GLADA és un membre actiu i reconegut el CLIPSAS (Centre d'Enllaç i Informació de les Potències signatàries de la Crida d'Estrasburg ), que és la major organització de la maçoneria liberal en el món, fundada el 1961.
GLADA pot utilitzar tant en els graus simbòlics (Aprenent, Company i Mestre) i els Graus Filosòfics (4 a 33 del Ritu Escocès i de 4 a 10 del Ritu Modern). Té la seva pròpia i independent del Consell Suprem, que va ser reconegut i va rebre cartes de Patents de la Gran Lògia d'Itàlia, el Suprem Consell Grau 33 és un dels més antiga del món, fundat a Milà el 4 d'abril de 1805, i que ha estat sobirà Gran Comanador de dues pàtries Giuseppe Garibaldi.
Foi fundada a 12 de janeiro de 1986, em São Paulo, Brasil, com quatro Lojas, e participação de Mestres Maçons pertencentes a diversas Potências Maçônicas (Grande Oriente do Brasil, Grande Loja Maçônica do Estado de São Paulo, Direito Humano, Grande Oriente Paulista e Grande Loja da Itália).
Para essa fundação, a GLADA não promoveu qualquer cisão ou dissidência, tendo contado em seu início com a cooperação fraternal de Irmãos de praticamente todas as Obediências existentes em São Paulo. As quatro Lojas fundadoras constituem hoje, juntamente com a primeira Loja de Rito Moderno, Urânia nº 11, as Lojas Patrimônio Histórico da GLADA.
Todas as Lojas da GLADA adotam obrigatoriamente dois Ritos, sendo o Moderno (ou Francês) e o Escocês Antigo e Aceito. São 25 Lojas Ativas no Brasil e Equador além de várias Lojas em formação pelo Brasil
Faz parte, desde 1993, da União Maçônica Internacional CATENA, entidade que congrega Potências Maçônicas Mistas em quatro continentes. Onde a Soberana Grã-Mestra adjunta Vera Facciollo foi Vice-Presidente em duas gestões.
Desde 2005 , a GLADA é membro ativo e reconhecido do CLIPSAS (Centro de Ligação e Informação das Potências Signatárias do Apelo de Strasburgo) que é a maior organização de maçonaria liberal do mundo, fundada em 1961.
A GLADA trabalha tanto nos Graus Simbólicos (Aprendiz, Companheiro e Mestre) como nos Graus Filosóficos (4º ao 33º do Rito Escocês e 4º ao 10º do Rito Moderno). Possui seu próprio Supremo Conselho independente, que foi reconhecido e recebeu Carta Patente da Grande Loja da Itália, cujo Supremo Conselho do Grau 33 é um dos mais antigos do mundo, fundado em Milão a 4 de abril de 1805, e do qual já foi Soberano Grande Comendador o herói de duas pátrias Giuseppe Garibaldi.
Va ser fundada el 12 de gener de 1986, a Sao Paulo, Brasil, amb quatre Llotges amb la participació de Mestres Maçons pertanyents als diversos Poders Maçònics (Gran Orient del Brasil, Gran Lògia de l'Estat de São Paulo, Dret Humans, la Big East Paulista i Gran Lògia d'Itàlia).
Sobre aquesta base, el GLADA no va causar cap divisió o cisma, després d'haver comptat amb la seva ràpida cooperació fraterna amb els germans de pràcticament totes les Obediències existents a Sao Paulo. Les quatre Llotges fundadores són avui, juntament amb el primer ritu modern de la Llotja, Urània No 11 formen el Patrimoni de GLADA.
Totes les Llotges GLADA ha adoptar dues Ritus, i el modern (o francès) i l'Antic i Acceptat escocesa. 25 Llotges estan actives al Brasil i Equador, i diverses Llotges al Brasil són en formació.
Forma part, des de 1993, de la Unió Maçònica Internacional Catena, una entitat que aplega potències maçòniques mixtes en quatre continents. Quan la Sobirana Gran Mestre Adjunt Vera Facciolla va ser vicepresidenta en dues administracions.
Des de 2005, GLADA és un membre actiu i reconegut el CLIPSAS (Centre d'Enllaç i Informació de les Potències signatàries de la Crida d'Estrasburg ), que és la major organització de la maçoneria liberal en el món, fundada el 1961.
GLADA pot utilitzar tant en els graus simbòlics (Aprenent, Company i Mestre) i els Graus Filosòfics (4 a 33 del Ritu Escocès i de 4 a 10 del Ritu Modern). Té la seva pròpia i independent del Consell Suprem, que va ser reconegut i va rebre cartes de Patents de la Gran Lògia d'Itàlia, el Suprem Consell Grau 33 és un dels més antiga del món, fundat a Milà el 4 d'abril de 1805, i que ha estat sobirà Gran Comanador de dues pàtries Giuseppe Garibaldi.
Foi fundada a 12 de janeiro de 1986, em São Paulo, Brasil, com quatro Lojas, e participação de Mestres Maçons pertencentes a diversas Potências Maçônicas (Grande Oriente do Brasil, Grande Loja Maçônica do Estado de São Paulo, Direito Humano, Grande Oriente Paulista e Grande Loja da Itália).
Para essa fundação, a GLADA não promoveu qualquer cisão ou dissidência, tendo contado em seu início com a cooperação fraternal de Irmãos de praticamente todas as Obediências existentes em São Paulo. As quatro Lojas fundadoras constituem hoje, juntamente com a primeira Loja de Rito Moderno, Urânia nº 11, as Lojas Patrimônio Histórico da GLADA.
Todas as Lojas da GLADA adotam obrigatoriamente dois Ritos, sendo o Moderno (ou Francês) e o Escocês Antigo e Aceito. São 25 Lojas Ativas no Brasil e Equador além de várias Lojas em formação pelo Brasil
Faz parte, desde 1993, da União Maçônica Internacional CATENA, entidade que congrega Potências Maçônicas Mistas em quatro continentes. Onde a Soberana Grã-Mestra adjunta Vera Facciollo foi Vice-Presidente em duas gestões.
Desde 2005 , a GLADA é membro ativo e reconhecido do CLIPSAS (Centro de Ligação e Informação das Potências Signatárias do Apelo de Strasburgo) que é a maior organização de maçonaria liberal do mundo, fundada em 1961.
A GLADA trabalha tanto nos Graus Simbólicos (Aprendiz, Companheiro e Mestre) como nos Graus Filosóficos (4º ao 33º do Rito Escocês e 4º ao 10º do Rito Moderno). Possui seu próprio Supremo Conselho independente, que foi reconhecido e recebeu Carta Patente da Grande Loja da Itália, cujo Supremo Conselho do Grau 33 é um dos mais antigos do mundo, fundado em Milão a 4 de abril de 1805, e do qual já foi Soberano Grande Comendador o herói de duas pátrias Giuseppe Garibaldi.
dijous, 27 de maig del 2010
La Gran Logia femenina del Brazil va participar als treballs de CLIPSAS a Nueva York.
QQ.Hermanos e Hermanas
En nombre de la Gran Maestra, Izilda Ap.de Carvalho Ferreira y miembros de la Gran Logia Femenina del Brazil.
A la Gran Logia Femenina del Brazil tienem como misión contribuir a la unión de los hombres y mujeres en torno a los ideales de integración de Fraternidad, liberdad y igualdad en la expressiones de los principios de la razón, de la tolerancia.
A la administración de el CLIPSAS, hermanos e hermanas muchísimas gracias.
Me siento muy contento, y las masones de Gran Logia Femenina del Brazil fueron apoyadas por el hermanos reconecidos por sus meritos, Antonio Facciollo Neto, Vera Facciollo, Jocelino A.Freitas, bien como el Hermano -In memorian, Jefferson Scheer, inesquecivel para nosotras.
A todos los QQ.HH. miembros de CLIPSAS y sus familia mejores deseos de paz y armonia, que la masonería sea siempre más unida y Universal.
Con un Tríple Abrazo Fraterno y mucho cariño a todos.
Herm. Ivone V.Freitas
Gran Maestra Adjunta
Sob. Gran Comendadora
QQ.Hermanos e Hermanas
En nombre de la Gran Maestra, Izilda Ap.de Carvalho Ferreira y miembros de la Gran Logia Femenina del Brazil.
A la Gran Logia Femenina del Brazil tienem como misión contribuir a la unión de los hombres y mujeres en torno a los ideales de integración de Fraternidad, liberdad y igualdad en la expressiones de los principios de la razón, de la tolerancia.
A la administración de el CLIPSAS, hermanos e hermanas muchísimas gracias.
Me siento muy contento, y las masones de Gran Logia Femenina del Brazil fueron apoyadas por el hermanos reconecidos por sus meritos, Antonio Facciollo Neto, Vera Facciollo, Jocelino A.Freitas, bien como el Hermano -In memorian, Jefferson Scheer, inesquecivel para nosotras.
A todos los QQ.HH. miembros de CLIPSAS y sus familia mejores deseos de paz y armonia, que la masonería sea siempre más unida y Universal.
Con un Tríple Abrazo Fraterno y mucho cariño a todos.
Herm. Ivone V.Freitas
Gran Maestra Adjunta
Sob. Gran Comendadora
dimecres, 14 d’abril del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
Las masonas de Cuba « Atlantis
Las masonas de Cuba « Atlantis
Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.
Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.
paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.
Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.
Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.
Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.
paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.
Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.
dimarts, 23 de març del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
una Germana i amiga que passa a l'or.'. Etern
No puc encara parlar.
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
