Las masonas de Cuba « Atlantis
Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.
Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.
paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.
Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.
dimecres, 24 de març del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
una Germana i amiga que passa a l'or.'. Etern
No puc encara parlar.
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 11 de setembre del 2009
EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA
EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS A LA MAÇONERIA ESPECULATIVA
El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.
Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]
En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.
Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:
"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"
Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.
Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.
L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.
En l’art. III, " De les Lògies" llegim:
"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"
No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.
Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.
Davant d’aquest argument Naudon diu:
"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].
Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.
Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].
[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963
El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.
Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]
En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.
Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:
"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"
Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.
Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.
L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.
En l’art. III, " De les Lògies" llegim:
"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"
No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.
Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.
Davant d’aquest argument Naudon diu:
"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].
Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.
Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].
[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
