el liberalisme i la maçoneria

A L.’. G.’. D.’. G.’. A.’. D.’.L’ U.’.



V.’.M.’., EE.’. GG.’., en els vostres graus i qualitats



EL LIBERALISME I SEVA RELACIÓ
AMB LA MAÇONERIA


¿Que entenem per liberalisme?

S’ ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant que combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.

Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.

No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats. Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.

A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes.

Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.

A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.

La masoneria i els lliberals

Els relleu periòdics en la política afectaren també a la Maçoneria, un dia eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més difícil.

Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.

El contradictori Galdós

La contradicció interna de molts homes del segle XIX es materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.

Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.

També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.

I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.

Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.

La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.

La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36

Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.

A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornen amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.

El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.

Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria :

Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...

De 1820, data de la sublevació de Riego, que era, fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són.

Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou. Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 es prohibeixen la maçoneria i totes les societats secretes.

Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 la maçoneria torna a la seva activitat.

Vindrà després una gran davallada i torna a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.

Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.

A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.

El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.

Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle.

Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.

A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".

Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien o no la maçoneria, segons les seves inclinacions.

Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.

La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.

El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.

El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.

L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. L'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres.

Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca on s’arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.


Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarrestar les idees contraries. Tradició vers progrés.

Miquel Artola en parlar de la Maçoneria diu que és difícil conèixer el seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar la relació real de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país.

Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. El que es reconeix és el poder maçònic existent durant els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.

La maçoneria arriba al poder de la mà dels seus membres, homes maçons encara que, com hem pogut veure abans, no tots tenien les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades l’origen de la separació de les Obediències. El que els unia eren els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.

No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós.

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.

A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir.

Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.

Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.

Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina.

Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.

Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.

La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.

Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.

El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.

La maçoneria i l'esglesia catòlica

L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris), durant la creació de l’estat actual italià.

Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs.

En la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.

L'educació i la maçoneria

L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.

Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:

Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.

Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació, amb la instauració d’un sistema secular públic i d'una universitat estatal, ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional i com encara avui en dia s’intenta.

Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció:

Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.

Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.

El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).

Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.






Rosa Tur i Fernandez de Sevilla

Barcelona, 2 de maig de 2000