De la maçoneria operativa a la especulativa

DE LA MAÇONERIA OPERATIVA
A LA ESPECULATIVA





La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.

Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i
estarem per tant d'acord la majoria dels aquí presents quan afirmem que la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.

Tal vegada per a tots aquestes afirmacions no son estranyes i tots podríem subscriure a aquestes afirmacions quan parlem de l’origen de la maçoneria moderna o especulativa. Però quan comencem a intentar esbrinar més dels seus orígens segurament ja no estaríem tots d'acord i s’iniciarien els diferents punts de vista sobre aquest assumpte.

L’origen de la maçoneria ha estat fixat per alguns autors en el propi Adam, al considerar-lo el pare de la creació i per tant de tot el creat. Altres fixaran aquest origen en Noè, altres en la torre de Babel que per a molts és el primer exemple d’un intent de construcció, d'altres en Moisès i el Tabernacle, i finalment altres ho situen en la construcció del Temple de Salomon.

Altres troben la semblança entre els rituals de les tradicions egípcies o gregues i les de la maçoneria i parlen que aquesta seria continuadora de les escoles iniciàtiques que en elles existien i per tant enllaçarien la maçoneria amb una única tradició unànime o primordial.

Un cop fetes dites aquestes paraules com a introductòries i com a prova de la dificultat de trobar un únic origen creiem que convindrà primer fixar els termes definitoris del que avui és el motiu de la nostra conferència.

La nostra intenció per tan serà explica què vol dir maçoneria operativa per a partir d’aquesta definició anar seguint el rastre que ens porti a conèixer a aquests iniciadors de la maçoneria i trobar seguint el fil la seva connexió amb la maçoneria moderna o especulativa.

Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.

El diccionari ens defineix la paraula operativa com té la virtut d'obrar o operar. I operar a la seva vegada es definit com "acomplir la obra que li es pròpia". Si ens cenyim , per tant a aquesta definició maçoneria operativa seria la que acompleix la obra, és a dir, executa, fa una pràctica. Però hem d'entendre que aquesta maçoneria no podia ser possible sense algú que tracés els plans de la construcció, comprovés la resistència dels materials. Aquesta era la feina que tenia encomanada el mestre d'arts i oficis, el mestre de la construcció. Per tant hem d’acceptar que cada construcció i el seu procés pràctic exigia prèviament un treball especulatiu, és a dir, el que nosaltres anomenaríem la teoria.

Especulació vol dir per una part contemplació però per altra fer recerques teòriques. I en aquesta especulació la geometria jugava un paper especulatiu, ja que tota la construcció està basada en aquesta part de les ciències.

René Guenón ens diu que la paraula operativa no es refereix a pràctica en tant que acció sinó que es tracta del compliment del ser que és la realització iniciàtica amb tot el conjunt de medis de diversos ordres que poden ser emprat d'acord amb aquesta finalitat.

Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.

Bé és hora de recapitular: veiem doncs que el simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos. Principalment de la cerimònia d’iniciació i del jurament que s’havia de prestar.

Es també important recollir el que diu Màrius Lepage quan parla dels orígens de la maçoneria. A la maçoneria operativa li fixa els orígens en els antics constructors, a la especulativa en la tradició hermètica i filosòfica. L'aspecte moral -fonamental en tots els països anglosaxons - la faria hereva de la corrent operativa conservada en els Olds Charges o "vells deures".

La antiga maçoneria anglesa, la dels "vells deures" provenia al seu temps de les organitzacions del continent, sobre tot de Alemanya i França.

El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual. Quan es parla d’iniciats o no comencen a sortir dubtes sobre si tots els obrers constructors eren o no iniciats. El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual.

"La sola tècnica dels monuments no pot alliberar el secret de la seva construcció ja que en l'esperit dels seus arquitectes, l'ofici no era més que un instrument, com la natura en les mans d'un creador".

Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.

Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. En aquest seentit, Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.



El mot francmaçó

Aquest mot té diverses interpretacions a les quals intentarem donar llum.

El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.


Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.

Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.

S'ha recollit en algun document de la lògia de York el fet que el free mason no podia comunicar els seus secrets al rough mason.

A França hem de dir que aquestes paraules no van ser conegudes fins que va irrompre la maçoneria especulativa, la qual cosa posaria més de manifest que aquest mot no va sorgir al continent. A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya.

Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.

En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit ja un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.

Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic. Arribats aquí farem ara una exposició sobre com s’arribava a ser company maçó.

El mestre d'obra podia tenir diversos aprenents, que podien estar amb ell uns cinc anys per terme mig, una vegada havia demostrat que durant el seu període d’aprenentatge havia acomplit fidelment els Estatuts de la lògia de la qual formaven part, era proposat pel seu mestre d’obra per al grau de company, essent aquest realment el moment en el que la iniciació que rebia, la concessió d’aquest grau li facilitava el veritable accés a la professió.

Recordarem aquí que en l’Edat Mitja només es parlava d’un grau en el si de la maçoneria ja que el mestre d’obra era elegit per i entre els companys.

Bé ja tenim l’aprenent que ha estat acceptat i ha de ser iniciat. En la cerimònia per a ser rebut company li eren comunicats els secrets que eren del seu grau: signes, símbols (compàs, escaire, nivell, regla, ...), així com aquells aspectes relatius a la filosofia, hermetisme o perfeccionament moral que comportava la seva pertinença al grau de company.

A partir d’aquí el company completava la seva educació visitant altres països per a perfeccionar el seu art, i alhora imbuir-se de les diferents cultures i tradicions existents la qual cosa servia per a transformar la seva mentalitat fent-lo més obert. Per poder visitar altres països o ser rebuts a altres lògies havien de tenir signes i paraules que servien per fer-se reconèixer entre ells.



La lògia

Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys.

La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.

Existeixen uns estatuts, els d'Aberdeen, que recollien expressament la prohibició d’ instal·lar la lògia en casa habitada i indicava que havia de fer-se al mig del camp excepte que problemes de mal temps així ho aconsellaren, i en aquest cas s'escollirà una casa que no pugui ser escoltada o vista. Aquest és el cas entre d’altres de la lògia de la ciutat d’Estrasburg.

Aquí m’agradaria aclarir el significat del terme de reteular, és a dir , el fet de comprovar si un maçó coneixia els signes i les paraules per a ser admès o no a la reunió. Sembla que les antigues cases on es reunien els maçons tenien una teula al sostre que s'aixecava quan algú volia entrar i que s’emprava per fer les comprovacions i presentar el jeton o moneda que servia per a comprovar que eren al corrent amb els pagaments.

Be, seguirem. Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons.

En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.

El treball que es realitzava en aquestes lògies fora de les iniciacions no ha arribat fins a nosaltres i mai sabrem que tractaven. El que si sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.

Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.

Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.

A França, cap al 1268 Etienne Boileau, va fer redactar el seu Llibre dels oficis, que contenia els estatuts de totes les corporacions, i el 48 correspon als constructors, talladors de pedra, moldeixadors, ...

Em parlat ja abans d'Estrasburg. La lògia d'aquesta ciutat va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.

La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".

Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes. Existí també la Gran Lògia Helvètica amb residència a Berna fins a 1502 en que es trasllada a Zuric. Moltes d’aquestes institucions acabaran desapareixen amb la Reforma protestant. A Anglaterra aquestes guildes seran les inspiradores dels gremis de constructors.

Aquestes lògies o guildes establien els seus propis estatuts per a garantir la bona harmonia i fraternitat entre tots els seus membres al temps que regulaven l'estructura i organització del treball. Aquesta unió, aquest esperit d’harmonia i fraternitat es considerava fonamental per a aconseguir una gran obra on convergís l’acció de les forces unides.

Passarem ara a parlar d’Anglaterra on trobem els antecedents del que desprès denominarem maçoneria especulativa.





Els Old Charges

Aquests vells deures són els més antics textos del que es denomina maçoneria operativa. Aquests catàlegs d’obligacions s’iniciaven amb una pregària , un elogi de la geometria i de les Arts lliberals i una historia de l’ofici.

El més antic dels que han estat conservats és el Regius que hauria estat recopilat entre els anys 1388 - 1445. Es divideix en dues parts. Una, els articles dedicats als mestres i la segona, els punts dedicats als obrers. En aquest text es recull que la maçoneria arribà a Anglaterra en temps del rei Athelstan, aquest va ser un príncep constructor de cases i temples i un protector dels maçons i va ajudar a expandir el seu art.

El manuscrit de Cooke de 1425, torna a parlar del rei Athelstan i ja ens parla dels maçons acceptats.

Bé podríem seguir donant més informació sobre ells però pensem que ens interessa aquí només per a situar els antecedents de la maçoneria especulativa. Es compten fins a 87 manuscrits els conservats a la Gran Bretanya sobre maçoneria operativa. Tots ells porten el nom de la persona que els va descobrir i estudiar.

Com hem vist citen l’arribada de la maçoneria des de’l continent i alguns d'ells es refereixen als maçons acceptats.

Sembla doncs que és a Anglaterra a on es comencen a acceptar persones que no exerceixen l'ofici dins de les lògies.

Serà als arxius de la Gran Lògia d'Edimburg , que es conserven des de finals del segle XVI, i que tenia les seves reunions a la Capella de Sta. Maria, on en les seves actes de les reunions, i costat de veritables maçons operatius, consten d’altres que tenien la professió d'advocats, mercaders, metges, etc.

Aquestes persones acostumaven a ser afeccionades a l'art de la construcció i solien ser homes que patrocinaven els gremis i els hi prestaven ajuda. Eren de fet els mecenes de les catedrals i monestirs.

A Edimburg l’any 1600, trobem enregistrada la primera iniciació d'un maçó no operatiu i a Anglaterra des de 1620 la maçoneria comença a ser especulativa. A partir de 1619 comencen a existir regularment algunes lògies amb membres acceptats.

Hem de dir que també començaven a crear-se Acadèmies d'Arquitectura que estaven significant una modificació dels rituals de transmissió dels secrets de l'ofici i potser aleshores s’inicià la desaparició d’algun dels seus secrets. La creació d’aquestes Acadèmies va originar durant un cert temps friccions entre les dues institucions ja que les confraries medievals rebutjaren aquestes Acadèmies. Un clar exemple d’això va ser la denúncia que van fer contra Brunelleschi, arquitecte de la catedral de Milà per “intrusisme”.

Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.

I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.

Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, malgrat que van ser tres els responsables de la seva redacció, tot recollint els Old Charges.

Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.


Les constitucions d'Anderson

La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.

Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.

De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.

La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius.

Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic. L'escaire, el compàs, la plomada, el nivell, la regla. Cada un d'ells rebrà un sentit simbòlic aplicat a la construcció que es tracta d'aixecar.


El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII.

Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.



Els primers passos de la maçoneria especulativa

A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius.

No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.

Es en aquest sentit que mantenint usos i costums de la maçoneria operativa veia la llum una nova institució que s’anomenarà obediència i és aquí on la Gran Lògia d'Anglaterra fa residir la seva sobirania, i amb ella el que es va anomenar maçoneria regular.

La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra. , però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà una nova obediència el Gran Orient de França sota bases lliberals.

S'anirà modificant aquesta primera Constitució i introduint per exemple el tercer grau, el de mestre.

Per altra banda a més de la Gran Lògia de Londres existeix la Gran Lògia de York o de tota Anglaterra com es denominaven i des de 1725 les friccions entre ambdues són constants.

Apareix segons alguns autors cap a 1735 la reforma escocesa de la maçoneria que serà la branca que arribarà al que anomenem maçoneria llatina, creant-se la Gran Lògia d’Escòcia.

En 1730, sorgirà a partir dels militars anglesos i de les lògies militars (Field Lodges) la primera obediència de les colonies britàniques d’Amèrica del Nord.

En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".

Havia nascut l'escocisme.

I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.

El 1813 es fundà la Gran Lògia Unida d'Anglaterra per fusió de la Gran Lògia de 1717 i las Gran Lògia dita dels Antics que s'havia fusionat a la vegada amb la Gran Lògia de 1717. Per realitzar la fusió refaran alguns articles de les Constitucions d’Anderson i introduiran el tercer grau, el grau de mestre i acabaran amb la lluita de “antics” i “moderns”.

La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.

Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.

Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.

A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.

A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.

Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.

A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.

A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.


I fins aquí la meva explicació sobre el pas de la maçoneria operativa a la especulativa.

Barcelona, 18 de gener 2000