dimecres, 14 d’abril del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
Las masonas de Cuba « Atlantis
Las masonas de Cuba « Atlantis
Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.
Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.
paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.
Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.
Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.
Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.
paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.
Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.
dimarts, 23 de març del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
una Germana i amiga que passa a l'or.'. Etern
No puc encara parlar.
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".
Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.
Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.
Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.
Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.
GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
