llibertat-igualtat-fraternitat

Biología y pensamiento

2010-09-06T05:43:00.000-07:00

Biología y pensamiento

Nos Adscribimos a los principios Masónicos de Libertad de Pensamiento y de Consciencia. Todos los Derechos Reservados 1981 - 2010.

MAÇONERIA A CATALUNYA

2010-09-01T02:39:00.000-07:00

VESPRES SAVIS

Vull començar aquesta dissertació, reten homenatge a aquelles, de vegades callades, de vegades audaces que varen fer possible que també dins l’àmbit de la maçoneria s’anés acceptant la participació femenina dins de les Lògies, prohibides a les dones des de les Constitucions de Anderson, en 1723 i que avui únicament queden tancades les portes en la maçoneria anomenada “regular” o “conservadora”.

No parlare de les ordres i escoles iniciàtiques d’Egipte com de Grècia, on les dones eren admeses a participar en els misteris tant Majors com menors de Isis, d’Eleusis o de Ceres, per donar alguns exemples.

La societat actual està tornant a recuperar el paper important que ha desenvolupar la dona al llarg de la història però no sempre ha estat la visió que ha predominat en la historiografia universal. Es la nostra intenció veure la història des dels ulls de les dones, a través dels seus propis valors i des de la seva perspectiva.

Sovint me he preguntat, com va fer Gerda Lerner, una especialista activa en el tema de la història de les dones, com seria la història si la veiessin els ulls de les dones, si la ordenessin els valors que elles defineixen donat que la història ha estat escrita per els homes, i en tot cas, mai des de la perspectiva de la pròpia dona.
Solament des de fa uns anys comencen a aparèixer estudis i treballs amb una mirada de dona i així comencem a veure que s’analitzen diferents aspectes de la mateixa història que ja coneixíem.

Durant aquest temps s’han publicat a Espanya diversos llibres sobre la maçoneria femenina al nostre pais: dos de Nativitat Ortiz Albear, el primer “Las mujeres en la masoneria”, publicat per la Universitat de Màlaga, l’any 2005,i el segon Mujeres masonas en España: Diccionari biogràfico (1868 – 1939), i els de Maria José Lacalzada Mateo “Mujeres en masoneria”, publicat a Barcelona, l’any 2006. Aquests llibres venen a contribuir al millor estudi de les dones i la maçoneria.

Si la història ha oblidat a les dones freqüentment en tots els esdeveniments importants, encara més ha passat a la maçoneria, on la dona ha patit una doble invisibilitat, dins de la societat i dins del món espiritual maçònic.

Per a finalitzar us transmetre històries de dones que han arribat lluny en la defensa dels drets femenins, en la lluita per la emancipació i per la igualtat en tots els àmbits de la vida quotidiana.

A Catalunya es crearen les primeres Lògies durant el Sexenni Democràtic(1868-1875). Llavors, els sectors progressistes es van adonar que la presència de la dona en les lògies maçòniques podria jugar un paper molt important per combatre el que vivien com a fanatisme.
La primera iniciació que se coneix, segons Pere Sánchez es la que se es fa a la lògia Moralitat, l’octubre de 1872, sota els auspicis del Gran Orient de Espanya, seguida de tres iniciacions a la lògia masculina Silenci, del G.O.E. en les mateixes dates.

La primera Cambra d’Adopció serà la de la lògia Lleialtat, de Barcelona que iniciarà a Aurea Rosa Clavé de Ferrer l’any 1879, aquesta era filla d’Anselm Clavé; poc a poc aniran iniciant-se altres dones com Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista que se iniciarà l’any 1881. Filla d’Idelfons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Neix a Barcelona l’any 1852 i mor a St. Creu de Tenerife, l’any 1926, com ja hem dit. Estudià a Barcelona, a Paris i a Viena, on debutarà l’any 1873. A Madrid serà protegida de la Comtessa de Montijo. Te una brillant carrera de concertista a Europa i a Amèrica del Sud. Hi ha constància del seu pas per algunes Lògies d'altres Orients.

Al llibre La maçoneria femenina es dona compta de la visita a la lògia d'Adopció Minerva, com a lògia fundada a Madrid l'any 1873 (no coincidint les dades) per la lògia Avenir. Tirado i Rojas, en Les TrasLògies dirà que formà part de la Lògia. Fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i d'Oficis, que solament durarà dos anys 1885 -1887 a causa dels problemes econòmics del centre per a la formació de la dona. Va viure a més de Barcelona, a Istanbul, Mèxic i Canàries. Es casa amb un aleman Oscar Grossmann. Es autora de la obra Història de l’Arpa. Dirigí dues revistes, una a Barcelona L’àngel del Fogar, el 1886 i una altra a Paris la Estrella Polar l’any 1888. Fins a 9 dones més seran iniciades en aquesta Lògia.

L’any 1885 trobem una altra Lògia d'adopció Colmena, amb set dones. A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.

A Barcelona, segons la revista la Concòrdia, existí una Lògia de Dames, con el Ritu d’Adopció denominada Integritat nº1 , depenent de la lògia masculina Integritat nº 240.

També trobem dones a les lògies Creació l’any 1884, a Llibertat, en 1889, a Fraternitat, l’any 1889, totes elles de Barcelona. A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.

A la Lògia Hijos del Trabajo, del G.O.E. de Barcelona trobem com membre d'honor a Júlia Aymà i Mensa l’any 1894.

A la província de Barcelona, se han trobat llotges a Granollers: una Llotja de nom Adonis, una altra a Rubí, Fidelitat, una tercera a Vic i Sant. Julià de Vilatorta, Cultura i una a Vilafranca del Penedés, El Fènix.
Però la majoria de Llotges funcionaren a Barcelona, almenys de les que hem recuperat material, perquè cal dir que moltes llotges varen amagar, destruir o traslladar la seva documentació durant l’exili després del 39. Per tant no podem assegurar que les que coneixem siguin totes les que varen funcionar, sinó aquelles de les que varen quedar senyals.

Ens trobem però amb llotges masculines que acceptaven dones, però dones que van ser lluitadores per la transformació social trencant amb les directrius de l’Església però també alliberant-se de l’estructura patriarcal d’acord amb una educació que responia als principis lliberals.

Així, trobem a la lògia Constància, a Dolors Zea des de 1899 i a Àngels López d’Ayala que estava en la mateixa des de 1894. Aquesta poetessa, escriptora, però sobre tot important activista feminista era neboda d'Adelardo López d’Ayala que seria ministre i membre de les Corts.

Neix, Àngels, a Sevilla el 21 de setembre de 1858. Quedà òrfena als set anys. Als quinze la ingressen en un convent, Després restarà amb familiars fins els 22 anys. Col•laborà en diverses publicacions periòdiques de Sevilla com El Figaró, La Educació, L'Hispalense i el Disbarat. Es casà l'any 1882 i es traslladà a Madrid. Allà serà membre de la lògia d'Adopció Amants del Progrés. Desprès passaria a Filles dels Pobres, sota els auspicis del G.O.N.E. L’any 1887 viurà una curta temporada a Santander. Ja a Barcelona s’afiliarà a la lògia Constància, on la trobem des de 1894.

Fundarà quatre publicacions El Progrés, subtitulat periòdic republicà, al 30 de novembre de 1896, El Gladiador, òrgan de la Societat Progressiva, al maig de 1906, El Llibertador, el 15 de octubre de 1910 i El Gladiador del Lliurepensament, 2ª època, en 1910. Tots ells seran de curta vida.

A més col•laborarà en altres periòdics com El Diluvi, El Clamor Saragossà, o La Publicitat. Impulsarà la Societat Autònoma de Dones de Barcelona l’any 1898, junt a Amàlia Domingo Soler i l’anarquista i activista feminista Teresa Claramunt, totes dues maçones, que serà l’embrió de la Societat progressiva Femenina, a partir de 1901, on es crearà una escola laica que tenia com a objectiu l’educació i dignificació de la dona. En aquest centre col•laboraran a més de A. López d’Ayala, altres maçons com Dolors Zea i el rector de la Universitat de Barcelona Rafel Rodríguez Méndez.

Una altra dona important serà Irene Zwonar, natural d’Itàlia, 40 anys, casada i de professió lingüista, a la lògia Concòrdia n. 84, fundada l’any 1888. Va ser iniciada el 1889 que arribarà a Oradora. El seu nom simbòlic era Fraternitat, amb el grau 3è on el seu marit, Enrique Troisi era el Venerable Mestre.

Malgrat la prohibició que hi havia de tenir dones en les lògies masculines, tant Àngels López d’Ayala, com a Dolors Zea, mestra laica o Irene Zwonar seguiran formant part d’elles.

A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.

A la província de Girona trobem també diverses dones a les quatre lògies existents. A 1891 trobem una dona Agustina Taberner de Blanquet, grau 3è, simbòlic Luna. El seu marit Josep Blanquet Fàbrega, que n’era pintor i tenia el nom simbòlic de Ferry, apareix al quadre lògic de 1891 amb el grau 3è i el càrrec d’hospitalari de la lògia Luz de Figueras.

Hi ha també una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.

A la lògia Redención de Palamós trobem l’altre dona Conxita Llach Pons, amb el simbòlic de Mariana Pineda

L’any 1910, el mes de juliol, A. Lopez d’Ayala va aconseguir aplegar a 15.000 persones a una manifestació sota el lema A baix el clericalisme, visca la llibertat de consciencia.

El tema de l’educació i el de les escoles laiques seran el cavall de batalla de totes aquestes dones que lluitaran per la emancipació de la dona en tots els camps i amb totes les armes al seu abast.

I primer van haver de convèncer als seus propis companys de files als partits polítics, a les societats lliurepensadores i a tots els àmbits on era possible discutir sobre la via d’emancipació de la Dona. No tothom ho veia clar. Seria com ara amb el tema de les quotes o no per aconseguir la visibilitat de la dona en la política, en la societat i en l’esfera de les empreses privades. Hi havia també un feminisme d’homes lligat a l’anticlericalisme i el lliurepensament entre els homes ja que pretenien que la pertinença de la dona a la maçoneria podia ajudar als principis creadors de la maçoneria, fent que fossin millors esposes i mares, però lligades al patriarcat familiar. Altres tenien vida pròpia com hem vist.

Com veiem la maçoneria de finals del segle XIX i començament del XX van comptar amb dones, quasi desconegudes però que varen treballar, com dèiem, per l’educació laica i progressista, el lliurepensament i per tant pel desenvolupament personal i col•lectiu de les dones d’aquell temps.

Durant la segona República trobem a la llotja Fènix, a Barcelona, l’any 1920 a Elena Ritterman Alós, nascuda a Barcelona el 27 de juny de 1890 que va ser iniciada el 13 d’agost de 1922 i que es dona de baixa el 31 de gener de 1925.

L’any 1924 a la llotja Resurreccion, de Barcelona trobem afiliades a Mercedes de Vigo Malet, Enriqueta Codina Masanella i Carolina Masanella.

La lògia Democràcia, va tenir una Cambra d’Adopció. A la mateixa llotja trobem a més d’Aurora Bertrana i Salazar, a Maria Perellada Santaló i a Albina Guadalupe Zunzarren

La Gran Lògia catalana Balear trencava amb el neutralisme de l’Estat posicionant-se amb els aliats i difonen declaracions del Gran Orient de França sobre la guerra.

A l’exterior, dues lògies van ser auspiciades per la GLSRCB:

Esperanza, a Taltal (Xile) i Eugenio Labán, a Antofagasta (Xile). La primera al març de 1905 va demanar estar sota els seus auspicis, i la trobem fins a 1907. La segona va ser fundada el mes d’octubre de1907, probablement per una colònia de maçons catalans emigrats.

Durante la segunda república, hombres que habían sido iniciados antes de 1923, siguen activos en la masoneria y en la política.

En estos inicios del siglo XX las logias femeninas en Barcelona son:
Constancia (logia de Perfección), donde estaban algunas mujeres de las que hemos hablado anteriormente.

Delfos, logia femenina de adopción, estuvo en actividad hasta 1939 y dependieron primero de la Karl Marx que la creó dentro de la GLE, despuès de la Sagesse, mayoritariamente formada por franceses del Gran oriente de Francia y después por La Redención,

Luz, triangulo femenino que se crea en 1934, a través de la logia Ruiz Zorrilla de la Regional del Nordeste, Memphis, que crea la logia Inmortalidad, y que estava en activo en 1938,

La lògia Manuel Zorrilla (masculina o mixta)
Tenía un triángulo de adopción llamado Luz. La logia se crea en 1934 (no hay datos).

TRIANGULO LUZ depende de la Logia Manuel Zorrilla

La lògia Democràcia: n. 14 Depende de la Gran Logia Regional del Nordeste de España

Maria Perellada y Santaló, natural de Barcelona; en 1933 tiene 47 años, divorciada, vive de rentas, miembro de Lyceum Club y Centro de Acción Republicana. Afiliada a Acción Republicana.
Su solicitud para entrar en la logia 14 de febrero de 1933. S’inicia el 15 de maig de 1934
Albina Guadalupe Zunzarren, nacida en Zaragoza, (para otros en Tarragona), hija de una familia de gran abolengo, su marido liberal, con el que se casa (en 1919), AHNS masoneria A legajo 123, exp.21. Casada, agente de seguros, domiciliada en Provenza 352 2 1.
El 3 de marzo de 1934 tiene 38 años.
Se inicia el 17 de marzo de 1934, nombre simbólico Comprensión.

No fue aceptada por “malos informes” Amparo Valor Hernández, antes de Manuel Zorrilla, donde es iniciada en 1931, en 1933 pide su regularización en Democracia. Casada, comadrona 1887. Es del Partido Radical, y fundadora del patronato Social de Puericultura Maternologia y protección a la mujer embarazada. (AHNS Masonria A legajo 131 exp. 10
Hortensia Millares Tortuna, el 10 de febrero de 1933, presenta solicitud. No hay más datos. Natural de Barcelona, casada, su sexo

AURORA Bertrana i Salazar Va nèixer a Girona, 1892. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona. Afegir vida maçònica d’ella (llibre Natividad Ortiz).
Aurora Bertrana Salazar, nacida en Girona, 1893, estado civil casada, profesión escritora.

Frecuenta el Ateneo Barcelonés, Lyceum Club, Club marítimo, Universidad, Conferentia Club. Amiga de Carmen Monturiol.

El 6 de febrer de 1934 pide su ingreso en masoneria, se inicia el 17 de marzo de 1934. Va morir a Berga, Barcelona, 1974

A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.

A Balears la lògia Renovación, el 18 d’abril de 1927 acordà anar a la gran Assemblea de la Gran Lògia espanyola, al mes de maig a defensar una ponència sobre l’ingrès de la dona.

Dones com Angeles Lopez de Ayala, Clara Campoamor, Amalia Domingo Soler, Belén de Sàrraga, Carmen de Burgos “Colombine”, Teresa Claramunt, com a representant de la dona obrera i anarquista, o tantes altres com Julià Aymà i Mensa o Aurora Bertrana van ser claus en el desenvolupament dels ideals i actituds en el si de la maçoneria i perquè la dona passés de l’ombra a la Llum.
Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.
A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal•lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil.
Després vingué el desert i fins als anys 80 no tornem a trobar a les llotges maçòniques, però si a les societats teosòfiques, i culturals com l’espiritisme, els rosacreus, dones. El món espiritual de la maçoneria tornava a estar tancat a la meitat de les persones del gènere humà.

Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.

La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.

Avui podem dir que el Gran Orient de França que també té llotges a Espanya, encara que no a Catalunya, pel moment, ha obert les portes a la mixticitat. L’esperança segueix...

¿PER QUÈ UNA MAÇONERIA MIXTA?

La evolució de la dona està unida a la evolució social. Alguns inclusiu pensen que “es pot –mesurar- el nivell d’evolució de una societat, per la importància concedida a les dones”.

El dret al vot, l’accés a la escola i a la Universitat, al costat de les reformes legals i jurídiques que han equiparat els drets i deures de l’home i la dona, han facilitat la seva inclusió en el mon laboral.

Aquesta profunda reforma social propicià que les dones es plantejaren reflexionar sobre elles mateixes i el desig d’assolir un nivell de perfeccionament moral i espiritual i la maçoneria permetia aconseguir-ho.

La Lògia es un lloc on el ritual permet que cadascuna lliurement amb l’ajuda de les altres, prengui consciència de les seves potencialitats i els seus desitjos més profunds, i, mitjançant els treballs realitzats, la confrontació respectuosa de idees i opinions, les condueixi a l’exercici de la tolerància, de la fraternitat i de la solidaritat.

El coneixement de una mateixa, el escoltar als altres, la recerca sense límits de la veritat en un lloc simbòlic, com es la Lògia i el estudio de los símbols, porta a la transformació en profunditat de cadascuna de les persones que hi formen part i a fer d’elles els éssers universals que desitgen arribar a ser des del moment que comencen la seva trajectòria espiritual.

Per a acabar podríem dir que avui la dona malgrat seguir viva la polèmica sobre el seu dret a la iniciació, entre les Obediències que estan en relaciones con la Gran Lògia de Anglaterra i que persisteixen en la exclusió de les dones de la maçoneria, com dèiem, la dona prossegueix el seu treball maçònic ja sigui en Lògies mixtes ja en Lògies femenines per a conquerir la seva plena integració en la Ordre maçònica.

Com diu Cèlia Amorós, ha de caminar mostrant les diferències a la recerca de la Igualtat. Reivindica així mateix els valors de la Il•lustració: LLIBERTAT, AUTONOMIA, IGUALTAT i LLUITA DE LA RAÓ CONTRA EL PERJUDICI, VALORS QUE COMULGUEN AMB ELS PRINCIPIS DE LA Maçoneria si afegim, la FRATERNITAT per així fer una societat més fraternal, més tolerant i més justa.

El feminisme, acaba dient ella “tracta de donar la seva expressió teòrica a un procés de canvi social que té implicacions en tots els nivells de l’existència humana: en el nivell econòmic, en el polític, en el cultural i en el de les organitzacions simbòliques”, incloent d’aquesta manera l’estudi de la dona dins de les organitzacions espirituals, com ara la maçoneria, m’atreveixo a concloure.

Gràcies a totes i tots per la vostra assistència.

Cardedeu, maig 2010

Rosa Tur

CATALUNYA I LA MAÇONERIA

2010-09-01T02:37:00.000-07:00

Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.

La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.

SALVADOR ALLENDE Y LA MASONERIA

2010-06-29T00:36:00.001-07:00

Un Germà de Mèxic m'ha fet arribar una conferència impartida per la molt benvolguda Gna. Lila lorenzo.
Us la faig arribar

Salvador Allende: presidente y masón

Texto leído el 26 de junio de 2010, en ocasión del 102 aniversario de su nacimiento, organizado por la Asociación Salvador Allende Gossens (ASAG), en la librería “El juglar” de la ciudad de México.

Lila Lorenzo Soto–Aguilar
Maestra Masona del Rito Francés
R.•.L.•. “La Fayette” Nº10
Grande Oriente Ibérico
Miembro del Círculo de Estudios del Rito Francés "Roëttiers de Montaleau"

Queridos Compañeros todos:

En esta ocasión en que homenajeamos a Salvador Allende en un aniversario más de su cumpleaños, quiero referirme como miembro de su guardia personal (GAP) que fui, a una faceta poco conocida por todos; la del presidente masón. Como Hermana suya que soy ahora, quisiera mostrar cómo su coherencia entre el político y el masón se unieron para hacer de él un gran hombre, respetado y querido por todos nosotros, su pueblo. Es mi deseo participar hoy con vosotros, para contar mi experiencia junto a él, sus enseñanzas, su sabiduría, que me hicieron crecer interiormente como masona, como mujer y políticamente como militante.

Expresar con palabras nuestros sentimientos a más de treinta años del golpe militar de Augusto Pinochet, es —a pesar del dolor por los sueños perdidos, los compañeros y hermanos muertos y desaparecidos—, un acto de profunda melancolía, porque como dijera un poeta, la melancolía no es sino la alegría de la tristeza. Así, las vivencias junto al presidente de Chile, Salvador Allende, son hoy para mí una enseñanza plena de alegría, de cómo se ejerce la libertad con responsabilidad, y como esa responsabilidad debe llevarse siempre hasta las últimas consecuencias. Hoy, como masona, comprendo de dónde provenía la fuerza de valores que ostentaba día a día Salvador Allende y que así, en la cotidianeidad, compartía con nosotros.

El cuatro de septiembre de 1970 Salvador Allende gana las elecciones presidenciales con el apoyo de buena parte de los partidos políticos de izquierda, agrupados en la Unidad Popular. El 25 de octubre de ese mismo año, antes de que Allende asuma la Presidencia, es asesinado el comandante en jefe de las fuerzas armadas René Schneider. Es una macabra advertencia a Allende para que no lleve a cabo su programa político y económico, que traerá a Chile fundamentales reformas sociales. Para el nóvel y pequeño aparato de seguridad del todavía presidente electo de Chile, es también la afirmación de que no se puede confiar en unas fuerzas armadas históricamente ligadas a la aristocracia y a la oligarquía económica y social; alejada por ende de los intereses de los más necesitados.

Es en este contexto que uno de los partidos políticos que si bien no forma parte de la Unidad Popular, pero que sí apoya abiertamente el proceso hacia el “socialismo a la chilena”, el Movimiento de Izquierda Revolucionaria, (MIR), propone al todavía presidente electo la conformación de un cuerpo de seguridad presidencial conformado por militantes de izquierda, garantizando de esa manera una lealtad a prueba de todo. Es así como nace en 1970 el “Grupo de Amigos Personales”, conocido popularmente por sus siglas como GAP. Formado en un principio por militantes del MIR y del grupo chileno del Ejército de Liberación Nacional (ELN). Tradicionalmente los presidentes estaban protegidos por una guardia escogida entre las Fuerzas armadas y de Carabineros, pero dadas las características de los altos mandos, éstas no eran garantes de la vida de un presidente que defendía por primera vez los derechos del pueblo, enfrentándose inevitablemente a los intereses que la alta oficialidad defendía. De este grupo de miembros del GAP cabe destacar una vez mas, que todos ellos se enfrentaron a los que quebrantando la ley por la fuerza, derrocaron el gobierno elegido por el pueblo. Todo esto es ya sabido por todos nosotros, pero vale la pena recordarlo para aquellos que eran muy pequeños o aun no habían nacido y que nacieron en el exilio. De esos compañeros, muchos cayeron en la lucha, y algunos otros lograron sobrevivir.

Allende asume la Presidencia. Su programa de gobierno era un programa abierto a la libertad en todos los aspectos, libertad de expresión, de prensa, libertad económica para las empresas privadas, siempre y cuando ello no significara mercar la soberanía nacional. Asimismo su programa implicaba la igualdad de todos los civiles ante la ley, algo nuevo en un país acostumbrado a aplicar la justicia a los más pobres, mientras que las clases económicamente poderosas se valían de la corrupción para esquivar la ley. Cuestión que podría producirse hoy día nuevamente, como se produjo durante la dictadura.

El programa económico implicaba también igualdad frente a los recursos económicos. En el fondo de la aplicación práctica de estos dos valores, la libertad y la igualdad, residía la fraternidad. Allende entendía que sin fraternidad —traducida profanamente como solidaridad—, era imposible alcanzar la igualdad civil y económica, pasos previos para vivir en plena libertad. Eso era para Allende el “socialismo a la chilena”. Valga decir que hoy en día los grandes recursos del país están siendo nuevamente vendidos al mejor postor, el de siempre, perdiendo el país nuevamente los recursos que le pertenecen legalmente por estar en su suelo patrio.

Por indicaciones de la dirección del partido en que yo militaba, el MIR, fui asignada a la residencia en la callede Tomás Moro en el año de 1970, para integrarme al GAP en el área de comunicaciones. Inmediatamente pude constatar que la relación del presidente Allende con los miembros del GAP era siempre como la de un padre, no sólo por la diferencia de edad —la mayoría no alcanzábamos los treinta años—, sino porque nos aconsejaba con cariño y respeto. Conocía y trataba a cada uno por su nombre de batalla, entonces el único nombre propio que ostentábamos. Dejé así de ser Lila Lorenzo para llamarme entre mis compañeros Antonia Guerra. Ese nombre, simplemente Antonia, era el que recibía lleno de cariño por parte de mi presidente.

Allende aconsejaba a cada uno de nosotros cuando lo creía necesario, incluso haciendo razonar a quienes habían abandonado sus carreras profesionales para estar junto a él. Les hacía sopesar dónde eran más útiles a la Patria; si allí junto a él o desempeñando su profesión, pues el país necesitaba también de profesionales conscientes, capaces de luchar por el bienestar y la libertad del pueblo. Era como un sabio Venerable Maestro que sabía aprovechar las virtudes de todos sus hermanos, al tiempo que bajaba el perfil de nuestros defectos pasando cariñosamente la cuchara de albañil. Se preocupaba así por todos y cada uno de nosotros. En mi caso, como militante del Movimiento de Izquierda Revolucionaria —el MIR—, y a pesar de las diferencias con el Partido Socialista, el partido político al que pertenecía el presidente, nos sentíamos identificados con él íntima y plenamente.

Formalmente y de cara al pueblo era el presidente, pero en su vida diaria nos expresaba como un amigo su capacidad pedagógica en política, nos escuchaba y nos aconsejaba. Su sencillez en el trato le permitía algo que siempre nos sorprendió; siendo el presidente de Chile era capaz de escucharnos, de crear el diálogo con nosotros, con quienes trabajábamos con él.

Pero Allende se comportaba del mismo modo en las asambleas con el pueblo, y aún con quienes se consideraban sus enemigos políticos. La palabra era su verdadera arma, porque creía en ella, porque así lo había aprendido también en su última logia masónica Hiram nº65 de la Gran Logia de Chile. Así como el poeta español Gabriel Celaya dijo “la poesía es un arma cargada de futuro”, Allende usaba la palabra como un arma cargada de futuro. Esta capacidad suya, era realmente un don que lo hacía tan querido y tan cercano para nosotros, y para todos quienes le conocían de cerca. El respeto hacia la figura presidencial con la que llegábamos a la residencia de Tomás Moro, pronto se convertía en cariño y admiración. Así, dejó de ser el “señor presidente” para convertirse en nuestro “compañero presidente”, como le llamábamos cotidianamente. Tal era la confianza ganada por él, que a veces le decíamos cariñosamente “Doc”, abreviatura de doctor, por su profesión de médico. La política que Allende nos enseñaba convertía a la fraternidad en solidaridad, y a los hermanos en compañeros, todos libres en conciencia e iguales en el trato.

El gobierno legítimo y democrático de Salvador Allende demostró que la Libertad no era sólo un concepto abstracto, sino una realidad que se materializaba todos los días por la voluntad del pueblo. Con Allende el pueblo recuperó su dignidad, dejó de ser víctima del poder arbitrario de la oligarquía para convertirse en sujeto actuante, protagonista soberano, constructor de su propio destino. El pueblo ya no padece la historia, el pueblo hace su historia.

Para comprender de dónde provenían estas ideas, es preciso partir de ciertos datos que rodearon la vida de Allende. El medio en que crece Salvador Allende, es desde su infancia influida por los resabios de las revoluciones burguesas del siglo XIX, de los levantamientos de 1838 y 1848, cuando se consolida lo que hoy para nosotros los masones es nuestra divisa: “Libertad, Igualdad y Fraternidad”.

Alrededor de 1850 empieza la emigración europea a América de quienes han participado en estas revoluciones y deben exiliarse. El por entonces presidente de Chile, Vicente Pérez Rosales, abre las puertas a esta emigración, compuesta entre otros por presos políticos anarquistas y socialistas de diverso cuño. Su abuelo materno, padre de Laura Gossens, su madre, había emigrado desde Bélgica. Influyen en él también amigos de su padre y su abuelo, ambos masones ilustres en el siglo XIX chileno.

Su abuelo paterno, Ramón Allende Padín, apodado “el rojo” por sus ideas liberales, llegó entonces a ser Gran Maestro de la Gran Logia de Chile, destacándose en la cruenta e inútil guerra entre Chile, Perú y Bolivia como médico militar. Su padre, Salvador Allende Castro, también masón, se convierte en importante jurista. Es así como Salvador Allende Gossens materializa dos valores fundamentales de la masonería heredada de sus ancestros; la solidaridad y la tolerancia por medio del diálogo, herramienta fundamental venerada en cada logia masónica. Estas se materializan en su formación como médico y en las leyes como marco referencial del diálogo para resolver las diferencias. Salvador Allende estudia medicina, una profesión que le acerca al pueblo y a los duros problemas que aquejan a éste. Así, denuncia lo que hasta el día de hoy es una cruel realidad en América Latina, que el origen de enfermedades hoy de sencilla cura, se convierten en alta tasa de mortalidad debido a la explotación e injusticia sociales.

De este modo, su independencia de criterio, sostenida por sus convicciones masónicas y políticas, así como la educación humanitaria aprendida en el hogar, influyen en él como médico y como político. Sus ideas sociales lo convierten en un hombre consecuente, coherente en el sentir, el pensar y el hacer. Todo ello lo convierten en un hombre admirado por su honestidad como político que jamás claudicó para alcanzar lo que para él era simplemente justicia.

Salvador Allende sabía que con claridad en los principios y la práctica constante del diálogo podía lograr lo que anhelaba para su país. Nunca fue agresivo en la discusión porque su palabra convencía y no necesitaba agredir, ni lo hubiera hecho nunca. Nunca hizo diferencias sociales. Siempre se comportó con cortesía y caballerosidad, su afecto y gentileza eran excepcionales. Directo en el trato, estas características le convertían en un hombre imponente. Esa era la fortaleza que trasladó a la política. Fue inclaudicablemente un negociador. La derecha no quiso escucharle, porque sabía que tenía poderosas razones que sustentaban sus posiciones, tal como si fuesen las columnas del Templo de Salomón. La derecha nunca le dejó hablar, no fueron capaces de escucharle porque le temían, porque sabía exponer sus ideas y convencía a sus interlocutores con argumentos válidos, nunca por la fuerza. Su capacidad de negociación le permitió convivir con todos los políticos de diferentes grupos, porque sabía acercarse, sabía ser un amigo por encima de las diferencias políticas. Esta actitud le permitió construir el prestigio que lo llevó a la Presidencia de la República. Escuchaba, dialogaba, tenía ideas claras en lo social y en lo político. Destacaban en el valor humano y la tolerancia que como buen masón tuvo hasta con sus enemigos. Fue tolerante con quienes fuimos los primeros GAP; el MIR y los compañeros del ELN, que diferíamos políticamente en algunos aspectos, pero la fraternidad que él inspiraba permitía que trabajásemos junto a él con profundo respeto, admiración y un leal cariño nacido de esa convivencia.

Si bien no compartía para Chile la revolución armada cubana, pudo hacer de Cuba un amigo incondicional. De igual modo no compartía la defensa armada del estado socialista, pero a pesar de ello apoyó sin tapujos la lucha del pueblo vietnamita frente al imperialismo estadounidense, expresando su admiración por quien fuera también su hermano masón, Ho Chi Minh, iniciado muchos años antes en París.

Ahora sabemos que históricamente, tras el ejemplo de la Revolución cubana, los Estados Unidos nunca más volvieron a permitir en América Latina un gobierno con un proyecto diferente y verdaderamente soberano. De este modo, desde el día mismo en que Allende gana las elecciones presidenciales en septiembre de 1970, comienza como hemos visto el plan de la Agencia Central de Inteligencia (CIA) para derrocarlo.
Sabemos bien que el golpe de Estado se materializó el 11 de septiembre de 1973. Igualmente, sabemos que ello se debió a que Allende osó tocar los intereses de la oligarquía chilena y del capital extranjero. Eso le costó la vida a él y a buena parte de quienes formaban el Grupo de Amigos Personales (GAP). El combate del palacio presidencial de La Moneda es hoy un icono por diversas razones, todas ellas enraizadas en sus principios masónicos y en la lealtad y valentía de los componentes del GAP que se encontraban allí luchando junto a él.

Esa calidad masónica vivida como algo inherente a su propia naturaleza es la que traducirá en camaradería con sus compañeros del GAP. Los valores de la masonería son universales, y por lo mismo no son tampoco monopolio de los masones. Es por eso que sus guardaespaldas y compañeros del GAP supieron retribuirle la fraternidad incondicional que él les otorgaba, aún hasta la muerte.

Como masones sabemos que la vida es lo más importante, pero también sabemos que es efímera. La leyenda sobre la muerte masónica nos muestra igualmente la importancia, hasta la muerte, de la coherencia inherente a la responsabilidad del conocimiento y la sabiduría. Hoy conmemoramos el día en que nació, su cumpleaños, pero no olvidemos el día en que murió y que como decimos nosotros los masones, pasó a ocupar su lugar de trabajo en el Templo que sostienen los astros sobre las nubes, bajo las estrellas Detrás del sacrificio de Allende aquél lejano 11 de septiembre de 1973, cuesta no ver los símbolos que nos son propios como masones.

Mucho se ha hablado y escrito sobre su muerte. Se sabe hoy día que se suicidó. Recordemos un poco la historia. El período de consolidación político-social de Chile se da entre la mitad del siglo XIX y la mitad del siglo XX. Sólo dos personajes destacan por su importancia histórica frente al poder de la todopoderosa oligarquía chilena: Manuel Balmaceda y Salvador Allende. Ambos sufrieron la negación de su papel histórico y la traición del ejército y la oligarquía nacional. Ambos murieron con dignidad. Tras perder la guerra contra quienes representaban a la vieja aristocracia, Balmaceda se asila en la embajada argentina y se suicida un 19 de setiembre, justo cuando acaba su mandato presidencial. Esta espera hasta finalizar su mandato hace que quienes usurparon el poder permanecieran en situación ilegítima, pues mientras el viviera, sólo Balmaceda era el legítimo presidente del país.

Allende es el símbolo del Estado constituido, es la expresión de la soberanía nacional frente a los intereses extranjeros, es el derecho constitucional y democrático el que se expresa en él, porque fue electo por voto universal y aprobado por unanimidad de los representantes del Congreso al entregarle la presidencia. De haber entregado el poder a los golpistas, ya fuese renunciando, o aceptando el exilio, traicionaba la legítima confianza que su pueblo había depositado en él y habría dado el espacio político legal para que las fuerzas golpistas adquirieran la legitimidad. En caso de que su muerte ocurriése, habría de ser sucedido legítimamente por el Ministro del Interior, entonces José Tohá, también asesinado por la dictadura en el Hospital Militar donde se encontraba recluido y enfermo.

Existe un derecho inalienable sobre nuestra vida, reconocido en algunos países europeos a través de la Eutanasia. Así como todos tenemos derecho a la vida, a una vida digna, tenemos derecho también a decidir nuestra muerte en defensa de la dignidad del ser humano. Es el derecho que ejerció Allende al decidir terminar con su vida, para demostrando así la ilegitimidad de los golpistas, la injusticia social, política y moral que se cometía al atropellar la Constitución.

Como masón era un hombre libre, con absoluta libertad de conciencia, y como tal tenía derecho a ejercer esa libertad. En este caso, el suicidio es un recurso político de dignidad que representa el final coherente de un proyecto de vida político y social.
Esa fecha, 11 de septiembre de 1973, hoy en día no es más que una entre miles para el conjunto de la humanidad, pero nosotros como hermanos suyos reconocemos esa semilla que fructificará en las espigas que recogerá la Historia.

Lila Lorenzo Soto–Aguilar

De mi Hno. Pensador Liberal...

GRAN LÒGIA D'ARQUITECTES D'CUARI

2010-06-02T08:29:00.000-07:00

GRANDE LOJA D’ARQUITETOS D’AQUARIO

Va ser fundada el 12 de gener de 1986, a Sao Paulo, Brasil, amb quatre Llotges amb la participació de Mestres Maçons pertanyents als diversos Poders Maçònics (Gran Orient del Brasil, Gran Lògia de l'Estat de São Paulo, Dret Humans, la Big East Paulista i Gran Lògia d'Itàlia).

Sobre aquesta base, el GLADA no va causar cap divisió o cisma, després d'haver comptat amb la seva ràpida cooperació fraterna amb els germans de pràcticament totes les Obediències existents a Sao Paulo. Les quatre Llotges fundadores són avui, juntament amb el primer ritu modern de la Llotja, Urània No 11 formen el Patrimoni de GLADA.

Totes les Llotges GLADA ha adoptar dues Ritus, i el modern (o francès) i l'Antic i Acceptat escocesa. 25 Llotges estan actives al Brasil i Equador, i diverses Llotges al Brasil són en formació.

Forma part, des de 1993, de la Unió Maçònica Internacional Catena, una entitat que aplega potències maçòniques mixtes en quatre continents. Quan la Sobirana Gran Mestre Adjunt Vera Facciolla va ser vicepresidenta en dues administracions.

Des de 2005, GLADA és un membre actiu i reconegut el CLIPSAS (Centre d'Enllaç i Informació de les Potències signatàries de la Crida d'Estrasburg ), que és la major organització de la maçoneria liberal en el món, fundada el 1961.

GLADA pot utilitzar tant en els graus simbòlics (Aprenent, Company i Mestre) i els Graus Filosòfics (4 a 33 del Ritu Escocès i de 4 a 10 del Ritu Modern). Té la seva pròpia i independent del Consell Suprem, que va ser reconegut i va rebre cartes de Patents de la Gran Lògia d'Itàlia, el Suprem Consell Grau 33 és un dels més antiga del món, fundat a Milà el 4 d'abril de 1805, i que ha estat sobirà Gran Comanador de dues pàtries Giuseppe Garibaldi.

Foi fundada a 12 de janeiro de 1986, em São Paulo, Brasil, com quatro Lojas, e participação de Mestres Maçons pertencentes a diversas Potências Maçônicas (Grande Oriente do Brasil, Grande Loja Maçônica do Estado de São Paulo, Direito Humano, Grande Oriente Paulista e Grande Loja da Itália).

Para essa fundação, a GLADA não promoveu qualquer cisão ou dissidência, tendo contado em seu início com a cooperação fraternal de Irmãos de praticamente todas as Obediências existentes em São Paulo. As quatro Lojas fundadoras constituem hoje, juntamente com a primeira Loja de Rito Moderno, Urânia nº 11, as Lojas Patrimônio Histórico da GLADA.

Todas as Lojas da GLADA adotam obrigatoriamente dois Ritos, sendo o Moderno (ou Francês) e o Escocês Antigo e Aceito. São 25 Lojas Ativas no Brasil e Equador além de várias Lojas em formação pelo Brasil
Faz parte, desde 1993, da União Maçônica Internacional CATENA, entidade que congrega Potências Maçônicas Mistas em quatro continentes. Onde a Soberana Grã-Mestra adjunta Vera Facciollo foi Vice-Presidente em duas gestões.

Desde 2005 , a GLADA é membro ativo e reconhecido do CLIPSAS (Centro de Ligação e Informação das Potências Signatárias do Apelo de Strasburgo) que é a maior organização de maçonaria liberal do mundo, fundada em 1961.

A GLADA trabalha tanto nos Graus Simbólicos (Aprendiz, Companheiro e Mestre) como nos Graus Filosóﬁcos (4º ao 33º do Rito Escocês e 4º ao 10º do Rito Moderno). Possui seu próprio Supremo Conselho independente, que foi reconhecido e recebeu Carta Patente da Grande Loja da Itália, cujo Supremo Conselho do Grau 33 é um dos mais antigos do mundo, fundado em Milão a 4 de abril de 1805, e do qual já foi Soberano Grande Comendador o herói de duas pátrias Giuseppe Garibaldi.

2010-05-27T01:24:00.001-07:00

La Gran Logia femenina del Brazil va participar als treballs de CLIPSAS a Nueva York.

QQ.Hermanos e Hermanas

En nombre de la Gran Maestra, Izilda Ap.de Carvalho Ferreira y miembros de la Gran Logia Femenina del Brazil.
A la Gran Logia Femenina del Brazil tienem como misión contribuir a la unión de los hombres y mujeres en torno a los ideales de integración de Fraternidad, liberdad y igualdad en la expressiones de los principios de la razón, de la tolerancia.
A la administración de el CLIPSAS, hermanos e hermanas muchísimas gracias.
Me siento muy contento, y las masones de Gran Logia Femenina del Brazil fueron apoyadas por el hermanos reconecidos por sus meritos, Antonio Facciollo Neto, Vera Facciollo, Jocelino A.Freitas, bien como el Hermano -In memorian, Jefferson Scheer, inesquecivel para nosotras.
A todos los QQ.HH. miembros de CLIPSAS y sus familia mejores deseos de paz y armonia, que la masonería sea siempre más unida y Universal.
Con un Tríple Abrazo Fraterno y mucho cariño a todos.

Herm. Ivone V.Freitas
Gran Maestra Adjunta
Sob. Gran Comendadora

Entrevista a Ratzinger antes de convertirse en Benedicto XVI: “La Inquisición fue un progreso”

2010-04-14T00:56:00.000-07:00

Entrevista a Ratzinger antes de convertirse en Benedicto XVI: “La Inquisición fue un progreso”

Las masonas de Cuba « Atlantis

2010-03-24T09:48:00.000-07:00

Las masonas de Cuba « Atlantis

Repasando diarios y revistas sigo encontrando artículos del momento de la creación de las dos logias femeninas de Cuba.

Cierto que en Cuba han primado durante muchos años las Hijas de la Acacia, pero no deja de ser una orden paramasónica y tiempo es que la mujer tome las riendas de su vida, también espiritual, iniciandose en logias femeninas, ya que de otro modo, en algunos paises aún es harto difícil de obtener el beneplacito de los hermanos masones que en los inicios han de colaborar y ayudar para que puedan existir, desarrollarse y extenderse estas logias.

paso siguiente será que haya la libertad y la posibilidad de integrar no sólo logias femeninas sino también mixtas, como ya ocurre en otros paises, donde las logias femeninas han dado paso a la existencia de nuevas logias y Obediencias mixtas.

Así es y así se irá dando poco a poco, lentamente pero si pausa.

SEMlac Cuba - Pioneras de la masonería femenina | Sociedad

2010-03-24T09:40:00.000-07:00

SEMlac Cuba - Pioneras de la masonería femenina Sociedad

Gran Logia de la República de Venezuela

2010-03-23T07:06:00.000-07:00

Gran Logia de la República de Venezuela

FREEMASONRY TODAY - Spring 2005 - Issue 32

2010-03-23T06:22:00.000-07:00

MASONERÍA AVUI - Primavera 2005 - Número 32

2010-03-23T06:20:00.000-07:00

http://http://www.freemasonrytoday.com/32/p17b.php

una Germana i amiga que passa a l'or.'. Etern

2010-01-06T09:15:00.000-08:00

No puc encara parlar.
El cap de setmana havia estat força ple d'actes.
Havíem compartit noves il·lussions, nous anhels, npous desitjos per al 2010.
La Llotja de Gardeny havia de seguir endavant. Calia donar una empenta i tots erem d'acord.
Havia estat exaltada a un nou grau... noves esperançes, noves llums, noves portes a obrir. El si de la caverna iniciàtica quedava reflectida en la seva planxa de pas.
La tomba d' H.
En llegir-la de nou no puc per menys de sentir una tremor al llarg del meu cos. Presentiment..., o no deia que "la tomba és la protecció que la Mare Terra ofereix" i acabava dient "d'on, una vegada més, s'aixecarà per començar un nou camí, perquè de la mort surt una nova vida. El que suggereix que la tomba, en última instància, es pot comparar a l'úter matern".

Així recollida en el si de la Terra vaig veure la seva caixa mortuoria per darrer cop. Ple de gent, ple de flors envoltant-la.

Quan un accident et deixa sense algú és com quelcom que queda a mig fer, que no has pogut tancar com voldries; però això moltes vegades són excuses.

Hem d'estar sempre a punt i preparats per la despedida, per el pas a l'Orient Etern. I això només es pot donar quan estem preparats per marxar sense tenir pors, sense tenir recançes, sense oblidar que cada dia cal posar-se en pau amb els altres i tenir l'esperança de continuar visquent, continuar el camí, de vegades per les ombres, de vegades per la llum, però sempre seguint la nostra consciència, el nostre Ser i així la Pau arriba.

Després d'una cerimònia de Solstici. Quan cadascun de nosaltres deixem enrera tot el que ha passat, totes les malifetes, totes les alegries, tot el que hem volgut guanyar i perdre; tot el que hem callat i tot el que hem parlat; tots els pensaments que ens han passat pel cap, totes les paraules que han pogut fer mal, o bé; totes les accions que han afectat a d'altres; aleshores sortim més lleugers ja que la llum que hem il·luminat durant la cerimònia ens ha donat nova llum per a seguir la nostra via espiritual, el nostre camí personal a la recerca de la Veritat.

GEMEGUEM, GEMEGUEM, GEMEGUEM PERÒ ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

2009-09-11T15:09:00.000-07:00

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS A LA MAÇONERIA ESPECULATIVA

El seu paper en la maçoneria operativa encara que escàs es troba recollit en documents al llarg dels segles.

Les guildes o confraries o fraternitats de comerciants que es desenvoluparen principalment en els països del Mar del Nord entre els segles XI i XV tenien un caràcter econòmic i religiós i la seva finalitat era la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat en les comunicacions de la Edat Mitja. A Anglaterra i Alemanya tenien entrada les dones, vistes les Constitucions que queden, de data anterior a 1389, on tots los preceptes van dedicats als (bretheren and sisteren), "germans i germanes".[i]

En els Olds Charges dels Gremis de maçons de Chester (1327), de Iork (1350) o de Norwich (1375) es recull la menció de “Germana”, fent suposar que existien dones entre els seus membres.

Hi ha diverses referències sobre la seva presència. Boileau [ii] parla de la presència femenina, i de que se admetia a les dones en els tallers de treball. En el capítol dedicat a les dones i la maçoneria, Findel en la Història de la Maçoneria recull el que segueix:

"... en les guildes de construcció gosaven de aquest privilegi solament les vidues o òrfenes dels germans i podien continuar quan es casaven amb membres de la guilda; de manera que era lícit a determinades dones contractar i executar sota la seva direcció o pel seu compte obres d’arquitectura i en tal concepte gaudir de les franquícies i seguir les obligacions corresponents als altres obrers afiliats. (Toulmin Smith - English Gilds)"

Sobre el tema Palou [iii], afirma citant a Naudon que les dones eren admeses, amb el mateix títol que els homes en tots els gremis de mercaders i artesans, es a dir en les guildes.

Palou afegeix altres exemples d’autors com Lachat [iv], que en el seu llibre explica com la filla del mestre d’obra de la catedral de Estrasburg, Sabina de Steinbach, va treballar en la Lògia dels maçons d’aqueixa ciutat i esculpí estàtues del portal meridional d’aquesta catedral, i que amb el seu marit va treballar també en grups d’estàtues de la catedral de Magdenburg.

L’ any 1717 quatre lògies de Londres varen fundar la Gran Lògia de Anglaterra i varen iniciar a la vegada el procés de posar per escrit la Constitució. Els responsables de redactar aquesta Constitució en 1723 van ser un pastor presbiterià, un protestant anglès i un duc, aleshores Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres. Posem de relleu aquest fet ja que sens dubte condicionà el contingut. En ella s’ exclou expressament a la dona de la Maçoneria.

En l’art. III, " De les Lògies" llegim:

"Les persones admeses com membres de una Lògia han de ser homes de bé i lleials, nascuts lliures, i de edat madura i circumspecta, ni esclaus ni dones , ni homes sense moralitat o de conducta escandalosa, sinó de bona reputació"

No hem d'estranyar-nos pas de aquest redactat ja que la dona en aquella època tenia la mateixa condició que l’esclau, no se havia emancipat i depenia mentre era soltera del seu pare i desprès sí es casava, del seu marit. Per tant la dona no era lliure i com tal era exclosa de la Maçoneria, segons els Landmarks o Antics Límits d’aquell moment.

Entre els diversos arguments sustentats per a negar a la dona la iniciació maçònica podem parlar de la consideració de la maçoneria com a iniciació solar i al ser la dona lunar no es creia adient.

Davant d’aquest argument Naudon diu:

"Si com sabem, la Iniciació maçònica es fonamentalment un mode o mètode per a aconseguir el veritable CONEIXEMENT, mai com ara, se ha plantejat tan acuciantment, el problema de la iniciació femenina" [v].

Alguns dels més reputats estudiosos de la Maçoneria com Guenón, Wirth o Bayard, més recentment, van exposar en un moment o altre la seva opinió sobre la iniciació de la dona.

Les dones volen arribar a franquejar el dintell de accés a la maçoneria universal sota los principis de llibertat, igualtat i fraternitat i això solament serà possible quan caiguin els recels que contra la seva participació existeixen encara avui[vi].

[i] ALMEIDA, El Consultor del Masón, Puente, Godoy i Loureiro, Editors, Madrid 1883, volum I
[ii] BOILEAU, Etienne El Libro de los Oficios, Paris 1263 o 1268
[iii] PALOU, Jean La Francmaçoneria, ed. Dédalo, Buenos Aires, 1979
[iv] LACHAT, L. La Maçonnerie opérative
[v] NAUDON, Paul La Franc-maçonnerie, Paris, 1974
[vi] Lantoine, A. Hiram Couronné d'épines, en Le Symbolisme, nº 42, Paris, agost 1921, pag. 328-337; i Monestier, M. Les sociétés secrètes féminines, Les Productions de Paris, Paris 1963

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

2009-09-11T15:08:00.000-07:00

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

La tradició iniciàtica serveix de llaç entre les lleis de la vida i del Cosmos i donat que la dona ha estat unida des de l’inici dels temps a la mare terra, conseqüentment ho ha estat a la tradició iniciàtica.

Al principi de la Humanitat, els pobles adoraven a divinitats femenines, creadores del món, que representaven a la Mare Terra. En el culte a les deesses mares el paper iniciático de la dona era reconegut.

El paper de la dona en les ordres i escoles iniciàtiques de Egipte i Grècia, on les dones eren admeses a participar en los misteris tant Majors com menors de Isis, Eleusis, Ceres, etc., ha estat important.

A l’Antic Egipte la dona ocupava una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l’home. La dona podia participar en els ritus sagrats, com els del temple de Osiris en Karnak, i viure la iniciació en els Temples. Havia dos cossos de dones iniciades, com se’ns indica en el llibre L'initiation femenine [i] "un, sedentari que agrupava a les dones oficiants en els temples, l’altre, en part itinerant, format per les dones que, els dies de festa, recorrien el país en tant que musiques. La musica, en tant que art encantatori i màgic, jugava un gran paper en la iniciació femenina.

A Grècia podríem parlar de les Òrfiques - Pitagòriques, o dels misteris de Eleusis, també de les Bacants, es a dir les serventes d’Artemisa, que Plutarc comparà amb les Vestals. A Corinti hi havia també una comunitat de Uranianes, iniciades en els misteris de Urania.

Jámblico [ii] parla de que Pitàgores afavorí la creació de aquestes comunitats iniciàtiques femenines. Les Muses, dins del pitagorisme, eren les musiques que coneixien les harmonies celestials i eren capaces de fer vibrar la llum, de produir la harmonia de les esferes que únicament les iniciades podien percebre.

A Roma, la tradició iniciàtica ens portar a parlar de les Vestals. Aquestes dones eren les encarregades de vetllar pel foc sagrat. Cap acte religiós important podia fer-se sense la seva presència. Als ritus del foc, se afegien els ritus de l’aigua. Les grans festes de les Vestals tenien lloc el mes de juny.

A Irlanda, a Kildar, en el segle VI una comunitat de druïdesses se ocupava del foc etern, la tradició continuava. A l’inici al Mont Sant Michel, havia sacerdotesses, serventes de la deessa Sessia, protectora del blat, les quals asseguraven una feliç navegació als joves marins.

Al parlar de la espiritualitat de les dones no podem oblidar tampoc parlar d'altres països com Xina amb les monges taoistes, Índia, on cada divinitat masculina te la seva esposa, la seva "Shabali" corresponent, i aquesta gaudeix de una posició espiritual e iniciàtica comparable a la de l'home.

A Babilònia existia una Ordre iniciàtica femenina que comprenia diversos graus.

I així en cada una de les diferents cultures les tradicions es conservaven i les dones iniciades en els misteris portaven a terme les seves tasques.

Dins de la tradició iniciàtica trobem lloc per a la mare naturalesa, per a la dona com expressió dels oficis anomenats femenins: matrones, filadores, teixidores, puntaires, ...

Jean Reyor [iii] observà que les dones "en la major part de les tradicions son admeses en la iniciació. En el Cristianisme i en el Islam es coneixen obres degudes a dones i que testimonien un alt grau, de coneixement metafísic efectiu; existien iniciacions de dones en el si de certes ordres monàstiques..., amb formes de iniciació comunes als dos sexes, i les dones i les dames de la cavalleria del Grial no eren, sense dubte, mes que les religioses no tancades".

Fins i tot a la Església catòlica, a través del mite de la mare universal que nodreix als fills que engendrà en forma al·legòrica, la Verge Maria serà l’exponent de aquesta iniciació en aquest cas lligada a la tradició cristiana. Ella representarà les qualitats de una maternitat divina i a la vegada una virginitat perfecta.

El pes de la Església catòlica, augmentarà la desigualtat entre els dos sexes. No oblidem que s’arribà a afirmar que la dona no tenia ànima. Malgrat això, alguns grups com els càtars, varen instaurar en les seves comunitats la igualtat entre homes i dones.

A la tradició judaica també trobem a Lilith, que inicialment era la bona dona, la dona per extensió de l’home. Aquesta Lilith, era present al jardí de l’Edèn. Era la mare i la dona de Adam, però al transgredir les ordres de Yahvè per a afermar la seva llibertat, fou rebutjada i des d’aquell moment va personificar la reina de les forces del mal i la lluna negra. Eva, pel contrari, fins que cedeix a les propostes de la serp serà la dona-nena, i actuarà més sotmesa, més respectuosa amb el que s’esperava d’ella.

A partir de la Edat Mitja, la dona queda en un segon lloc i solament escoltarem parlar de les que exerceixen com a "bruixes", de les quals poc o res sabem però en tot cas està clar que la seva funció iniciadora en les arts de les herbes i de les curacions les feien perilloses davant de qui volia demostrar el paper irrellevant de la dona en la societat medieval.

Notes.-
[i] Une Loge révèle: L'initiation féminine, Ed. Le Rocher, Mónaco, 1986 pag. 43
[ii] JAMBLICO Femmes pithagoriciennes. Fragments et lettres Paris 1932 (trad. Mario Meunier)
[iii] REYOR, Jean Initiation fémenine et F.-M., en Etudes Tradiccionnelles, nº 357, gener-febrer 1960

Any Ferrer i Guardia

2009-08-29T17:44:00.000-07:00

NOTA DE PREMSA

Avui 16 de Juliol de 2009, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Àngels Garriga de Mata signen un conveni de col·laboració mútua amb la voluntat de generar espais de creixement i reflexió sobre l'educació, tot aprofundint en la relació entre el món de l'educació formal i la no formal, entre l'àmbit de l'educació i l'associacionisme educatiu.

La Fundació Ferrer i Guàrdia, representant la voluntat de les entitats que conformen el Moviment Laic i Progressista (Esplac, Acció Escolta, Associació de Casals i Grups de Joves, Associació d'Ateneus Laics i Progressistes, Cooperacció, Fundació Terra, Entorn, Escola Lliure el Sol i la pròpia Fundació Ferrer i Guàrdia) i en el marc del centenari de la mort de Ferrer i Guàrdia pretén impulsar la relació entre dos espais de reflexió sobre una educació que ha de promoure la llibertat de pensament i l'alliberament dels dogmes que sovint impregnen algunes accions i institucions educatives.

Aquest conveni de col·laboració suposarà l'oportunitat d'una influència mútua en les línies de pensament de les entitats involucrades, el compartir equipaments i generar estratègies conjuntes entre els dos centres de documentació i biblioteques de les entitats signants del conveni.

Barcelona, a 16 de juliol de 2009.

Nueva Logia en Mendoza (Argentina)

2009-08-24T03:05:00.000-07:00

Una logia femenina en Mendoza

http://www.diariouno.com.ar/contenidos/2009/06/14/noticia_0033.html

Mendoza | Es la primera del interior del país y funciona desde 2005, pero el sábado se concretó la ceremonia en la que fue oficializada ante las autoridades nacionales.

14 de junio de 2009

En el templo. Las integrantes de la logia que ayer “levantó columnas”, es decir, comenzó a operar de manera oficial.

Mendoza es la primera provincia del interior del país en tener una logia masónica femenina. Ayer se realizó el levantamiento de columnas e instalación de las autoridades de la misma, rito al que asistieron las integrantes locales, así como las de la Gran Logia Femenina de la República Argentina, de la cual surgió.

La historia de la masonería moderna en el país se remite a 1857, con la fundación de la Gran Logia de la Argentina de Libres y Aceptados Masones. La institución llegó a Mendoza en 1870 con el médico italiano Guido Benatti. Inicialmente exclusiva para masones varones, en el siglo XX surgieron en el resto de la nación y en nuestra provincia logias mixtas.

Desde 2005 existe una exclusivamente femenina, llamada Aurora Andina Nº5, y tuvo como motorizadora a María Elena Castillo (45). “Yo pertenecía a la masonería mixta en la provincia, pero no me cerraba: hombres y mujeres somos distintos en lo físico y lo mental –relató–. Dejé de asistir a las reuniones por cuestiones personales, pero al tiempo comencé a buscar la existencia de una logia de mujeres y entré en contacto con Aurora del Plata Nº2, del Oriente de la República Argentina. En 2005 hicimos una reunión de la cual participé a mendocinas que les podía gustar este ámbito,y a partir de ella comenzaron las iniciaciones”.

Desde entonces fueron iniciadas 23 mujeres, pero sólo diez son miembros activos. Tienen entre 22 y 65 años, pertenecen a diferentes clases sociales y religiones y, aunque la mayoría son profesionales, también hay amas de casa.

Sin embargo, recién ayer se realizó la oficialización de la logia con la ceremonia del levantamiento de columnas y la instalación de autoridades (una venerable maestra y dos vigilantes), que surgieron tras elecciones entre quienes componen Aurora Andina.

Explicó que las masonas tienen “dos reuniones al mes, en las que, partiendo del estudio de la simbología, tratamos de analizar temas que hacen a la búsqueda de los orígenes del hombre y el mundo, pero también la actualidad”. En lo operativo se mueven a través de la fundación Gracia, que es nacional, mientras terminan de formar la propia.

“No creemos que el asistencialismo directo sea el modo de solucionar los problemas de la gente, pero no somos ajenas a que hay un montón de situaciones emergentes y urgentes que nos llevan a ser partícipes. Por eso, hemos aportado a distintas instituciones y comedores comunitarios”, apuntó.

Con la oficialización, esta logia cobra un ámbito de independencia que no las hace ajenas a la normativa nacional de las mujeres masonas, “pero sí podremos trabajar de forma distinta, ya sea en lo interno, con nuestras reuniones para consolidarnos, y entonces poder hacer una labor directa en la comunidad”.

La también abogada señaló que salvo el género, nada diferencia a una masona de un masón: “ Nosotras nos basamos en el rito escocés antiguo y somos aceptadas como gran parte de la masonería masculina nacional y mendocina. Pero creemos que podemos diferenciar nuestro ámbito buscando una identidad propia desde lo femenino en lo interno, mientras que en lo externo podemos trabajar en conjunto con toda la masonería”.

Destacó que ese toque diferencial también está signado por una intención de apertura: por caso, para el ágape que ayer siguió a lo ritual y que se realizó en la sede que la masonería mendocina tiene en la Quinta Sección, se invitó a representantes de todas las religiones y de las universidades. “Creemos que los tiempos son distintos y que han quedado mitos y diferencias en el camino. Necesitamos abrirnos a la sociedad para que nos conozcan y sepan que buscamos trabajar sobre las desigualdades, minimizar la ignorancia, erradicar el fanatismo y la ambición y hacer una sociedad mucho más tolerante y respetuosa”, remató.

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

2009-08-19T04:40:00.001-07:00

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.

A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir i per tant de vegades s'ha parlat del republicanisme de la maçoneria però no es per republicanisme en si sinó tractant de defensar els drets vulnerats, ja que alguns règims monàrquics tenen maçoneria i es brinda a les lògies pel poder que governa.

Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Es la contradicció d'un regim com el castrista. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.

Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina. Crec que aquest exemple és suficientment il·lustratiu del que ha suposat en un país com Turquia la Maçoneria per no seguir donant exemples.

Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya[i] fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.

Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.

La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.

Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.

El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.

(continuarà)

[i] SANCHEZ F., P. La maçoneria a Catalunya, …

Inicis a Catalunya

2009-08-19T04:35:00.000-07:00

A Barcelona, on havia alguns militars francessos i anglessos, entre els anys 1750 i 1751, va haber trobades i iniciacions en la Hostería de la Fonda, i a una casa de la plaça de Sant Francesc. Reunions maçòniques que en cap cas però arribaren en aquest període a crear Lògies depenents de Grans Lògies estrangeres.

Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.Hi havia sobre tot comerciants i militars al servei del rei d’Espanya, la major part iniciats en el estranger, i que, al enterar-se que la maçoneria estava prohibida en Espanya, es van delatar voluntàriament davant les autoritats[i].

A partir de la Guerra de la Independència, 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país i sota el regnat de Josep I, té un periode d’activitat.

L’inici de la maçoneria a Catalunya està lligada a la invasió napoleònica. El 1809, militars francesos fundaven dues lògies a Barcelona: Triomphe de l’Amitié i les Amis Fidels de Napoleon i alguna més a Girona i Figueres, que van desapareixer amb la retirada dels francesos.

[i] FERRER BENIMELI, J.A. La masoneria en el siglo XVIII

L'educació i la maçoneria

2009-08-19T04:33:00.000-07:00

L'educació i la maçoneria

L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.

En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.

Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:

Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.

Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.

Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Álvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració[i], va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció.

Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.

Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.

Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.

El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).

Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.

A partir del últim terç del siglo XIX empieza en España una mayor preocupación por la educación y por el alto nivel de analfabetismo, con más del 60% de la población [ii][iii], por su parte en el Censo de población de 1877 se habla de que no saben leer ni escribir el 72,01%, que 20 años más tarde habrá bajado a un 68% según Gómez Ocaña [iv].

(continuarà)

⁵ ALVAREZ, P. Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, xxxxxxxxxxxxxxxx

5 Brenan, C. El laberinto español. Ruedo Ibérico, 1962 pág. 41

6 GOMEZ OCAÑA, La vida en España

Nova Llei de Llibertat religiosa i Laicitat

2009-08-19T04:31:00.000-07:00

El Plural / Macro/Vida

Otras noticias | Enviar |

MACRO/VIDA

Críticos y defensores de la reforma muestran sus temores ante la falta de información

¿Supondrá la nueva Ley de Libertad Religiosa un verdadero avance en la laicidad?

ELPLURAL.COM

La reforma de la Ley de Libertad Religiosa es inminente: el ministro de Justicia, Francisco Caamaño, ya ha hablado de ello en varias ocasiones y parece que el nuevo texto ya estaría incluso gestándose. Pero, ¿servirá esta nueva norma para consolidar la aconfesionalidad del Estado que marca la Constitución? Lo cierto es que se sabe muy poco de cómo será esta nueva ley y cuáles serán sus contenidos, lo que ha llevado a que el Ejecutivo reciba críticas de todos los sectores: de los católicos porque ven peligrar sus privilegios, de los laicistas porque consideran que la Iglesia seguirá teniendo un papel central y temen que el debate sobre esta materia se quede sólo en puntos superficiales como la polémica de la aparición de crucifijos en lugares públicos.

Imágenes relacionadas

El artículo 16 de la Constitución garantiza la “libertad ideológica religiosa y de culto” de todos los ciudadanos, y marca que “ninguna confesión tendrá carácter estatal”; pero ese mismo punto señala que se mantendrán relaciones de cooperación con la Iglesia católica y las demás confesiones. A este último punto se aferran quienes apoyan, por ejemplo, que se mantengan los símbolos religiosos en lugares públicos o los privilegios que actualmente tiene la Iglesia gracias a los concordatos con la Santa Sede aprobados en 1979, hace ya 30 años.

"Confesionalidad encubierta"
Con el debate sobre la idoneidad de esos símbolos y de otros puntos que podrían ser contradictorios con la aconfesionalidad del Estado, partidarios y detractores de la reforma de la Ley de Libertad Religiosa, que data de 1980, se preguntan si esa modificación servirá realmente para romper con la senda del catolicismo impuesto durante la dictadura y del que todavía parecen quedar muchos vestigios en la vida pública. Un reportaje publicado por el diario El País recuerda que la “confesionalidad encubierta” que en muchos casos mantiene aún nuestro país necesitaría de esa nueva ley que, aunque tiene muchos partidarios, tiene también detractores.

Falta de información
Y es que muchos de los que en principio se posicionan a favor de la modificación, se muestran reticentes ante la falta de información sobre el nuevo texto, del que no se sabe apenas nada. Ante este silencio surge el temor a que el debate sobre la aconfesionalidad quede tapado por la disputa ruidosa sobre los símbolos religiosos.

"Un acto de prepotencia"
La Iglesia católica, la mayoritaria en el país, que opina que es “un acto de prepotencia” el mero planteamiento de una remodelación de la norma, también se queja de la “falta de información” que hay al respecto, incluso reconociendo que la ley no les afectará “en absoluto”, ya que están amparados por los mencionados concordatos. Aún así, no han dudado en entrar de lleno en los múltiples debates sobre los crucifijos que ha habido en los últimos meses, acusando a quienes han pedido su retirada de lugares públicos de padecer “cristofobia” o de sentir un “anticlericalismo rancio”.

"Destruir España o cerrar los ojos"
El cardenal arzobispo de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, ha llegado a advertir de que “si la reforma implica que los católicos no pudieran jurar sus cargos ante un crucifijo, no sería aceptable”. “El crucifijo pertenece a la cultura y a la historia de España. Siempre hay minorías que se ofenden por todo, pero la presencia del crucifijo es masiva en todos los pueblos, así que o se destruye España para quitarlos o cierran los ojos”, destacó también.

Lo público y lo laico
Otros, como el arzobispo emérito de Pamplona, Fernando Sebastián, consideran que cambiar esta ley de hace casi 30 años forma parte del “laicismo intransigente” del Gobierno de Zapatero. En su opinión, es un error de “los partidos y asociaciones de izquierda” pensar que “lo público tiene que ser laico”.

Novedades en otoño
En cualquier caso, habrá que esperar para saber si la reforma de la Ley de Libertad Religiosa supone o no un verdadero cambio en la manera de interpretar la aconfesionalidad marcada por la Constitución. Probablemente este otoño comenzarán a conocerse pinceladas más concretas del nuevo texto legislativo.

De la maçoneria operativa a la especulativa

2008-11-10T07:16:00.000-08:00

DE LA MAÇONERIA OPERATIVA
A LA ESPECULATIVA

La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.

Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i
estarem per tant d'acord la majoria dels aquí presents quan afirmem que la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.

Tal vegada per a tots aquestes afirmacions no son estranyes i tots podríem subscriure a aquestes afirmacions quan parlem de l’origen de la maçoneria moderna o especulativa. Però quan comencem a intentar esbrinar més dels seus orígens segurament ja no estaríem tots d'acord i s’iniciarien els diferents punts de vista sobre aquest assumpte.

L’origen de la maçoneria ha estat fixat per alguns autors en el propi Adam, al considerar-lo el pare de la creació i per tant de tot el creat. Altres fixaran aquest origen en Noè, altres en la torre de Babel que per a molts és el primer exemple d’un intent de construcció, d'altres en Moisès i el Tabernacle, i finalment altres ho situen en la construcció del Temple de Salomon.

Altres troben la semblança entre els rituals de les tradicions egípcies o gregues i les de la maçoneria i parlen que aquesta seria continuadora de les escoles iniciàtiques que en elles existien i per tant enllaçarien la maçoneria amb una única tradició unànime o primordial.

Un cop fetes dites aquestes paraules com a introductòries i com a prova de la dificultat de trobar un únic origen creiem que convindrà primer fixar els termes definitoris del que avui és el motiu de la nostra conferència.

La nostra intenció per tan serà explica què vol dir maçoneria operativa per a partir d’aquesta definició anar seguint el rastre que ens porti a conèixer a aquests iniciadors de la maçoneria i trobar seguint el fil la seva connexió amb la maçoneria moderna o especulativa.

Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.

El diccionari ens defineix la paraula operativa com té la virtut d'obrar o operar. I operar a la seva vegada es definit com "acomplir la obra que li es pròpia". Si ens cenyim , per tant a aquesta definició maçoneria operativa seria la que acompleix la obra, és a dir, executa, fa una pràctica. Però hem d'entendre que aquesta maçoneria no podia ser possible sense algú que tracés els plans de la construcció, comprovés la resistència dels materials. Aquesta era la feina que tenia encomanada el mestre d'arts i oficis, el mestre de la construcció. Per tant hem d’acceptar que cada construcció i el seu procés pràctic exigia prèviament un treball especulatiu, és a dir, el que nosaltres anomenaríem la teoria.

Especulació vol dir per una part contemplació però per altra fer recerques teòriques. I en aquesta especulació la geometria jugava un paper especulatiu, ja que tota la construcció està basada en aquesta part de les ciències.

René Guenón ens diu que la paraula operativa no es refereix a pràctica en tant que acció sinó que es tracta del compliment del ser que és la realització iniciàtica amb tot el conjunt de medis de diversos ordres que poden ser emprat d'acord amb aquesta finalitat.

Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.

Bé és hora de recapitular: veiem doncs que el simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos. Principalment de la cerimònia d’iniciació i del jurament que s’havia de prestar.

Es també important recollir el que diu Màrius Lepage quan parla dels orígens de la maçoneria. A la maçoneria operativa li fixa els orígens en els antics constructors, a la especulativa en la tradició hermètica i filosòfica. L'aspecte moral -fonamental en tots els països anglosaxons - la faria hereva de la corrent operativa conservada en els Olds Charges o "vells deures".

La antiga maçoneria anglesa, la dels "vells deures" provenia al seu temps de les organitzacions del continent, sobre tot de Alemanya i França.

El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual. Quan es parla d’iniciats o no comencen a sortir dubtes sobre si tots els obrers constructors eren o no iniciats. El que és cert és que el treball purament operatiu d’aquests maçons no seria més que el recolzament espiritual.

"La sola tècnica dels monuments no pot alliberar el secret de la seva construcció ja que en l'esperit dels seus arquitectes, l'ofici no era més que un instrument, com la natura en les mans d'un creador".

Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.

Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. En aquest seentit, Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.

El mot francmaçó

Aquest mot té diverses interpretacions a les quals intentarem donar llum.

El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.

Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.

Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.

S'ha recollit en algun document de la lògia de York el fet que el free mason no podia comunicar els seus secrets al rough mason.

A França hem de dir que aquestes paraules no van ser conegudes fins que va irrompre la maçoneria especulativa, la qual cosa posaria més de manifest que aquest mot no va sorgir al continent. A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya.

Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.

En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit ja un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.

Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic. Arribats aquí farem ara una exposició sobre com s’arribava a ser company maçó.

El mestre d'obra podia tenir diversos aprenents, que podien estar amb ell uns cinc anys per terme mig, una vegada havia demostrat que durant el seu període d’aprenentatge havia acomplit fidelment els Estatuts de la lògia de la qual formaven part, era proposat pel seu mestre d’obra per al grau de company, essent aquest realment el moment en el que la iniciació que rebia, la concessió d’aquest grau li facilitava el veritable accés a la professió.

Recordarem aquí que en l’Edat Mitja només es parlava d’un grau en el si de la maçoneria ja que el mestre d’obra era elegit per i entre els companys.

Bé ja tenim l’aprenent que ha estat acceptat i ha de ser iniciat. En la cerimònia per a ser rebut company li eren comunicats els secrets que eren del seu grau: signes, símbols (compàs, escaire, nivell, regla, ...), així com aquells aspectes relatius a la filosofia, hermetisme o perfeccionament moral que comportava la seva pertinença al grau de company.

A partir d’aquí el company completava la seva educació visitant altres països per a perfeccionar el seu art, i alhora imbuir-se de les diferents cultures i tradicions existents la qual cosa servia per a transformar la seva mentalitat fent-lo més obert. Per poder visitar altres països o ser rebuts a altres lògies havien de tenir signes i paraules que servien per fer-se reconèixer entre ells.

La lògia

Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys.

La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.

Existeixen uns estatuts, els d'Aberdeen, que recollien expressament la prohibició d’ instal·lar la lògia en casa habitada i indicava que havia de fer-se al mig del camp excepte que problemes de mal temps així ho aconsellaren, i en aquest cas s'escollirà una casa que no pugui ser escoltada o vista. Aquest és el cas entre d’altres de la lògia de la ciutat d’Estrasburg.

Aquí m’agradaria aclarir el significat del terme de reteular, és a dir , el fet de comprovar si un maçó coneixia els signes i les paraules per a ser admès o no a la reunió. Sembla que les antigues cases on es reunien els maçons tenien una teula al sostre que s'aixecava quan algú volia entrar i que s’emprava per fer les comprovacions i presentar el jeton o moneda que servia per a comprovar que eren al corrent amb els pagaments.

Be, seguirem. Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons.

En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.

El treball que es realitzava en aquestes lògies fora de les iniciacions no ha arribat fins a nosaltres i mai sabrem que tractaven. El que si sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.

Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.

Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.

A França, cap al 1268 Etienne Boileau, va fer redactar el seu Llibre dels oficis, que contenia els estatuts de totes les corporacions, i el 48 correspon als constructors, talladors de pedra, moldeixadors, ...

Em parlat ja abans d'Estrasburg. La lògia d'aquesta ciutat va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.

La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".

Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes. Existí també la Gran Lògia Helvètica amb residència a Berna fins a 1502 en que es trasllada a Zuric. Moltes d’aquestes institucions acabaran desapareixen amb la Reforma protestant. A Anglaterra aquestes guildes seran les inspiradores dels gremis de constructors.

Aquestes lògies o guildes establien els seus propis estatuts per a garantir la bona harmonia i fraternitat entre tots els seus membres al temps que regulaven l'estructura i organització del treball. Aquesta unió, aquest esperit d’harmonia i fraternitat es considerava fonamental per a aconseguir una gran obra on convergís l’acció de les forces unides.

Passarem ara a parlar d’Anglaterra on trobem els antecedents del que desprès denominarem maçoneria especulativa.

Els Old Charges

Aquests vells deures són els més antics textos del que es denomina maçoneria operativa. Aquests catàlegs d’obligacions s’iniciaven amb una pregària , un elogi de la geometria i de les Arts lliberals i una historia de l’ofici.

El més antic dels que han estat conservats és el Regius que hauria estat recopilat entre els anys 1388 - 1445. Es divideix en dues parts. Una, els articles dedicats als mestres i la segona, els punts dedicats als obrers. En aquest text es recull que la maçoneria arribà a Anglaterra en temps del rei Athelstan, aquest va ser un príncep constructor de cases i temples i un protector dels maçons i va ajudar a expandir el seu art.

El manuscrit de Cooke de 1425, torna a parlar del rei Athelstan i ja ens parla dels maçons acceptats.

Bé podríem seguir donant més informació sobre ells però pensem que ens interessa aquí només per a situar els antecedents de la maçoneria especulativa. Es compten fins a 87 manuscrits els conservats a la Gran Bretanya sobre maçoneria operativa. Tots ells porten el nom de la persona que els va descobrir i estudiar.

Com hem vist citen l’arribada de la maçoneria des de’l continent i alguns d'ells es refereixen als maçons acceptats.

Sembla doncs que és a Anglaterra a on es comencen a acceptar persones que no exerceixen l'ofici dins de les lògies.

Serà als arxius de la Gran Lògia d'Edimburg , que es conserven des de finals del segle XVI, i que tenia les seves reunions a la Capella de Sta. Maria, on en les seves actes de les reunions, i costat de veritables maçons operatius, consten d’altres que tenien la professió d'advocats, mercaders, metges, etc.

Aquestes persones acostumaven a ser afeccionades a l'art de la construcció i solien ser homes que patrocinaven els gremis i els hi prestaven ajuda. Eren de fet els mecenes de les catedrals i monestirs.

A Edimburg l’any 1600, trobem enregistrada la primera iniciació d'un maçó no operatiu i a Anglaterra des de 1620 la maçoneria comença a ser especulativa. A partir de 1619 comencen a existir regularment algunes lògies amb membres acceptats.

Hem de dir que també començaven a crear-se Acadèmies d'Arquitectura que estaven significant una modificació dels rituals de transmissió dels secrets de l'ofici i potser aleshores s’inicià la desaparició d’algun dels seus secrets. La creació d’aquestes Acadèmies va originar durant un cert temps friccions entre les dues institucions ja que les confraries medievals rebutjaren aquestes Acadèmies. Un clar exemple d’això va ser la denúncia que van fer contra Brunelleschi, arquitecte de la catedral de Milà per “intrusisme”.

Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.

I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.

Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, malgrat que van ser tres els responsables de la seva redacció, tot recollint els Old Charges.

Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.

Les constitucions d'Anderson

La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.

Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.

De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.

La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius.

Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic. L'escaire, el compàs, la plomada, el nivell, la regla. Cada un d'ells rebrà un sentit simbòlic aplicat a la construcció que es tracta d'aixecar.

El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII.

Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.

Els primers passos de la maçoneria especulativa

A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius.

No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.

Es en aquest sentit que mantenint usos i costums de la maçoneria operativa veia la llum una nova institució que s’anomenarà obediència i és aquí on la Gran Lògia d'Anglaterra fa residir la seva sobirania, i amb ella el que es va anomenar maçoneria regular.

La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra. , però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà una nova obediència el Gran Orient de França sota bases lliberals.

S'anirà modificant aquesta primera Constitució i introduint per exemple el tercer grau, el de mestre.

Per altra banda a més de la Gran Lògia de Londres existeix la Gran Lògia de York o de tota Anglaterra com es denominaven i des de 1725 les friccions entre ambdues són constants.

Apareix segons alguns autors cap a 1735 la reforma escocesa de la maçoneria que serà la branca que arribarà al que anomenem maçoneria llatina, creant-se la Gran Lògia d’Escòcia.

En 1730, sorgirà a partir dels militars anglesos i de les lògies militars (Field Lodges) la primera obediència de les colonies britàniques d’Amèrica del Nord.

En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".

Havia nascut l'escocisme.

I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.

El 1813 es fundà la Gran Lògia Unida d'Anglaterra per fusió de la Gran Lògia de 1717 i las Gran Lògia dita dels Antics que s'havia fusionat a la vegada amb la Gran Lògia de 1717. Per realitzar la fusió refaran alguns articles de les Constitucions d’Anderson i introduiran el tercer grau, el grau de mestre i acabaran amb la lluita de “antics” i “moderns”.

La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.

Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.

Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.

A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.

A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.

Ja en el segle XIX, arrel d’una escissió el 18 d’agost de 1880 es creà la Gran Lògia Simbòlica Escocesa. Dins d’aquesta obediència serà on serà iniciada el 14 de gener de 1882 Maria Deraismes, a la lògia Els lliurepensadors, à Pecq una petita població a prop de Paris. Més tard aquestes lògies decideixen tornar al si del G.O.F. i Maria Deraismes, juntament amb un altre persona anomenada Martín, formarà la Gran Lògia Escocesa: El Dret humà, a l’any 1893, que a l’any 1899 passarà a dir-se Ordre Mixte Internacional. El Dret Humà.

A Espanya el Gran Orient Nacional d’Espanya (G.O.N.E.) el 25 de març de 1891 promulgarà el Decret de creació de la Maçoneria femenina. Rito de Adopción o de Señoras.

A principis del segle XX, les lògies de adopció reemprenen el treball que havien realitzat les del segle XVIII, sota la Gran Lògia de França.

I fins aquí la meva explicació sobre el pas de la maçoneria operativa a la especulativa.

Barcelona, 18 de gener 2000

el liberalisme i la maçoneria

2008-11-10T05:58:00.000-08:00

A L.’. G.’. D.’. G.’. A.’. D.’.L’ U.’.

V.’.M.’., EE.’. GG.’., en els vostres graus i qualitats

EL LIBERALISME I SEVA RELACIÓ
AMB LA MAÇONERIA

¿Que entenem per liberalisme?

S’ ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant que combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.

Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.

No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats. Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.

A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes.

Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.

A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.

La masoneria i els lliberals

Els relleu periòdics en la política afectaren també a la Maçoneria, un dia eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més difícil.

Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.

El contradictori Galdós

La contradicció interna de molts homes del segle XIX es materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.

Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.

També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.

I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.

Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.

La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.

La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36

Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.

A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornen amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.

El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.

Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria :

Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...

De 1820, data de la sublevació de Riego, que era, fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són.

Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou. Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 es prohibeixen la maçoneria i totes les societats secretes.

Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 la maçoneria torna a la seva activitat.

Vindrà després una gran davallada i torna a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.

Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.

A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.

El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.

Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle.

Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.

A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".

Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien o no la maçoneria, segons les seves inclinacions.

Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.

La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.

El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.

El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.

L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. L'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres.

Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca on s’arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.

Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarrestar les idees contraries. Tradició vers progrés.

Miquel Artola en parlar de la Maçoneria diu que és difícil conèixer el seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar la relació real de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país.

Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. El que es reconeix és el poder maçònic existent durant els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.

La maçoneria arriba al poder de la mà dels seus membres, homes maçons encara que, com hem pogut veure abans, no tots tenien les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades l’origen de la separació de les Obediències. El que els unia eren els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.

No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós.

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.

A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir.

Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.

Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.

Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina.

Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.

Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.

La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.

Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.

El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.

La maçoneria i l'esglesia catòlica

L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris), durant la creació de l’estat actual italià.

Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs.

En la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.

L'educació i la maçoneria

L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.

Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:

Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.

Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació, amb la instauració d’un sistema secular públic i d'una universitat estatal, ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional i com encara avui en dia s’intenta.

Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció:

Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.

Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.

El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).

Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.

Rosa Tur i Fernandez de Sevilla

Barcelona, 2 de maig de 2000

llibertat-igualtat-fraternitat

Biología y pensamiento

MAÇONERIA A CATALUNYA

CATALUNYA I LA MAÇONERIA

SALVADOR ALLENDE Y LA MASONERIA

GRAN LÒGIA D'ARQUITECTES D'CUARI

Entrevista a Ratzinger antes de convertirse en Benedicto XVI: “La Inquisición fue un progreso”

Las masonas de Cuba « Atlantis

SEMlac Cuba - Pioneras de la masonería femenina | Sociedad

Gran Logia de la República de Venezuela

FREEMASONRY TODAY - Spring 2005 - Issue 32

una Germana i amiga que passa a l'or.'. Etern

EL PAPER DE LA DONA EN LA MAÇONERIA OPERATIVA I EL PAS DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

ORDRES I ESCOLES INICIATIQUES

Any Ferrer i Guardia

Nueva Logia en Mendoza (Argentina)

Una logia femenina en Mendoza

Interessos, principis i actuacions de la maçoneria

Inicis a Catalunya

L'educació i la maçoneria

Nova Llei de Llibertat religiosa i Laicitat

Imágenes relacionadas

De la maçoneria operativa a la especulativa

el liberalisme i la maçoneria