Biología y pensamiento
Nos Adscribimos a los principios Masónicos de Libertad de Pensamiento y de Consciencia. Todos los Derechos Reservados 1981 - 2010.
dilluns, 6 de setembre del 2010
dimecres, 1 de setembre del 2010
MAÇONERIA A CATALUNYA
VESPRES SAVIS
Vull començar aquesta dissertació, reten homenatge a aquelles, de vegades callades, de vegades audaces que varen fer possible que també dins l’àmbit de la maçoneria s’anés acceptant la participació femenina dins de les Lògies, prohibides a les dones des de les Constitucions de Anderson, en 1723 i que avui únicament queden tancades les portes en la maçoneria anomenada “regular” o “conservadora”.
No parlare de les ordres i escoles iniciàtiques d’Egipte com de Grècia, on les dones eren admeses a participar en els misteris tant Majors com menors de Isis, d’Eleusis o de Ceres, per donar alguns exemples.
La societat actual està tornant a recuperar el paper important que ha desenvolupar la dona al llarg de la història però no sempre ha estat la visió que ha predominat en la historiografia universal. Es la nostra intenció veure la història des dels ulls de les dones, a través dels seus propis valors i des de la seva perspectiva.
Sovint me he preguntat, com va fer Gerda Lerner, una especialista activa en el tema de la història de les dones, com seria la història si la veiessin els ulls de les dones, si la ordenessin els valors que elles defineixen donat que la història ha estat escrita per els homes, i en tot cas, mai des de la perspectiva de la pròpia dona.
Solament des de fa uns anys comencen a aparèixer estudis i treballs amb una mirada de dona i així comencem a veure que s’analitzen diferents aspectes de la mateixa història que ja coneixíem.
Durant aquest temps s’han publicat a Espanya diversos llibres sobre la maçoneria femenina al nostre pais: dos de Nativitat Ortiz Albear, el primer “Las mujeres en la masoneria”, publicat per la Universitat de Màlaga, l’any 2005,i el segon Mujeres masonas en España: Diccionari biogràfico (1868 – 1939), i els de Maria José Lacalzada Mateo “Mujeres en masoneria”, publicat a Barcelona, l’any 2006. Aquests llibres venen a contribuir al millor estudi de les dones i la maçoneria.
Si la història ha oblidat a les dones freqüentment en tots els esdeveniments importants, encara més ha passat a la maçoneria, on la dona ha patit una doble invisibilitat, dins de la societat i dins del món espiritual maçònic.
Per a finalitzar us transmetre històries de dones que han arribat lluny en la defensa dels drets femenins, en la lluita per la emancipació i per la igualtat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
A Catalunya es crearen les primeres Lògies durant el Sexenni Democràtic(1868-1875). Llavors, els sectors progressistes es van adonar que la presència de la dona en les lògies maçòniques podria jugar un paper molt important per combatre el que vivien com a fanatisme.
La primera iniciació que se coneix, segons Pere Sánchez es la que se es fa a la lògia Moralitat, l’octubre de 1872, sota els auspicis del Gran Orient de Espanya, seguida de tres iniciacions a la lògia masculina Silenci, del G.O.E. en les mateixes dates.
La primera Cambra d’Adopció serà la de la lògia Lleialtat, de Barcelona que iniciarà a Aurea Rosa Clavé de Ferrer l’any 1879, aquesta era filla d’Anselm Clavé; poc a poc aniran iniciant-se altres dones com Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista que se iniciarà l’any 1881. Filla d’Idelfons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Neix a Barcelona l’any 1852 i mor a St. Creu de Tenerife, l’any 1926, com ja hem dit. Estudià a Barcelona, a Paris i a Viena, on debutarà l’any 1873. A Madrid serà protegida de la Comtessa de Montijo. Te una brillant carrera de concertista a Europa i a Amèrica del Sud. Hi ha constància del seu pas per algunes Lògies d'altres Orients.
Al llibre La maçoneria femenina es dona compta de la visita a la lògia d'Adopció Minerva, com a lògia fundada a Madrid l'any 1873 (no coincidint les dades) per la lògia Avenir. Tirado i Rojas, en Les TrasLògies dirà que formà part de la Lògia. Fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i d'Oficis, que solament durarà dos anys 1885 -1887 a causa dels problemes econòmics del centre per a la formació de la dona. Va viure a més de Barcelona, a Istanbul, Mèxic i Canàries. Es casa amb un aleman Oscar Grossmann. Es autora de la obra Història de l’Arpa. Dirigí dues revistes, una a Barcelona L’àngel del Fogar, el 1886 i una altra a Paris la Estrella Polar l’any 1888. Fins a 9 dones més seran iniciades en aquesta Lògia.
L’any 1885 trobem una altra Lògia d'adopció Colmena, amb set dones. A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Barcelona, segons la revista la Concòrdia, existí una Lògia de Dames, con el Ritu d’Adopció denominada Integritat nº1 , depenent de la lògia masculina Integritat nº 240.
També trobem dones a les lògies Creació l’any 1884, a Llibertat, en 1889, a Fraternitat, l’any 1889, totes elles de Barcelona. A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la Lògia Hijos del Trabajo, del G.O.E. de Barcelona trobem com membre d'honor a Júlia Aymà i Mensa l’any 1894.
A la província de Barcelona, se han trobat llotges a Granollers: una Llotja de nom Adonis, una altra a Rubí, Fidelitat, una tercera a Vic i Sant. Julià de Vilatorta, Cultura i una a Vilafranca del Penedés, El Fènix.
Però la majoria de Llotges funcionaren a Barcelona, almenys de les que hem recuperat material, perquè cal dir que moltes llotges varen amagar, destruir o traslladar la seva documentació durant l’exili després del 39. Per tant no podem assegurar que les que coneixem siguin totes les que varen funcionar, sinó aquelles de les que varen quedar senyals.
Ens trobem però amb llotges masculines que acceptaven dones, però dones que van ser lluitadores per la transformació social trencant amb les directrius de l’Església però també alliberant-se de l’estructura patriarcal d’acord amb una educació que responia als principis lliberals.
Així, trobem a la lògia Constància, a Dolors Zea des de 1899 i a Àngels López d’Ayala que estava en la mateixa des de 1894. Aquesta poetessa, escriptora, però sobre tot important activista feminista era neboda d'Adelardo López d’Ayala que seria ministre i membre de les Corts.
Neix, Àngels, a Sevilla el 21 de setembre de 1858. Quedà òrfena als set anys. Als quinze la ingressen en un convent, Després restarà amb familiars fins els 22 anys. Col•laborà en diverses publicacions periòdiques de Sevilla com El Figaró, La Educació, L'Hispalense i el Disbarat. Es casà l'any 1882 i es traslladà a Madrid. Allà serà membre de la lògia d'Adopció Amants del Progrés. Desprès passaria a Filles dels Pobres, sota els auspicis del G.O.N.E. L’any 1887 viurà una curta temporada a Santander. Ja a Barcelona s’afiliarà a la lògia Constància, on la trobem des de 1894.
Fundarà quatre publicacions El Progrés, subtitulat periòdic republicà, al 30 de novembre de 1896, El Gladiador, òrgan de la Societat Progressiva, al maig de 1906, El Llibertador, el 15 de octubre de 1910 i El Gladiador del Lliurepensament, 2ª època, en 1910. Tots ells seran de curta vida.
A més col•laborarà en altres periòdics com El Diluvi, El Clamor Saragossà, o La Publicitat. Impulsarà la Societat Autònoma de Dones de Barcelona l’any 1898, junt a Amàlia Domingo Soler i l’anarquista i activista feminista Teresa Claramunt, totes dues maçones, que serà l’embrió de la Societat progressiva Femenina, a partir de 1901, on es crearà una escola laica que tenia com a objectiu l’educació i dignificació de la dona. En aquest centre col•laboraran a més de A. López d’Ayala, altres maçons com Dolors Zea i el rector de la Universitat de Barcelona Rafel Rodríguez Méndez.
Una altra dona important serà Irene Zwonar, natural d’Itàlia, 40 anys, casada i de professió lingüista, a la lògia Concòrdia n. 84, fundada l’any 1888. Va ser iniciada el 1889 que arribarà a Oradora. El seu nom simbòlic era Fraternitat, amb el grau 3è on el seu marit, Enrique Troisi era el Venerable Mestre.
Malgrat la prohibició que hi havia de tenir dones en les lògies masculines, tant Àngels López d’Ayala, com a Dolors Zea, mestra laica o Irene Zwonar seguiran formant part d’elles.
A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la província de Girona trobem també diverses dones a les quatre lògies existents. A 1891 trobem una dona Agustina Taberner de Blanquet, grau 3è, simbòlic Luna. El seu marit Josep Blanquet Fàbrega, que n’era pintor i tenia el nom simbòlic de Ferry, apareix al quadre lògic de 1891 amb el grau 3è i el càrrec d’hospitalari de la lògia Luz de Figueras.
Hi ha també una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.
A la lògia Redención de Palamós trobem l’altre dona Conxita Llach Pons, amb el simbòlic de Mariana Pineda
L’any 1910, el mes de juliol, A. Lopez d’Ayala va aconseguir aplegar a 15.000 persones a una manifestació sota el lema A baix el clericalisme, visca la llibertat de consciencia.
El tema de l’educació i el de les escoles laiques seran el cavall de batalla de totes aquestes dones que lluitaran per la emancipació de la dona en tots els camps i amb totes les armes al seu abast.
I primer van haver de convèncer als seus propis companys de files als partits polítics, a les societats lliurepensadores i a tots els àmbits on era possible discutir sobre la via d’emancipació de la Dona. No tothom ho veia clar. Seria com ara amb el tema de les quotes o no per aconseguir la visibilitat de la dona en la política, en la societat i en l’esfera de les empreses privades. Hi havia també un feminisme d’homes lligat a l’anticlericalisme i el lliurepensament entre els homes ja que pretenien que la pertinença de la dona a la maçoneria podia ajudar als principis creadors de la maçoneria, fent que fossin millors esposes i mares, però lligades al patriarcat familiar. Altres tenien vida pròpia com hem vist.
Com veiem la maçoneria de finals del segle XIX i començament del XX van comptar amb dones, quasi desconegudes però que varen treballar, com dèiem, per l’educació laica i progressista, el lliurepensament i per tant pel desenvolupament personal i col•lectiu de les dones d’aquell temps.
Durant la segona República trobem a la llotja Fènix, a Barcelona, l’any 1920 a Elena Ritterman Alós, nascuda a Barcelona el 27 de juny de 1890 que va ser iniciada el 13 d’agost de 1922 i que es dona de baixa el 31 de gener de 1925.
L’any 1924 a la llotja Resurreccion, de Barcelona trobem afiliades a Mercedes de Vigo Malet, Enriqueta Codina Masanella i Carolina Masanella.
La lògia Democràcia, va tenir una Cambra d’Adopció. A la mateixa llotja trobem a més d’Aurora Bertrana i Salazar, a Maria Perellada Santaló i a Albina Guadalupe Zunzarren
La Gran Lògia catalana Balear trencava amb el neutralisme de l’Estat posicionant-se amb els aliats i difonen declaracions del Gran Orient de França sobre la guerra.
A l’exterior, dues lògies van ser auspiciades per la GLSRCB:
Esperanza, a Taltal (Xile) i Eugenio Labán, a Antofagasta (Xile). La primera al març de 1905 va demanar estar sota els seus auspicis, i la trobem fins a 1907. La segona va ser fundada el mes d’octubre de1907, probablement per una colònia de maçons catalans emigrats.
Durante la segunda república, hombres que habían sido iniciados antes de 1923, siguen activos en la masoneria y en la política.
En estos inicios del siglo XX las logias femeninas en Barcelona son:
Constancia (logia de Perfección), donde estaban algunas mujeres de las que hemos hablado anteriormente.
Delfos, logia femenina de adopción, estuvo en actividad hasta 1939 y dependieron primero de la Karl Marx que la creó dentro de la GLE, despuès de la Sagesse, mayoritariamente formada por franceses del Gran oriente de Francia y después por La Redención,
Luz, triangulo femenino que se crea en 1934, a través de la logia Ruiz Zorrilla de la Regional del Nordeste, Memphis, que crea la logia Inmortalidad, y que estava en activo en 1938,
La lògia Manuel Zorrilla (masculina o mixta)
Tenía un triángulo de adopción llamado Luz. La logia se crea en 1934 (no hay datos).
TRIANGULO LUZ depende de la Logia Manuel Zorrilla
La lògia Democràcia: n. 14 Depende de la Gran Logia Regional del Nordeste de España
Maria Perellada y Santaló, natural de Barcelona; en 1933 tiene 47 años, divorciada, vive de rentas, miembro de Lyceum Club y Centro de Acción Republicana. Afiliada a Acción Republicana.
Su solicitud para entrar en la logia 14 de febrero de 1933. S’inicia el 15 de maig de 1934
Albina Guadalupe Zunzarren, nacida en Zaragoza, (para otros en Tarragona), hija de una familia de gran abolengo, su marido liberal, con el que se casa (en 1919), AHNS masoneria A legajo 123, exp.21. Casada, agente de seguros, domiciliada en Provenza 352 2 1.
El 3 de marzo de 1934 tiene 38 años.
Se inicia el 17 de marzo de 1934, nombre simbólico Comprensión.
No fue aceptada por “malos informes” Amparo Valor Hernández, antes de Manuel Zorrilla, donde es iniciada en 1931, en 1933 pide su regularización en Democracia. Casada, comadrona 1887. Es del Partido Radical, y fundadora del patronato Social de Puericultura Maternologia y protección a la mujer embarazada. (AHNS Masonria A legajo 131 exp. 10
Hortensia Millares Tortuna, el 10 de febrero de 1933, presenta solicitud. No hay más datos. Natural de Barcelona, casada, su sexo
AURORA Bertrana i Salazar Va nèixer a Girona, 1892. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona. Afegir vida maçònica d’ella (llibre Natividad Ortiz).
Aurora Bertrana Salazar, nacida en Girona, 1893, estado civil casada, profesión escritora.
Frecuenta el Ateneo Barcelonés, Lyceum Club, Club marítimo, Universidad, Conferentia Club. Amiga de Carmen Monturiol.
El 6 de febrer de 1934 pide su ingreso en masoneria, se inicia el 17 de marzo de 1934. Va morir a Berga, Barcelona, 1974
A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Balears la lògia Renovación, el 18 d’abril de 1927 acordà anar a la gran Assemblea de la Gran Lògia espanyola, al mes de maig a defensar una ponència sobre l’ingrès de la dona.
Dones com Angeles Lopez de Ayala, Clara Campoamor, Amalia Domingo Soler, Belén de Sàrraga, Carmen de Burgos “Colombine”, Teresa Claramunt, com a representant de la dona obrera i anarquista, o tantes altres com Julià Aymà i Mensa o Aurora Bertrana van ser claus en el desenvolupament dels ideals i actituds en el si de la maçoneria i perquè la dona passés de l’ombra a la Llum.
Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.
A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal•lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil.
Després vingué el desert i fins als anys 80 no tornem a trobar a les llotges maçòniques, però si a les societats teosòfiques, i culturals com l’espiritisme, els rosacreus, dones. El món espiritual de la maçoneria tornava a estar tancat a la meitat de les persones del gènere humà.
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
Avui podem dir que el Gran Orient de França que també té llotges a Espanya, encara que no a Catalunya, pel moment, ha obert les portes a la mixticitat. L’esperança segueix...
¿PER QUÈ UNA MAÇONERIA MIXTA?
La evolució de la dona està unida a la evolució social. Alguns inclusiu pensen que “es pot –mesurar- el nivell d’evolució de una societat, per la importància concedida a les dones”.
El dret al vot, l’accés a la escola i a la Universitat, al costat de les reformes legals i jurídiques que han equiparat els drets i deures de l’home i la dona, han facilitat la seva inclusió en el mon laboral.
Aquesta profunda reforma social propicià que les dones es plantejaren reflexionar sobre elles mateixes i el desig d’assolir un nivell de perfeccionament moral i espiritual i la maçoneria permetia aconseguir-ho.
La Lògia es un lloc on el ritual permet que cadascuna lliurement amb l’ajuda de les altres, prengui consciència de les seves potencialitats i els seus desitjos més profunds, i, mitjançant els treballs realitzats, la confrontació respectuosa de idees i opinions, les condueixi a l’exercici de la tolerància, de la fraternitat i de la solidaritat.
El coneixement de una mateixa, el escoltar als altres, la recerca sense límits de la veritat en un lloc simbòlic, com es la Lògia i el estudio de los símbols, porta a la transformació en profunditat de cadascuna de les persones que hi formen part i a fer d’elles els éssers universals que desitgen arribar a ser des del moment que comencen la seva trajectòria espiritual.
Per a acabar podríem dir que avui la dona malgrat seguir viva la polèmica sobre el seu dret a la iniciació, entre les Obediències que estan en relaciones con la Gran Lògia de Anglaterra i que persisteixen en la exclusió de les dones de la maçoneria, com dèiem, la dona prossegueix el seu treball maçònic ja sigui en Lògies mixtes ja en Lògies femenines per a conquerir la seva plena integració en la Ordre maçònica.
Com diu Cèlia Amorós, ha de caminar mostrant les diferències a la recerca de la Igualtat. Reivindica així mateix els valors de la Il•lustració: LLIBERTAT, AUTONOMIA, IGUALTAT i LLUITA DE LA RAÓ CONTRA EL PERJUDICI, VALORS QUE COMULGUEN AMB ELS PRINCIPIS DE LA Maçoneria si afegim, la FRATERNITAT per així fer una societat més fraternal, més tolerant i més justa.
El feminisme, acaba dient ella “tracta de donar la seva expressió teòrica a un procés de canvi social que té implicacions en tots els nivells de l’existència humana: en el nivell econòmic, en el polític, en el cultural i en el de les organitzacions simbòliques”, incloent d’aquesta manera l’estudi de la dona dins de les organitzacions espirituals, com ara la maçoneria, m’atreveixo a concloure.
Gràcies a totes i tots per la vostra assistència.
Cardedeu, maig 2010
Rosa Tur
Vull començar aquesta dissertació, reten homenatge a aquelles, de vegades callades, de vegades audaces que varen fer possible que també dins l’àmbit de la maçoneria s’anés acceptant la participació femenina dins de les Lògies, prohibides a les dones des de les Constitucions de Anderson, en 1723 i que avui únicament queden tancades les portes en la maçoneria anomenada “regular” o “conservadora”.
No parlare de les ordres i escoles iniciàtiques d’Egipte com de Grècia, on les dones eren admeses a participar en els misteris tant Majors com menors de Isis, d’Eleusis o de Ceres, per donar alguns exemples.
La societat actual està tornant a recuperar el paper important que ha desenvolupar la dona al llarg de la història però no sempre ha estat la visió que ha predominat en la historiografia universal. Es la nostra intenció veure la història des dels ulls de les dones, a través dels seus propis valors i des de la seva perspectiva.
Sovint me he preguntat, com va fer Gerda Lerner, una especialista activa en el tema de la història de les dones, com seria la història si la veiessin els ulls de les dones, si la ordenessin els valors que elles defineixen donat que la història ha estat escrita per els homes, i en tot cas, mai des de la perspectiva de la pròpia dona.
Solament des de fa uns anys comencen a aparèixer estudis i treballs amb una mirada de dona i així comencem a veure que s’analitzen diferents aspectes de la mateixa història que ja coneixíem.
Durant aquest temps s’han publicat a Espanya diversos llibres sobre la maçoneria femenina al nostre pais: dos de Nativitat Ortiz Albear, el primer “Las mujeres en la masoneria”, publicat per la Universitat de Màlaga, l’any 2005,i el segon Mujeres masonas en España: Diccionari biogràfico (1868 – 1939), i els de Maria José Lacalzada Mateo “Mujeres en masoneria”, publicat a Barcelona, l’any 2006. Aquests llibres venen a contribuir al millor estudi de les dones i la maçoneria.
Si la història ha oblidat a les dones freqüentment en tots els esdeveniments importants, encara més ha passat a la maçoneria, on la dona ha patit una doble invisibilitat, dins de la societat i dins del món espiritual maçònic.
Per a finalitzar us transmetre històries de dones que han arribat lluny en la defensa dels drets femenins, en la lluita per la emancipació i per la igualtat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
A Catalunya es crearen les primeres Lògies durant el Sexenni Democràtic(1868-1875). Llavors, els sectors progressistes es van adonar que la presència de la dona en les lògies maçòniques podria jugar un paper molt important per combatre el que vivien com a fanatisme.
La primera iniciació que se coneix, segons Pere Sánchez es la que se es fa a la lògia Moralitat, l’octubre de 1872, sota els auspicis del Gran Orient de Espanya, seguida de tres iniciacions a la lògia masculina Silenci, del G.O.E. en les mateixes dates.
La primera Cambra d’Adopció serà la de la lògia Lleialtat, de Barcelona que iniciarà a Aurea Rosa Clavé de Ferrer l’any 1879, aquesta era filla d’Anselm Clavé; poc a poc aniran iniciant-se altres dones com Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista que se iniciarà l’any 1881. Filla d’Idelfons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. Neix a Barcelona l’any 1852 i mor a St. Creu de Tenerife, l’any 1926, com ja hem dit. Estudià a Barcelona, a Paris i a Viena, on debutarà l’any 1873. A Madrid serà protegida de la Comtessa de Montijo. Te una brillant carrera de concertista a Europa i a Amèrica del Sud. Hi ha constància del seu pas per algunes Lògies d'altres Orients.
Al llibre La maçoneria femenina es dona compta de la visita a la lògia d'Adopció Minerva, com a lògia fundada a Madrid l'any 1873 (no coincidint les dades) per la lògia Avenir. Tirado i Rojas, en Les TrasLògies dirà que formà part de la Lògia. Fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i d'Oficis, que solament durarà dos anys 1885 -1887 a causa dels problemes econòmics del centre per a la formació de la dona. Va viure a més de Barcelona, a Istanbul, Mèxic i Canàries. Es casa amb un aleman Oscar Grossmann. Es autora de la obra Història de l’Arpa. Dirigí dues revistes, una a Barcelona L’àngel del Fogar, el 1886 i una altra a Paris la Estrella Polar l’any 1888. Fins a 9 dones més seran iniciades en aquesta Lògia.
L’any 1885 trobem una altra Lògia d'adopció Colmena, amb set dones. A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Barcelona, segons la revista la Concòrdia, existí una Lògia de Dames, con el Ritu d’Adopció denominada Integritat nº1 , depenent de la lògia masculina Integritat nº 240.
També trobem dones a les lògies Creació l’any 1884, a Llibertat, en 1889, a Fraternitat, l’any 1889, totes elles de Barcelona. A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la Lògia Hijos del Trabajo, del G.O.E. de Barcelona trobem com membre d'honor a Júlia Aymà i Mensa l’any 1894.
A la província de Barcelona, se han trobat llotges a Granollers: una Llotja de nom Adonis, una altra a Rubí, Fidelitat, una tercera a Vic i Sant. Julià de Vilatorta, Cultura i una a Vilafranca del Penedés, El Fènix.
Però la majoria de Llotges funcionaren a Barcelona, almenys de les que hem recuperat material, perquè cal dir que moltes llotges varen amagar, destruir o traslladar la seva documentació durant l’exili després del 39. Per tant no podem assegurar que les que coneixem siguin totes les que varen funcionar, sinó aquelles de les que varen quedar senyals.
Ens trobem però amb llotges masculines que acceptaven dones, però dones que van ser lluitadores per la transformació social trencant amb les directrius de l’Església però també alliberant-se de l’estructura patriarcal d’acord amb una educació que responia als principis lliberals.
Així, trobem a la lògia Constància, a Dolors Zea des de 1899 i a Àngels López d’Ayala que estava en la mateixa des de 1894. Aquesta poetessa, escriptora, però sobre tot important activista feminista era neboda d'Adelardo López d’Ayala que seria ministre i membre de les Corts.
Neix, Àngels, a Sevilla el 21 de setembre de 1858. Quedà òrfena als set anys. Als quinze la ingressen en un convent, Després restarà amb familiars fins els 22 anys. Col•laborà en diverses publicacions periòdiques de Sevilla com El Figaró, La Educació, L'Hispalense i el Disbarat. Es casà l'any 1882 i es traslladà a Madrid. Allà serà membre de la lògia d'Adopció Amants del Progrés. Desprès passaria a Filles dels Pobres, sota els auspicis del G.O.N.E. L’any 1887 viurà una curta temporada a Santander. Ja a Barcelona s’afiliarà a la lògia Constància, on la trobem des de 1894.
Fundarà quatre publicacions El Progrés, subtitulat periòdic republicà, al 30 de novembre de 1896, El Gladiador, òrgan de la Societat Progressiva, al maig de 1906, El Llibertador, el 15 de octubre de 1910 i El Gladiador del Lliurepensament, 2ª època, en 1910. Tots ells seran de curta vida.
A més col•laborarà en altres periòdics com El Diluvi, El Clamor Saragossà, o La Publicitat. Impulsarà la Societat Autònoma de Dones de Barcelona l’any 1898, junt a Amàlia Domingo Soler i l’anarquista i activista feminista Teresa Claramunt, totes dues maçones, que serà l’embrió de la Societat progressiva Femenina, a partir de 1901, on es crearà una escola laica que tenia com a objectiu l’educació i dignificació de la dona. En aquest centre col•laboraran a més de A. López d’Ayala, altres maçons com Dolors Zea i el rector de la Universitat de Barcelona Rafel Rodríguez Méndez.
Una altra dona important serà Irene Zwonar, natural d’Itàlia, 40 anys, casada i de professió lingüista, a la lògia Concòrdia n. 84, fundada l’any 1888. Va ser iniciada el 1889 que arribarà a Oradora. El seu nom simbòlic era Fraternitat, amb el grau 3è on el seu marit, Enrique Troisi era el Venerable Mestre.
Malgrat la prohibició que hi havia de tenir dones en les lògies masculines, tant Àngels López d’Ayala, com a Dolors Zea, mestra laica o Irene Zwonar seguiran formant part d’elles.
A Amics de la Virtut, del G.O.N.E. a Lleida, l'any 1888, que formaran l’any 1889 una Lògia d’Adopció.
A la província de Girona trobem també diverses dones a les quatre lògies existents. A 1891 trobem una dona Agustina Taberner de Blanquet, grau 3è, simbòlic Luna. El seu marit Josep Blanquet Fàbrega, que n’era pintor i tenia el nom simbòlic de Ferry, apareix al quadre lògic de 1891 amb el grau 3è i el càrrec d’hospitalari de la lògia Luz de Figueras.
Hi ha també una proposta de la Llotja Progreso Portbouense, per constituir una cambra d'adopció per a dones.
A la lògia Redención de Palamós trobem l’altre dona Conxita Llach Pons, amb el simbòlic de Mariana Pineda
L’any 1910, el mes de juliol, A. Lopez d’Ayala va aconseguir aplegar a 15.000 persones a una manifestació sota el lema A baix el clericalisme, visca la llibertat de consciencia.
El tema de l’educació i el de les escoles laiques seran el cavall de batalla de totes aquestes dones que lluitaran per la emancipació de la dona en tots els camps i amb totes les armes al seu abast.
I primer van haver de convèncer als seus propis companys de files als partits polítics, a les societats lliurepensadores i a tots els àmbits on era possible discutir sobre la via d’emancipació de la Dona. No tothom ho veia clar. Seria com ara amb el tema de les quotes o no per aconseguir la visibilitat de la dona en la política, en la societat i en l’esfera de les empreses privades. Hi havia també un feminisme d’homes lligat a l’anticlericalisme i el lliurepensament entre els homes ja que pretenien que la pertinença de la dona a la maçoneria podia ajudar als principis creadors de la maçoneria, fent que fossin millors esposes i mares, però lligades al patriarcat familiar. Altres tenien vida pròpia com hem vist.
Com veiem la maçoneria de finals del segle XIX i començament del XX van comptar amb dones, quasi desconegudes però que varen treballar, com dèiem, per l’educació laica i progressista, el lliurepensament i per tant pel desenvolupament personal i col•lectiu de les dones d’aquell temps.
Durant la segona República trobem a la llotja Fènix, a Barcelona, l’any 1920 a Elena Ritterman Alós, nascuda a Barcelona el 27 de juny de 1890 que va ser iniciada el 13 d’agost de 1922 i que es dona de baixa el 31 de gener de 1925.
L’any 1924 a la llotja Resurreccion, de Barcelona trobem afiliades a Mercedes de Vigo Malet, Enriqueta Codina Masanella i Carolina Masanella.
La lògia Democràcia, va tenir una Cambra d’Adopció. A la mateixa llotja trobem a més d’Aurora Bertrana i Salazar, a Maria Perellada Santaló i a Albina Guadalupe Zunzarren
La Gran Lògia catalana Balear trencava amb el neutralisme de l’Estat posicionant-se amb els aliats i difonen declaracions del Gran Orient de França sobre la guerra.
A l’exterior, dues lògies van ser auspiciades per la GLSRCB:
Esperanza, a Taltal (Xile) i Eugenio Labán, a Antofagasta (Xile). La primera al març de 1905 va demanar estar sota els seus auspicis, i la trobem fins a 1907. La segona va ser fundada el mes d’octubre de1907, probablement per una colònia de maçons catalans emigrats.
Durante la segunda república, hombres que habían sido iniciados antes de 1923, siguen activos en la masoneria y en la política.
En estos inicios del siglo XX las logias femeninas en Barcelona son:
Constancia (logia de Perfección), donde estaban algunas mujeres de las que hemos hablado anteriormente.
Delfos, logia femenina de adopción, estuvo en actividad hasta 1939 y dependieron primero de la Karl Marx que la creó dentro de la GLE, despuès de la Sagesse, mayoritariamente formada por franceses del Gran oriente de Francia y después por La Redención,
Luz, triangulo femenino que se crea en 1934, a través de la logia Ruiz Zorrilla de la Regional del Nordeste, Memphis, que crea la logia Inmortalidad, y que estava en activo en 1938,
La lògia Manuel Zorrilla (masculina o mixta)
Tenía un triángulo de adopción llamado Luz. La logia se crea en 1934 (no hay datos).
TRIANGULO LUZ depende de la Logia Manuel Zorrilla
La lògia Democràcia: n. 14 Depende de la Gran Logia Regional del Nordeste de España
Maria Perellada y Santaló, natural de Barcelona; en 1933 tiene 47 años, divorciada, vive de rentas, miembro de Lyceum Club y Centro de Acción Republicana. Afiliada a Acción Republicana.
Su solicitud para entrar en la logia 14 de febrero de 1933. S’inicia el 15 de maig de 1934
Albina Guadalupe Zunzarren, nacida en Zaragoza, (para otros en Tarragona), hija de una familia de gran abolengo, su marido liberal, con el que se casa (en 1919), AHNS masoneria A legajo 123, exp.21. Casada, agente de seguros, domiciliada en Provenza 352 2 1.
El 3 de marzo de 1934 tiene 38 años.
Se inicia el 17 de marzo de 1934, nombre simbólico Comprensión.
No fue aceptada por “malos informes” Amparo Valor Hernández, antes de Manuel Zorrilla, donde es iniciada en 1931, en 1933 pide su regularización en Democracia. Casada, comadrona 1887. Es del Partido Radical, y fundadora del patronato Social de Puericultura Maternologia y protección a la mujer embarazada. (AHNS Masonria A legajo 131 exp. 10
Hortensia Millares Tortuna, el 10 de febrero de 1933, presenta solicitud. No hay más datos. Natural de Barcelona, casada, su sexo
AURORA Bertrana i Salazar Va nèixer a Girona, 1892. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona. Afegir vida maçònica d’ella (llibre Natividad Ortiz).
Aurora Bertrana Salazar, nacida en Girona, 1893, estado civil casada, profesión escritora.
Frecuenta el Ateneo Barcelonés, Lyceum Club, Club marítimo, Universidad, Conferentia Club. Amiga de Carmen Monturiol.
El 6 de febrer de 1934 pide su ingreso en masoneria, se inicia el 17 de marzo de 1934. Va morir a Berga, Barcelona, 1974
A Tarragona haurà que esperar fins l'any 1933 per a que sigui instal•lat el Triangle d’Adopció LLum.
A Balears la lògia Renovación, el 18 d’abril de 1927 acordà anar a la gran Assemblea de la Gran Lògia espanyola, al mes de maig a defensar una ponència sobre l’ingrès de la dona.
Dones com Angeles Lopez de Ayala, Clara Campoamor, Amalia Domingo Soler, Belén de Sàrraga, Carmen de Burgos “Colombine”, Teresa Claramunt, com a representant de la dona obrera i anarquista, o tantes altres com Julià Aymà i Mensa o Aurora Bertrana van ser claus en el desenvolupament dels ideals i actituds en el si de la maçoneria i perquè la dona passés de l’ombra a la Llum.
Acabada la Guerra, l’1 de març de 1940, Franco dicta la “Ley para la represión de la masonería, el comunismo y demás sociedades clandestinas”. Una llei penal que acusa la maçoneria de tots els mals d’Espanya, i que defineix com acció delictiva el simple fet de pertànyer a una associació d’aquest tipus. A partir de llavors, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, encarregat de dictar sentència.
A partir del 21 de juny de 1939, la documentació requisada a Catalunya es va traslladar a Salamanca. L’anomenada “documentació especial”, és a dir la produïda per les lògies maçòniques, va ser dipositada a l’edifici de la Clerecía, on hi havia el Seminari (actualment la Universitat Pontifícia). Amb posterioritat, es va instal•lar a Colegio de San Ambrosio, seu de l’actual Archivo General de la Guerra Civil.
Després vingué el desert i fins als anys 80 no tornem a trobar a les llotges maçòniques, però si a les societats teosòfiques, i culturals com l’espiritisme, els rosacreus, dones. El món espiritual de la maçoneria tornava a estar tancat a la meitat de les persones del gènere humà.
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
Avui podem dir que el Gran Orient de França que també té llotges a Espanya, encara que no a Catalunya, pel moment, ha obert les portes a la mixticitat. L’esperança segueix...
¿PER QUÈ UNA MAÇONERIA MIXTA?
La evolució de la dona està unida a la evolució social. Alguns inclusiu pensen que “es pot –mesurar- el nivell d’evolució de una societat, per la importància concedida a les dones”.
El dret al vot, l’accés a la escola i a la Universitat, al costat de les reformes legals i jurídiques que han equiparat els drets i deures de l’home i la dona, han facilitat la seva inclusió en el mon laboral.
Aquesta profunda reforma social propicià que les dones es plantejaren reflexionar sobre elles mateixes i el desig d’assolir un nivell de perfeccionament moral i espiritual i la maçoneria permetia aconseguir-ho.
La Lògia es un lloc on el ritual permet que cadascuna lliurement amb l’ajuda de les altres, prengui consciència de les seves potencialitats i els seus desitjos més profunds, i, mitjançant els treballs realitzats, la confrontació respectuosa de idees i opinions, les condueixi a l’exercici de la tolerància, de la fraternitat i de la solidaritat.
El coneixement de una mateixa, el escoltar als altres, la recerca sense límits de la veritat en un lloc simbòlic, com es la Lògia i el estudio de los símbols, porta a la transformació en profunditat de cadascuna de les persones que hi formen part i a fer d’elles els éssers universals que desitgen arribar a ser des del moment que comencen la seva trajectòria espiritual.
Per a acabar podríem dir que avui la dona malgrat seguir viva la polèmica sobre el seu dret a la iniciació, entre les Obediències que estan en relaciones con la Gran Lògia de Anglaterra i que persisteixen en la exclusió de les dones de la maçoneria, com dèiem, la dona prossegueix el seu treball maçònic ja sigui en Lògies mixtes ja en Lògies femenines per a conquerir la seva plena integració en la Ordre maçònica.
Com diu Cèlia Amorós, ha de caminar mostrant les diferències a la recerca de la Igualtat. Reivindica així mateix els valors de la Il•lustració: LLIBERTAT, AUTONOMIA, IGUALTAT i LLUITA DE LA RAÓ CONTRA EL PERJUDICI, VALORS QUE COMULGUEN AMB ELS PRINCIPIS DE LA Maçoneria si afegim, la FRATERNITAT per així fer una societat més fraternal, més tolerant i més justa.
El feminisme, acaba dient ella “tracta de donar la seva expressió teòrica a un procés de canvi social que té implicacions en tots els nivells de l’existència humana: en el nivell econòmic, en el polític, en el cultural i en el de les organitzacions simbòliques”, incloent d’aquesta manera l’estudi de la dona dins de les organitzacions espirituals, com ara la maçoneria, m’atreveixo a concloure.
Gràcies a totes i tots per la vostra assistència.
Cardedeu, maig 2010
Rosa Tur
CATALUNYA I LA MAÇONERIA
Dues organitzacions maçòniques femenines i una altra mixta comencen a acceptar dones a mitjans dels 80: La Gran Lògia femenina de França amb la Llotja Luz primera, la Gran Lògia femenina de Suïssa amb Isis Sabiduria, i l’Ordre mixta del Dret Humà, amb la Llotja Ferrer i Guàrdia i després també Harmonia; altres en canvi començaren a acceptar dones a través de llotges d’adopció, com és el cas del Gran orient espanyol, que va obrir a Tarragona una llotja femenina. El Gran Orient de Catalunya va acollir a les maçones que provenien de Isis Sabiduria, la llotja depenen de Suïssa, un cop que la Gran Lògia femenina de França va començar a obrir a més de la Llotja Luz Primera, que fou la primera oberta el mes de gener de 1984, la llotja Crisol a Madrid, quatre anys després i una tercera a Girona, l’any 1990, Asiyah del Canigó, vingueren després Yetzirah de Montserrat (1995), i Templanza també a Madrid, l’any 2002. En el procés d’independència de França dues llotges de Madrid es separen i formen el que avui és el Gran orient espanyol amb les dues llotges i una tercera a les Palmes.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
La Gran Lògia Femenina d’Espanya es creà el 4 de juny de 2005,. L’any 2005 es van crear dues lògies més a Madrid (Manantial) i a Gijón (Estrella d’Oriente), més tard s’afegirien Tipheret i Stella Maris a Barcelona. Aquesta per tal d’iniciar a dones d’altres ciutats d’Espanya, recordant el que va fer La Rosa dels Vents, a Paris, de la Gran lògia femenina de França. El mes de maig de 2009 s’ha creat la una nova lògia a Alacant, que s’anomena Itaca.
La Gran Lògia simbòlica espanyola no iniciarà la primera dona fins a l’any 1992, essent masculina fins a aquell moment. La primera dona es deia Josefina Saló i va ser iniciada a la Llotja Justicia núm. 7.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
