l'inici de la maçoneria d'adopció

L’ INICI DE LA MAÇONERIA D’ADOPCIÓ: LA MAÇONERIA D’ADOPCIÓ A FRANÇA I A AMÈRICA

Les Lògies d’adopció varen ser el primer pas donat per les maçoneries lliberals o llatines per a incorporar a la dona en els tallers maçònics. Però anem a passar ja a tractar de la seva estructura.

Frau Abrines defineix, en el Diccionari Enciclopèdic de la maçoneria, a la Maçoneria d’Adopció o de Dames amb aquestes paraules

"està basada en la virtut, i se ha jutjat convenient cimentar-la, no solament sobre aquells principis sòlids que inspiren amor cap el bé i horror al vici, sinó també sobre la pràctica de les bones costums: els seus catecismes estan plens de la Escriptura Santa".

Wirth, por la seva banda escrivia

"El ritual està basat en la construcció, en la Mitologia i sobre tot en passatges de la Bíblia: la Lògia es convertia en el Paradís, l’Arca de Noé o la torre de Babel" [i].

André Doré va trobar dones iniciades en el misteri de l’Art Reial, fora de les Lògies de adopció com Mlle. de Saint-Leger, iniciada l’any 1711, abans que ho impediren les Constitucions d’Anderson.

Aquesta Maçoneria d’Adopció constava de diversos graus. Quatre, cinc o nou arriben a adjudicar-li alguns rituals. Els graus eren Aprenenta, Companya, Mestra, Mestra Perfecta i/o Mestra Escocesa Sublim. En el Grau d’aprenenta la Lògia representava les quatre parts del món: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica[ii] .

Per a altres caldrà parlar de la maçoneria blava que comprenia els graus d’Aprenenta, Companya i Mestra, i la maçoneria vermella o capitular els graus de Mestra Perfecta, Mestra Elegida i Princesa Maçona, i la maçoneria blanca o negra amb els graus de Gran Mestra de adopció, Gran Protectora i Gran Inspectora general de Adopció.

La seva estructura era la següent: Triangles quan no hi havia més de sis germanes. Es denominaven Cambres de adopció quan se iniciava a les dones en cambres intermèdies o especials. Aquesta estava composada per dones i llobatons (fills adoptats). Els triangles treballaven també en el Ritu d’Adopció, si bé dirigides por les Dignitats i Oficials de la seva Lògia i obtenien iguals graus, mentre continuaven en aquestes Cambres intermèdies.[iii] Quan arrivaben a set dones havia de constituir-se un Taller d’Adopció autònom .

La presidenta de la Lògia prenia el nom de Gran Mestra. La Lògia havia de comptar amb els Oficials d’una Lògia masculina per a funcionar.

En alguns casos se ha constatat la presència de dones en Tallers masculins, amb la finalitat, potser, de crear més endavant Lògies de adopció.

La Maçoneria d’adopció a França

Serà el Gran Orient de França qui decideix en la seva octava Assemblea, al juny de 1774 regular la Maçoneria d’Adopció, o maçoneria de Dames. Podem dir per tant que la Maçoneria d’Adopció neix quan el Gran Orient de França regularitza com a Lògies d’Adopció el que abans no havia estat sinó imitacions.

La primera Lògia de la qual es té coneixement abans de la Revolució Francesa serà el Candor. Es fundà a Paris el 21 de març de 1775, pel marqués de Saisseval, i el 1 de febrer de 1778 es presidida por el duc i la duquessa de Chartres.

Altres Lògies importants de aquest temps a França seran la lògia San Antoni, a Paris, en 1775, quina presidenta seria la duquessa de Borbó, que més tard assumiria la presidència de totes les Lògies existents. Al mateix temps la Lògia Nou Germanes era presidida por Mme. Helvetius, a ella va ser iniciat Voltaire, o la lògia El Contracte Social, dirigida per la princesa Lamballe.

La Maçoneria no resistí la Revolució Francesa. I durant el Directori es reorganitzà de nou, essent durant l’Imperi napoleònic que coneixerà de nou tot el seu esplendor.

La emperadriu Josefina serà nomenada Gran Mestra en 1805 i va honorar amb la seva visita una tinguda de la Lògia Els Cavallers Francs d’Estrasburg.

Poc a poc la flama encesa anirà il·luminant Lògies d’adopció i aquesta maçoneria va anar prenent la seva importància en els països veïns: Itàlia, Alemanya, Rússia, Holanda, Portugal, on es crearen Lògies d’Adopció entre finals del segle XVIII i durant el segle XIX, i Espanya sobre la que després tractarem.

El ritual i el formulari serà el recollit pel Gran Orient de França l’any 1774, quan decideix regular la Maçoneria d’Adopció.

Durant la Restauració en França aquestes Lògies continuen, però ja de una manera intermitent, fins a la aparició de la Maçoneria mixta d’una banda i la reordenació de les lògies de adopció, ara sota els auspicis de la Gran Lògia de França, de l’altre banda, pel que fa a Europa.

A Amèrica les lògies d’Adopció seguiran camins paral·lels. Aquestes Lògies seran les pioneres en la lluita per la independència de les dones i per la seva evolució moral i espiritual, emancipació i consecució de plens drets, com a primer pas en la integració de la dona en la Maçoneria especulativa.

La Maçoneria d’Adopció que al llarg del segle XIX va tenir la seva acceptació principalment entre familiars de maçons donará pas a una Maçoneria estrictament femenina durant el segle XX, depenent, com hem dit de la Gran Lògia de França, que se ha anat estenen des de la seva aparició a França, a partir de la Unió Maçònica femenina de França, nom que rebé la maçoneria femenina a partir del 21 de octubre de 1945 i que va culminar en 1952 amb el nom de Gran Lògia Femenina de França.

El següent pas va ser la aparició de la Maçoneria Mixta o Comaçoneria. Serà Marie Deraismes, que havia estat iniciada en una Lògia masculina, com altres dones ho van ser tan a França com a Espanya, la que juntament amb George Martín va crear aquesta Obediència que donà legitimitat a les dones en el si de la Maçoneria, i de la que parlarem també més endavant.

Pel que fa a la Maçoneria d’adopció a Amèrica podem parlar de la que es desenvolupà als Estats Units o a Brasil.

Allà el fenomen era sociològic, l’esperit que les sostenia era i encara es totalment diferent del que sustentà la maçoneria europea.

En alguns països on la Maçoneria no acceptava a la dona existien associacions paramaçòniques on els familiars de maçons desenvolupaven tasques de tipus humanitari i social principalment en Centres Femenins. Cada un d’ells es correspon amb una lògia masculina. Molts dels quals encara funcionen.

La Maçoneria d’Adopció als Estats Units es molt dinàmica. L’Ordre de la Estrella d’Orient (Eastern Star), creada l’any 1850, compta amb més de dos milions de dones. Es una Ordre que va beure de la font de la Maçoneria d’Adopció francesa. Els seus primers rituals son de l’any 1855.

Altres ordres importants son la Ordre de la Reina del Sud i la de Amaranth. Existeixen també altres ordres com les Filles del Nil, les filles de Job, les filles "del Arco Iris", les del Desert, las de Isis, les de Osiris, les de Betlem, per fer esment d’algunes d’elles. El que les uneix a totes, majoritàriament és el ritual bíblic.

A Cuba únicament trobem Maçoneria d’Adopció, aquesta es denomina Filles de la Acàcia. Fou fundada l'any 1937 pel Dr. Gabriel García Galán el qual fou nomenat Gran mentor i més tard aquesta Ordre es va estendre a Costa Rica, Guatemala i Panamà. Avui a Cuba se està reconstruint de nou i tant a Guatemala, com a Hondures hi ha algunes lògies. A Cuba son en aquests moments unes 1000 dones. La Ordre te dos graus: iniciada i mentora. La Gran mentora entre març de 1993 i de 2001 fou Dorca Mª Domínguez.

El seu lema Pau, Amor i Caritat forma part del seu emblema que es un triangle amb una acàcia en el centre.

A més tenen una Acadèmia Cubana de Alts Estudis Acacistas on treballen en tres seccions: Història, Simbolisme i Jurisprudència. Leonor Valdés Barrabí, Gran mentora, ho crea. Es reuneixen dues vegades al mes.




[i] WIRTH, O. Le rituel féminin, en Le Symbolisme, Paris nº 219, juliol 1937
[ii] VAT, G.O. Etudes sur les loges d'adoption, Lib. Maç. Gloton, Paris, 1933
[iii] Anònim La Francmaçoneria, cap. Maçoneria Adopció, pag. 152-153